Sortir el dissabte a la nit a sopar amb els amics i les amigues és fantàstic i senta de pebrots, sobretot si l'andemà el dediques a dormir i recuperar la ressaca resultant de la nit de farra.
Jo soc raro de collons i pq no admetre-ho, una mica massoca també, i per tant si la Marxa de Monells estava programada calia anar-hi fos com fos.
Vaig posar-me al llit a les quatre de la matinada amb la idea d'aixecar-me a dos quarts de set i així arribar tranquil i sobrat de temps a les vuit a la sortida a Monells.
El despertador segur que va tocar no obstant jo el que és segur és que no els vaig pas sentir.
Vaig despertar-me per casualitat a les 7 i 35 minutets i vaig començar a correr cotxe i manta cap al destí al qual vaig arribar a les vuit i deu.
Truca que trucaràs als companys amb els que havia quedat i res a fer, cony ja devien estar corrent feia estona bona.
Feta la inscripció vaig decidir començar a correr a un quart i cinc de nou tot afegint-me a gent que la feia caminant i sense cap mena de pressa.
Encara de estar al.lucinant mandarines de veure un locu adelantant-los ara per la dreta, ara per l'esquerre, ara pel mig.
Vaig intentar portar un ritme digne en consonancia amb el ressacon que duia a sobre meu i així vaig anar avançant kms fins que cap al km set vaig acabar enxampant el grupet de cua de la gent que havia sortit a les vuit a fer-la corrent.
Bebent molta aigua vaig arribar a fer els 14kms en una horeta i vint minuts, crono bastant fluixet tot i que prou digne per el meu estat.
A la tarda evidentment cansat, reventat, flojeres en general... i lo bé que ens ho varem passar?... que nos quiten lo bailao nens.
Ara toca fer les coses bé i sobretot posar-se seriós ja que aquest diumenge 29 de setembre torno a remprendre la temporada de maratons després del descans obligat de l'estiu.
Marató Camí ral Olot-Vic de 46 kms de muntanya és el nou repte.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!!.
divendres, 27 de setembre del 2013
divendres, 13 de setembre del 2013
Nocturna de Cornellà del Terri: competint per estar a davant
La vigilia de la Diada a la nit vaig correr la Cursa Nocturna de Cornellà del Terri.
Darrerament, sobretot d'ença del podium de Vilanant, estic fent resultats insospitats per mi fins aleshores.
Cornellà em motivava moltissim per dues raons: era el debut d'en Dani de Sant Feliu en cursa i tenia a més a més moltissimes ganes de millorar la dotzena posició de fa dos anys.
Al llarg de la tarda havia estat plovent bastant no obstant tal com estava previst ens varem plantar a Cornellà amb la Núria i els nens.
La nit es va mantenir tranquileta i finalment ni gota d'aigua durant el transcurs de la marxa fet que a més a més ens va proporcionar una temperatura perfecte per poder correr a gust.
Em vaig situar a davant de tot i preparadissim per donar tot el que pogués i més des del km 0.
La sortida va ser bastant ràpida i tot i posar-me en primera posició els primers metres de cursa vaig entendre deseguida que enganxar-me a un grup de tres nens de no gaire més de vint anys i intentar mantenir-los a ratlla ben segur que em podria marcar el ritme, em podrien guiar i a més a més m'obrien i il.luminaven el camí.
Vaig estar gairebé més de mitja cursa en quarta posició fins que el que portava i sentia en tot moment enganxat darrera meu va acabar passant sense poder-hi fer massa res.
Tot i que mantenir la cinquena posició va acabar essent bastant còmode, avançar una o dues posicions va esdevenir materialment impossible.
En tot moment vaig tenir sensacions espectaculars i essent plenament conscient d'estar corrent molt més ràpid que mai i sobretot la fantàstica sensació de poder mantenir amb no massa dificultats aquest ritme desenfrenat.
A l'arribada ens van informar que no haviem fet 9kms sinò 7 ja que degut a l'aigua caiguda va ser necessari eliminar un tram d'uns dos kms.
El crono 29minuts a un ritme de un km cada 4minuts i 14segons i a una velocitat d'uns 14,5km/h per tant dades impossibles i totalment inabastables fa menys de dos mesos enrrere.
Vilanant em va marcar animicament i sens dubte va suposar per mi un enorme salt de qualitat ja que ha suposat passar de competir per fer-ho mitjanament bé a competir ara a cada cursa amb l'únic objectiu de quedar entre el grup capdavanter.
És totalment paradigmàtic comprovar que fa dos mesos gaudia en cada adelentament de corredor/a que aconseguia quan per exemple dimarts no vaig adelantar a ningú pel fet de que ja anava practicament a davant.
Moltissimes felicitats a en Dani que va acabar tranquilament i amb un crono espectacular de 36minuts. Promet.
Ara diumenge toca fer un dur entrenament a muntanya a la Barretinada de le Planes d'Hostoles encaminat a acabar de fer la posada apunt per poder correr amb garanties d'acabar la Marató de Muntanya Olot-Vic el proper 29 de setembre.
En cas d'acabar-la seria la meva cinquena Marató d'aquest 2013 per tant toca posar els collonets damunt la taula i canviar momentaniament la velocitat per la resistència en muntanya i en desnivells positius importants.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.
Darrerament, sobretot d'ença del podium de Vilanant, estic fent resultats insospitats per mi fins aleshores.
Cornellà em motivava moltissim per dues raons: era el debut d'en Dani de Sant Feliu en cursa i tenia a més a més moltissimes ganes de millorar la dotzena posició de fa dos anys.
Al llarg de la tarda havia estat plovent bastant no obstant tal com estava previst ens varem plantar a Cornellà amb la Núria i els nens.
La nit es va mantenir tranquileta i finalment ni gota d'aigua durant el transcurs de la marxa fet que a més a més ens va proporcionar una temperatura perfecte per poder correr a gust.
Em vaig situar a davant de tot i preparadissim per donar tot el que pogués i més des del km 0.
La sortida va ser bastant ràpida i tot i posar-me en primera posició els primers metres de cursa vaig entendre deseguida que enganxar-me a un grup de tres nens de no gaire més de vint anys i intentar mantenir-los a ratlla ben segur que em podria marcar el ritme, em podrien guiar i a més a més m'obrien i il.luminaven el camí.
Vaig estar gairebé més de mitja cursa en quarta posició fins que el que portava i sentia en tot moment enganxat darrera meu va acabar passant sense poder-hi fer massa res.
Tot i que mantenir la cinquena posició va acabar essent bastant còmode, avançar una o dues posicions va esdevenir materialment impossible.
En tot moment vaig tenir sensacions espectaculars i essent plenament conscient d'estar corrent molt més ràpid que mai i sobretot la fantàstica sensació de poder mantenir amb no massa dificultats aquest ritme desenfrenat.
A l'arribada ens van informar que no haviem fet 9kms sinò 7 ja que degut a l'aigua caiguda va ser necessari eliminar un tram d'uns dos kms.
El crono 29minuts a un ritme de un km cada 4minuts i 14segons i a una velocitat d'uns 14,5km/h per tant dades impossibles i totalment inabastables fa menys de dos mesos enrrere.
Vilanant em va marcar animicament i sens dubte va suposar per mi un enorme salt de qualitat ja que ha suposat passar de competir per fer-ho mitjanament bé a competir ara a cada cursa amb l'únic objectiu de quedar entre el grup capdavanter.
És totalment paradigmàtic comprovar que fa dos mesos gaudia en cada adelentament de corredor/a que aconseguia quan per exemple dimarts no vaig adelantar a ningú pel fet de que ja anava practicament a davant.
Moltissimes felicitats a en Dani que va acabar tranquilament i amb un crono espectacular de 36minuts. Promet.
Ara diumenge toca fer un dur entrenament a muntanya a la Barretinada de le Planes d'Hostoles encaminat a acabar de fer la posada apunt per poder correr amb garanties d'acabar la Marató de Muntanya Olot-Vic el proper 29 de setembre.
En cas d'acabar-la seria la meva cinquena Marató d'aquest 2013 per tant toca posar els collonets damunt la taula i canviar momentaniament la velocitat per la resistència en muntanya i en desnivells positius importants.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)