Sortir el dissabte a la nit a sopar amb els amics i les amigues és fantàstic i senta de pebrots, sobretot si l'andemà el dediques a dormir i recuperar la ressaca resultant de la nit de farra.
Jo soc raro de collons i pq no admetre-ho, una mica massoca també, i per tant si la Marxa de Monells estava programada calia anar-hi fos com fos.
Vaig posar-me al llit a les quatre de la matinada amb la idea d'aixecar-me a dos quarts de set i així arribar tranquil i sobrat de temps a les vuit a la sortida a Monells.
El despertador segur que va tocar no obstant jo el que és segur és que no els vaig pas sentir.
Vaig despertar-me per casualitat a les 7 i 35 minutets i vaig començar a correr cotxe i manta cap al destí al qual vaig arribar a les vuit i deu.
Truca que trucaràs als companys amb els que havia quedat i res a fer, cony ja devien estar corrent feia estona bona.
Feta la inscripció vaig decidir començar a correr a un quart i cinc de nou tot afegint-me a gent que la feia caminant i sense cap mena de pressa.
Encara de estar al.lucinant mandarines de veure un locu adelantant-los ara per la dreta, ara per l'esquerre, ara pel mig.
Vaig intentar portar un ritme digne en consonancia amb el ressacon que duia a sobre meu i així vaig anar avançant kms fins que cap al km set vaig acabar enxampant el grupet de cua de la gent que havia sortit a les vuit a fer-la corrent.
Bebent molta aigua vaig arribar a fer els 14kms en una horeta i vint minuts, crono bastant fluixet tot i que prou digne per el meu estat.
A la tarda evidentment cansat, reventat, flojeres en general... i lo bé que ens ho varem passar?... que nos quiten lo bailao nens.
Ara toca fer les coses bé i sobretot posar-se seriós ja que aquest diumenge 29 de setembre torno a remprendre la temporada de maratons després del descans obligat de l'estiu.
Marató Camí ral Olot-Vic de 46 kms de muntanya és el nou repte.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!!.
divendres, 27 de setembre del 2013
divendres, 13 de setembre del 2013
Nocturna de Cornellà del Terri: competint per estar a davant
La vigilia de la Diada a la nit vaig correr la Cursa Nocturna de Cornellà del Terri.
Darrerament, sobretot d'ença del podium de Vilanant, estic fent resultats insospitats per mi fins aleshores.
Cornellà em motivava moltissim per dues raons: era el debut d'en Dani de Sant Feliu en cursa i tenia a més a més moltissimes ganes de millorar la dotzena posició de fa dos anys.
Al llarg de la tarda havia estat plovent bastant no obstant tal com estava previst ens varem plantar a Cornellà amb la Núria i els nens.
La nit es va mantenir tranquileta i finalment ni gota d'aigua durant el transcurs de la marxa fet que a més a més ens va proporcionar una temperatura perfecte per poder correr a gust.
Em vaig situar a davant de tot i preparadissim per donar tot el que pogués i més des del km 0.
La sortida va ser bastant ràpida i tot i posar-me en primera posició els primers metres de cursa vaig entendre deseguida que enganxar-me a un grup de tres nens de no gaire més de vint anys i intentar mantenir-los a ratlla ben segur que em podria marcar el ritme, em podrien guiar i a més a més m'obrien i il.luminaven el camí.
Vaig estar gairebé més de mitja cursa en quarta posició fins que el que portava i sentia en tot moment enganxat darrera meu va acabar passant sense poder-hi fer massa res.
Tot i que mantenir la cinquena posició va acabar essent bastant còmode, avançar una o dues posicions va esdevenir materialment impossible.
En tot moment vaig tenir sensacions espectaculars i essent plenament conscient d'estar corrent molt més ràpid que mai i sobretot la fantàstica sensació de poder mantenir amb no massa dificultats aquest ritme desenfrenat.
A l'arribada ens van informar que no haviem fet 9kms sinò 7 ja que degut a l'aigua caiguda va ser necessari eliminar un tram d'uns dos kms.
El crono 29minuts a un ritme de un km cada 4minuts i 14segons i a una velocitat d'uns 14,5km/h per tant dades impossibles i totalment inabastables fa menys de dos mesos enrrere.
Vilanant em va marcar animicament i sens dubte va suposar per mi un enorme salt de qualitat ja que ha suposat passar de competir per fer-ho mitjanament bé a competir ara a cada cursa amb l'únic objectiu de quedar entre el grup capdavanter.
És totalment paradigmàtic comprovar que fa dos mesos gaudia en cada adelentament de corredor/a que aconseguia quan per exemple dimarts no vaig adelantar a ningú pel fet de que ja anava practicament a davant.
Moltissimes felicitats a en Dani que va acabar tranquilament i amb un crono espectacular de 36minuts. Promet.
Ara diumenge toca fer un dur entrenament a muntanya a la Barretinada de le Planes d'Hostoles encaminat a acabar de fer la posada apunt per poder correr amb garanties d'acabar la Marató de Muntanya Olot-Vic el proper 29 de setembre.
En cas d'acabar-la seria la meva cinquena Marató d'aquest 2013 per tant toca posar els collonets damunt la taula i canviar momentaniament la velocitat per la resistència en muntanya i en desnivells positius importants.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.
Darrerament, sobretot d'ença del podium de Vilanant, estic fent resultats insospitats per mi fins aleshores.
Cornellà em motivava moltissim per dues raons: era el debut d'en Dani de Sant Feliu en cursa i tenia a més a més moltissimes ganes de millorar la dotzena posició de fa dos anys.
Al llarg de la tarda havia estat plovent bastant no obstant tal com estava previst ens varem plantar a Cornellà amb la Núria i els nens.
La nit es va mantenir tranquileta i finalment ni gota d'aigua durant el transcurs de la marxa fet que a més a més ens va proporcionar una temperatura perfecte per poder correr a gust.
Em vaig situar a davant de tot i preparadissim per donar tot el que pogués i més des del km 0.
La sortida va ser bastant ràpida i tot i posar-me en primera posició els primers metres de cursa vaig entendre deseguida que enganxar-me a un grup de tres nens de no gaire més de vint anys i intentar mantenir-los a ratlla ben segur que em podria marcar el ritme, em podrien guiar i a més a més m'obrien i il.luminaven el camí.
Vaig estar gairebé més de mitja cursa en quarta posició fins que el que portava i sentia en tot moment enganxat darrera meu va acabar passant sense poder-hi fer massa res.
Tot i que mantenir la cinquena posició va acabar essent bastant còmode, avançar una o dues posicions va esdevenir materialment impossible.
En tot moment vaig tenir sensacions espectaculars i essent plenament conscient d'estar corrent molt més ràpid que mai i sobretot la fantàstica sensació de poder mantenir amb no massa dificultats aquest ritme desenfrenat.
A l'arribada ens van informar que no haviem fet 9kms sinò 7 ja que degut a l'aigua caiguda va ser necessari eliminar un tram d'uns dos kms.
El crono 29minuts a un ritme de un km cada 4minuts i 14segons i a una velocitat d'uns 14,5km/h per tant dades impossibles i totalment inabastables fa menys de dos mesos enrrere.
Vilanant em va marcar animicament i sens dubte va suposar per mi un enorme salt de qualitat ja que ha suposat passar de competir per fer-ho mitjanament bé a competir ara a cada cursa amb l'únic objectiu de quedar entre el grup capdavanter.
És totalment paradigmàtic comprovar que fa dos mesos gaudia en cada adelentament de corredor/a que aconseguia quan per exemple dimarts no vaig adelantar a ningú pel fet de que ja anava practicament a davant.
Moltissimes felicitats a en Dani que va acabar tranquilament i amb un crono espectacular de 36minuts. Promet.
Ara diumenge toca fer un dur entrenament a muntanya a la Barretinada de le Planes d'Hostoles encaminat a acabar de fer la posada apunt per poder correr amb garanties d'acabar la Marató de Muntanya Olot-Vic el proper 29 de setembre.
En cas d'acabar-la seria la meva cinquena Marató d'aquest 2013 per tant toca posar els collonets damunt la taula i canviar momentaniament la velocitat per la resistència en muntanya i en desnivells positius importants.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.
dissabte, 31 d’agost del 2013
Nocturna de Vilajuïga i Cursa Verntallat-El Mallol: A la nit competint com un berraco i al matí corrent relaxadament
Bones tardes guapos tots, ara us faré cinc cèntims del meu intens cap de setmana passat en materia esportiva.
Cada any intento fer un doblet i després de molt cercar les dues dates triades varen ser dissabte passat a la nit i diumenge al matí.
A la nit vaig arribar motivadissim a la Cursa Nocturna de Vilajuïga amb la intenció de fer saltar literalment la banca i fer, en la mesura del possible, una gran classificació final.
La idea prefixada no era altre que intentar fer els 8kms a ritme de Vilanant, per tant amb un crono final de 38, màxim 39minuts.
Fent aquest crono, si els astre m'eren favorables, tenia opccions de poder fer podium i així seguir amb la meva particular mini temporada estival.
La sortida va ser molt, molt ràpida fet que em va fer veure només amb breus segons que aquesta vegada no seria possible quedar entre els quatre o cinc primers.
Va formar-se d'inici un petit grup de màxim deu corredors molt i molt ràpids els quals varen anar-se'n des del tret de sortida.
Jo personalment sabent que no podia correr per classificació vaig fer canvi de xip i em vaig imposar com a nou repte rebaixar el temps final de Vilanant.
Des del començament vaig marcar un ritme rapidissim i sostingut i vaig començar a adelantar corredors un darrera l'altre fet que em va permetre agafar molta confiança en mi mateix i sobretot molta motivació.
Vaig donar-ho absolutament tot de mi mateix per acabar creuant la línia de meta amb un temps per mi espectacular de 35minuts i 35segons i així reventar el temps de Vilanant.
Aquest crono ha fet que en la classificació final quedés en la posició 23 d'un total de 102 corredors.
El guanyador inabastable: no va arribar a mitja horeta.
A dormir unes horetes i a les vuit i pico del diumenge al matí apunt per començar la Cursa Verntallat- El Mallol passat Les Preses.
La cursa és de 9kms amb un desnivell positiu practicament de 600metres per la qual cosa a la Garrotxa en aquesta ocasió vaig optar per no competir i correr a un ritme entrenament que em permetés gaudir de la cursa i sobretot de l'ambient i de la seva gent.
Cursa maquissima i molt ben organitzada amb un esmorzar final espectacular.
Tot i anar a Olot a passejar-me el temps final va ser de 50minutets per tant només quatre minuts més lenta que l'any passat.
Cap de setmana complert i expectatives més que compensades, poca cosa més puc demanar doncs.
A partir d'aquest dimarts dia 3 de setembre tots els esforços aniran encaminats a preparar la meva tardor maratoniana que un ben asseguro que pretenc que sigui molt intensa i plena d'emocions fortes que em permetin acabar any amb la moral altissima.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!.
Cada any intento fer un doblet i després de molt cercar les dues dates triades varen ser dissabte passat a la nit i diumenge al matí.
A la nit vaig arribar motivadissim a la Cursa Nocturna de Vilajuïga amb la intenció de fer saltar literalment la banca i fer, en la mesura del possible, una gran classificació final.
La idea prefixada no era altre que intentar fer els 8kms a ritme de Vilanant, per tant amb un crono final de 38, màxim 39minuts.
Fent aquest crono, si els astre m'eren favorables, tenia opccions de poder fer podium i així seguir amb la meva particular mini temporada estival.
La sortida va ser molt, molt ràpida fet que em va fer veure només amb breus segons que aquesta vegada no seria possible quedar entre els quatre o cinc primers.
Va formar-se d'inici un petit grup de màxim deu corredors molt i molt ràpids els quals varen anar-se'n des del tret de sortida.
Jo personalment sabent que no podia correr per classificació vaig fer canvi de xip i em vaig imposar com a nou repte rebaixar el temps final de Vilanant.
Des del començament vaig marcar un ritme rapidissim i sostingut i vaig començar a adelantar corredors un darrera l'altre fet que em va permetre agafar molta confiança en mi mateix i sobretot molta motivació.
Vaig donar-ho absolutament tot de mi mateix per acabar creuant la línia de meta amb un temps per mi espectacular de 35minuts i 35segons i així reventar el temps de Vilanant.
Aquest crono ha fet que en la classificació final quedés en la posició 23 d'un total de 102 corredors.
El guanyador inabastable: no va arribar a mitja horeta.
A dormir unes horetes i a les vuit i pico del diumenge al matí apunt per començar la Cursa Verntallat- El Mallol passat Les Preses.
La cursa és de 9kms amb un desnivell positiu practicament de 600metres per la qual cosa a la Garrotxa en aquesta ocasió vaig optar per no competir i correr a un ritme entrenament que em permetés gaudir de la cursa i sobretot de l'ambient i de la seva gent.
Cursa maquissima i molt ben organitzada amb un esmorzar final espectacular.
Tot i anar a Olot a passejar-me el temps final va ser de 50minutets per tant només quatre minuts més lenta que l'any passat.
Cap de setmana complert i expectatives més que compensades, poca cosa més puc demanar doncs.
A partir d'aquest dimarts dia 3 de setembre tots els esforços aniran encaminats a preparar la meva tardor maratoniana que un ben asseguro que pretenc que sigui molt intensa i plena d'emocions fortes que em permetin acabar any amb la moral altissima.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!.
dissabte, 10 d’agost del 2013
AVUI FA UNA SETMANA... CURSA NOCTURNA DE LA BISBAL
Sort que fa molt temps que de vergonya no me'n queda ni a la reserva ja que només així puc arribar a justificar pq no m'he posat a escriure la crònica de la cursa que vaig fer avui ja fa set dies.
No serà pq no quedés content i més que satisfet de la cursa que em va sortir, podriem dir que fins i tot, i no em fan falta massa tietes ni padrines, vaig rendir a més del cent per cent de les meves possibilitats.
Quedar quart em va suposar una dosi d'adrenalina que m'ha permès treballar i anar tirant la puta setmana endavant amb una sensació de relax i tranquilitat total.
Va sortir molt i molt bé i em vaig trobar maravellosament bé amb l'únic inconvenient de no poder donar més si cab de mi mateix degut a la foscor de la nit i la poqueta llum que fa el meu frontal.
Poqueta estona després de sortir vaig caure un parell de vegades amb les corresponents esgarrinxades i sang els genolls, no obstant vaig optar, en la mesura del possible posicionar-me el més endavant possible i correr aixecant molt més els peus del que és usual.
Al alçar més els peus com a sistema ocasional de cursa això em va estalviar unes quantes faves que amb tota seguretat no hagués pas pogut evitar.
Només sortir, els que corriem, varem anar adelantant mica en mica els molts participants que dissabte havien anat a La Bisbal a caminar tranquilament tot parant la fresqueta de la nit i fent petar relaxadament la xerrada.
En poqueta estona uns cent cinquanta corredors varem aconsegui posicionar-nos a davant de tot, sense cap impediment per progressar corrent, i així començar a fer el que a molts ens entusiasma: competir, competir i competir.
Tota l'estona vaig anar a un ritme prou alt el qual em va permetre tenir a vista, és una manera de parlar, al grupet capdavanter, no perdent pistonada respecte ells.
Molts segurament eren molt més ràpids i ben preparats fisicament que jo per la qual cosa el que vaig optar és per ganyar-los la partida no parant-me practicament en els avituallaments i així mentre ells estaven parats jo poder avançar uns poquets metres que sempre acaben comptant en els comput total de la cursa.
A l'arribada una horeta i vint i tres minutets per fer els quinzè kms, temps que mai fins aleshores havia assolit a llum del dia, per tant exultant i feliç com un tornavís.
Ara uns dies d'inactivitat total, per poder-me preparar sobretot mentalment per poder optar a fer un bon temps i una bona classificació a la Cursa Nocturna de Vilajuïga del dissabte 24 d'agost a la nit.
Competir, competir, competir i sobretot si ets un corredor de fons no dir ni admetre mai que estàs cansat.
Cansat jo?, jo no estic mai cansat!!.
Salut i kms i Visca la nova República Catalana Independent!!!!!
No serà pq no quedés content i més que satisfet de la cursa que em va sortir, podriem dir que fins i tot, i no em fan falta massa tietes ni padrines, vaig rendir a més del cent per cent de les meves possibilitats.
Quedar quart em va suposar una dosi d'adrenalina que m'ha permès treballar i anar tirant la puta setmana endavant amb una sensació de relax i tranquilitat total.
Va sortir molt i molt bé i em vaig trobar maravellosament bé amb l'únic inconvenient de no poder donar més si cab de mi mateix degut a la foscor de la nit i la poqueta llum que fa el meu frontal.
Poqueta estona després de sortir vaig caure un parell de vegades amb les corresponents esgarrinxades i sang els genolls, no obstant vaig optar, en la mesura del possible posicionar-me el més endavant possible i correr aixecant molt més els peus del que és usual.
Al alçar més els peus com a sistema ocasional de cursa això em va estalviar unes quantes faves que amb tota seguretat no hagués pas pogut evitar.
Només sortir, els que corriem, varem anar adelantant mica en mica els molts participants que dissabte havien anat a La Bisbal a caminar tranquilament tot parant la fresqueta de la nit i fent petar relaxadament la xerrada.
En poqueta estona uns cent cinquanta corredors varem aconsegui posicionar-nos a davant de tot, sense cap impediment per progressar corrent, i així començar a fer el que a molts ens entusiasma: competir, competir i competir.
Tota l'estona vaig anar a un ritme prou alt el qual em va permetre tenir a vista, és una manera de parlar, al grupet capdavanter, no perdent pistonada respecte ells.
Molts segurament eren molt més ràpids i ben preparats fisicament que jo per la qual cosa el que vaig optar és per ganyar-los la partida no parant-me practicament en els avituallaments i així mentre ells estaven parats jo poder avançar uns poquets metres que sempre acaben comptant en els comput total de la cursa.
A l'arribada una horeta i vint i tres minutets per fer els quinzè kms, temps que mai fins aleshores havia assolit a llum del dia, per tant exultant i feliç com un tornavís.
Ara uns dies d'inactivitat total, per poder-me preparar sobretot mentalment per poder optar a fer un bon temps i una bona classificació a la Cursa Nocturna de Vilajuïga del dissabte 24 d'agost a la nit.
Competir, competir, competir i sobretot si ets un corredor de fons no dir ni admetre mai que estàs cansat.
Cansat jo?, jo no estic mai cansat!!.
Salut i kms i Visca la nova República Catalana Independent!!!!!
dimarts, 23 de juliol del 2013
NOCTURNA DE VILANANT: CRÒNICA DEL MEU PRIMER PODIUM
Dissabte passat a la nit juntament amb la Núria varem anar cap a Vilanant amb la intenció de correr una miqueta i així de passada poder entrenar i mantenir en la mesura del possible el cos en una forma digna i acceptable.
Varem arribar amb temps més que suficient per poder fer la inscripció, anar veient l'ambient i fer-la petar amb en Joel Canal.
Amb en Joel ens varem coneixer fa més o menys un any a la mitja de Vilademuls, i ens varem tornar a retrobar fa pocs mesos a la Romànic Extrem de Bianya.
Ahir trobar-nos va ser tota una casualitat, casualitat que com ara us explicaré va acabar de manera més que positiva per a tots dos.
La cursa de 8km, juntament amb la de 12kms va començar amb una mitja horeta de demora degut a que no arribaven les dues ambulàncies que es precisaven per a poder donar el tret de sortida.
A les nou de la nit va començar la que de moment és per a mi la conquesta de la primera copa de la meva curteta vida com a corredor.
Des del primer moment vaig intentar posar les cames a tota velocitat, malgrat que no les tenia pas totes amb mi per la manca d'entrenament que us he dit abans.
Les cames i el cos en general varen respondre malgrat que dissabte la humitat era moltissima i per tant la xafogor era practicament impresentable per poder correr amb certa comoditat.
Vaig anar passant els kms com en qualsevol altre cursa de les que he fet fins ara i tot i ser conscient de que anava bastant ràpid mai vaig suposar ni pensar res més.
Durant una bona estona aixecava la vista i bastants metres enllà veia el crack d'en Joel que corria que se les pelava.
Ho vaig pensar així: aquest corre moltissim més que jo i per tant quan jo arribi farà ja una bona estona que ja estarà descansant.
No em preocupava ja que sempre he pensat que hi ha nivells i que no es pot pretendre assumir més del que un no és capaç de poder arribar.
Davant meu durant tota la cursa portava un noi fort i robust, ample d'espatlles al qual no vaig arribar a atrapar tot i no perdre'l de vista en cap moment.
La sorpresa inimaginable va arribar a l'arc d'arribada i sincerament encara ara me'n foto creus.
El noi amb el micro a la mà diu alguna cosa semblant a la següent:
Ara arriba el tercer classificat, molt bé Joan!!.
Potser les paraules no varen ser exactament les mateixes no obstant el contingut general si.
Ho vaig sentir i vaig aixecar immediatament braços i punys serrats en senyal de victoria, celebració que fins ara només havia emprat en maratons.
A l'arribada només hi havia en Joel que feia poquet que havia entrat a meta guanyant la cursa i... collons el noi cepat i ample d'espatlles que havia portat davant meu al llarg dels 8kms.
No hi havia ningú més i per tant Joel primer classificat, Pierre segon i Joan tercer classificat.
Tres anys i mig llargs d'ença que vaig correr la primera cursa a Cornella del Terri i de manera inesparada dissabte havia fet podium!!!.
Jo estic acostumat a fer la cursa, menjar i beure una miqueta a l'arribada i després d'uns minutets de descans engegar el cotxe i cap a casa.
Dissabte quina il.lusió poder dir que em vaig esperar a l'entrega de les copes i que una, encara que sigui la més petita de totes, va ser per mi.
Evidentment la copa va dedicada a la meva dona i sobretot a la Júlia i en Joel els quals sempre pregunten pq el seu pare no en guanya mai cap.
La Júlia ja no podrà dir que el seu papa no guanya mai cap copa.
Potser no n'hi haurà cap més però aquesta ja no s'escapa pas de casa.
Salut i kms i Visca Catalunya nou estat d'Europa!!!!!!
dimarts, 9 de juliol del 2013
MARXA VALL DELS MOLINS DE CALONGE. GAUDINT A TRENTA GRAUS.
Aquest diumenge passat tenia marxa a Calonge i sobretot, sobretot unes ganes boges de correr i poder comprovar quin és a dia d'avui exactament el meu estat de forma.
Les previsions meteorològiques preveïen temperatures molt elevades, fet que encara va contribuir més a motivar-me a anar cap a Calonge i gaudir de la forta calor.
Vaig optar per fer la marxa llarga de 16kms al ritme que realment el meu cos fos capàs d'assumir amb certa comoditat, sense forçar excessivament la màquina.
Els primers kms a ritme suau em varen permetre agafar poquet a poquet un ritme molt més lleuger que vaig poder anar augmentant sense cap mena de problema.
Vaig quedar molt reconfortat de comprovar que malgrat no entrenar ni un sol minut al llarg de la setmana, fisicament he aconseguit mantenir l'estat de forma al cent per cent.
Com es diu molt vulgarment, vaig disfrutar com un cabrit a trenta graus i sense practicament suar en cap moment.
Jo estic fet per correr a temperaures altes i m'hi adapto a les mil maravelles, en canvi amb la fred desconecto facilment i em costa moltissim evolucionar i rendir amb dignitat.
Una vegada trobat el ritme que a mi més m'interassava el vaig anar mantenint en tot moment i així poder acabar amb un crono d'una horeta i mitja.
Una horeta i mitja vol dir que la calor em va permetre correr practicament deu kms cada hora tot i el cert desnivell positiu que hi havia en algun dels trams de la marxa de diumenge passat.
La sensació a l'arribada al camp de futbol era d'haver dissipat positivament els meus dubtes sobre el meu estat actual i la motivació renovada per seguir corrent els propers caps de setmana.
Aquest estiu practicament no podré entrenar per la qual cosa les petites escapades de cap de setmana seran essencials de cara a fer una bona "pretemporada" que m'ha de permetre arribar com un toro a les maratons de la tardor vinent.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!!.
Les previsions meteorològiques preveïen temperatures molt elevades, fet que encara va contribuir més a motivar-me a anar cap a Calonge i gaudir de la forta calor.
Vaig optar per fer la marxa llarga de 16kms al ritme que realment el meu cos fos capàs d'assumir amb certa comoditat, sense forçar excessivament la màquina.
Els primers kms a ritme suau em varen permetre agafar poquet a poquet un ritme molt més lleuger que vaig poder anar augmentant sense cap mena de problema.
Vaig quedar molt reconfortat de comprovar que malgrat no entrenar ni un sol minut al llarg de la setmana, fisicament he aconseguit mantenir l'estat de forma al cent per cent.
Com es diu molt vulgarment, vaig disfrutar com un cabrit a trenta graus i sense practicament suar en cap moment.
Jo estic fet per correr a temperaures altes i m'hi adapto a les mil maravelles, en canvi amb la fred desconecto facilment i em costa moltissim evolucionar i rendir amb dignitat.
Una vegada trobat el ritme que a mi més m'interassava el vaig anar mantenint en tot moment i així poder acabar amb un crono d'una horeta i mitja.
Una horeta i mitja vol dir que la calor em va permetre correr practicament deu kms cada hora tot i el cert desnivell positiu que hi havia en algun dels trams de la marxa de diumenge passat.
La sensació a l'arribada al camp de futbol era d'haver dissipat positivament els meus dubtes sobre el meu estat actual i la motivació renovada per seguir corrent els propers caps de setmana.
Aquest estiu practicament no podré entrenar per la qual cosa les petites escapades de cap de setmana seran essencials de cara a fer una bona "pretemporada" que m'ha de permetre arribar com un toro a les maratons de la tardor vinent.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!!.
diumenge, 23 de juny del 2013
DE LA MONTFULLADA A LA MARXA DE LES RIBES DEL TER ... i sobretot que no pari la festa!!!.
No m'havia passat mai però com podeu comprovar ha arribat el dia en que m'han mancat hores al rellotge per poder satisfer totes les necessitats de la meva agenda mental.
Amb tota la sinceritat possible us dic que no he tingut temps per poder escriure la crònica de la Montfullada de diumenge passat.
Avui he corregut la Marxa de les Ribes del Ter de 7kms a Girona ciutat per la qual cosa no em queda altre solució possible que fer una crònica-collage de totes dues.
La Montfullada de 15kms va ser una marxa maquissima per corriols ombríbols i fresquets, fresquets amb pujades, baixades, un recorregut molt ben trobat i sobretot uns avituallaments i preu insuperables.
La sortida oficial es donava a les 8 del matí no obstant la organització donava la possibilitat de sortir a correr a partir de les 7, opció per la qual varem optar uns quants corredors i que ens va permetre correr amb tranquilitat i no passar tanta calor.
Ja se que una horeta i tres quarts no és un temps per poder tirar coets però diumenge passat només cercava un entrenament de màxima qualitat i a bona fe que ho vaig aconseguir de totes totes.
A l'arribada un esmorzar de pebrots i un excel.lent porro de vi i, evidentment un bon cafè per acabar la matinal.
Cursa un 10, organització un 11.
Com que aquesta setmana de feina ha estat durilla, a més la mainada que no perdonen, la manca d'hores de son, tot plegat ha fet que no hagi tingut ni temps ni esma per poder sortir a entrenar.
Davant la putada de la manca d'entrenament vaig optar per filtrar i filtrar calendari fins que jo crec que per pura insistència va sortir la curseta d'avui.
Sortida a les 9 del matí de la Rambla Xavier Cugat de Girona, preu baratet de 5euros i només 7kms.
A diferència de diumenge passat avui he intentat sortir de bon començament a menjar-me el mòn i intentar correr el més proper possible als 4minuts el km.
La meva sortida ha estat explosiva i l'he pogut sostenir durant una bona estoneta fins que un servidor ha començat a passar calor i suar com un autèntic cabrón.
Jo no soc de suar per tant us podeu fer una idea de la calor que fotia per la qual cosa li he fotut canya a estonetes si a estonetes no.
Anant dossificant el cos m'ha permès poder apretar de valent al darrer km i pico i clavar el crono en trenta minutets justos que s'aproxima bastant a les meves expectatives previes a la sortida.
Una vegada finalitzada la marxa he pogut gaudir d'un més que acceptable mos amb la meva dona que avui m'ha pogut acompanyar a Girona.
El cap de setmana vinent si puc aniré a una de les poques curses gratuïtes que es corren a la provincia com és el Puja i Baixa de Batet de la Serra.
Es corre a les set de la tarda de dissabte i tocarà patir bastant en la pujada per poder baixar el més ràpid possible després a la recerca del premi... un fuet d'Olot!!!.
Amb tota la sinceritat possible us dic que no he tingut temps per poder escriure la crònica de la Montfullada de diumenge passat.
Avui he corregut la Marxa de les Ribes del Ter de 7kms a Girona ciutat per la qual cosa no em queda altre solució possible que fer una crònica-collage de totes dues.
La Montfullada de 15kms va ser una marxa maquissima per corriols ombríbols i fresquets, fresquets amb pujades, baixades, un recorregut molt ben trobat i sobretot uns avituallaments i preu insuperables.
La sortida oficial es donava a les 8 del matí no obstant la organització donava la possibilitat de sortir a correr a partir de les 7, opció per la qual varem optar uns quants corredors i que ens va permetre correr amb tranquilitat i no passar tanta calor.
Ja se que una horeta i tres quarts no és un temps per poder tirar coets però diumenge passat només cercava un entrenament de màxima qualitat i a bona fe que ho vaig aconseguir de totes totes.
A l'arribada un esmorzar de pebrots i un excel.lent porro de vi i, evidentment un bon cafè per acabar la matinal.
Cursa un 10, organització un 11.
Com que aquesta setmana de feina ha estat durilla, a més la mainada que no perdonen, la manca d'hores de son, tot plegat ha fet que no hagi tingut ni temps ni esma per poder sortir a entrenar.
Davant la putada de la manca d'entrenament vaig optar per filtrar i filtrar calendari fins que jo crec que per pura insistència va sortir la curseta d'avui.
Sortida a les 9 del matí de la Rambla Xavier Cugat de Girona, preu baratet de 5euros i només 7kms.
A diferència de diumenge passat avui he intentat sortir de bon començament a menjar-me el mòn i intentar correr el més proper possible als 4minuts el km.
La meva sortida ha estat explosiva i l'he pogut sostenir durant una bona estoneta fins que un servidor ha començat a passar calor i suar com un autèntic cabrón.
Jo no soc de suar per tant us podeu fer una idea de la calor que fotia per la qual cosa li he fotut canya a estonetes si a estonetes no.
Anant dossificant el cos m'ha permès poder apretar de valent al darrer km i pico i clavar el crono en trenta minutets justos que s'aproxima bastant a les meves expectatives previes a la sortida.
Una vegada finalitzada la marxa he pogut gaudir d'un més que acceptable mos amb la meva dona que avui m'ha pogut acompanyar a Girona.
El cap de setmana vinent si puc aniré a una de les poques curses gratuïtes que es corren a la provincia com és el Puja i Baixa de Batet de la Serra.
Es corre a les set de la tarda de dissabte i tocarà patir bastant en la pujada per poder baixar el més ràpid possible després a la recerca del premi... un fuet d'Olot!!!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)