Sort que fa molt temps que de vergonya no me'n queda ni a la reserva ja que només així puc arribar a justificar pq no m'he posat a escriure la crònica de la cursa que vaig fer avui ja fa set dies.
No serà pq no quedés content i més que satisfet de la cursa que em va sortir, podriem dir que fins i tot, i no em fan falta massa tietes ni padrines, vaig rendir a més del cent per cent de les meves possibilitats.
Quedar quart em va suposar una dosi d'adrenalina que m'ha permès treballar i anar tirant la puta setmana endavant amb una sensació de relax i tranquilitat total.
Va sortir molt i molt bé i em vaig trobar maravellosament bé amb l'únic inconvenient de no poder donar més si cab de mi mateix degut a la foscor de la nit i la poqueta llum que fa el meu frontal.
Poqueta estona després de sortir vaig caure un parell de vegades amb les corresponents esgarrinxades i sang els genolls, no obstant vaig optar, en la mesura del possible posicionar-me el més endavant possible i correr aixecant molt més els peus del que és usual.
Al alçar més els peus com a sistema ocasional de cursa això em va estalviar unes quantes faves que amb tota seguretat no hagués pas pogut evitar.
Només sortir, els que corriem, varem anar adelantant mica en mica els molts participants que dissabte havien anat a La Bisbal a caminar tranquilament tot parant la fresqueta de la nit i fent petar relaxadament la xerrada.
En poqueta estona uns cent cinquanta corredors varem aconsegui posicionar-nos a davant de tot, sense cap impediment per progressar corrent, i així començar a fer el que a molts ens entusiasma: competir, competir i competir.
Tota l'estona vaig anar a un ritme prou alt el qual em va permetre tenir a vista, és una manera de parlar, al grupet capdavanter, no perdent pistonada respecte ells.
Molts segurament eren molt més ràpids i ben preparats fisicament que jo per la qual cosa el que vaig optar és per ganyar-los la partida no parant-me practicament en els avituallaments i així mentre ells estaven parats jo poder avançar uns poquets metres que sempre acaben comptant en els comput total de la cursa.
A l'arribada una horeta i vint i tres minutets per fer els quinzè kms, temps que mai fins aleshores havia assolit a llum del dia, per tant exultant i feliç com un tornavís.
Ara uns dies d'inactivitat total, per poder-me preparar sobretot mentalment per poder optar a fer un bon temps i una bona classificació a la Cursa Nocturna de Vilajuïga del dissabte 24 d'agost a la nit.
Competir, competir, competir i sobretot si ets un corredor de fons no dir ni admetre mai que estàs cansat.
Cansat jo?, jo no estic mai cansat!!.
Salut i kms i Visca la nova República Catalana Independent!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada