dissabte, 31 d’agost del 2013

Nocturna de Vilajuïga i Cursa Verntallat-El Mallol: A la nit competint com un berraco i al matí corrent relaxadament

Bones tardes guapos tots, ara us faré cinc cèntims del meu intens cap de setmana passat en materia esportiva.
Cada any intento fer un doblet i després de molt cercar les dues dates triades varen ser dissabte passat a la nit i diumenge al matí.
A la nit vaig arribar motivadissim a la Cursa Nocturna de Vilajuïga amb la intenció de fer saltar literalment la banca i fer, en la mesura del possible, una gran classificació final.
La idea prefixada no era altre que intentar fer els 8kms a ritme de Vilanant, per tant amb un crono final de 38, màxim 39minuts.
Fent aquest crono, si els astre m'eren favorables, tenia opccions de poder fer podium i així seguir amb la meva particular mini temporada estival.
La sortida va ser molt, molt ràpida fet que em va fer veure només amb breus segons que aquesta vegada no seria possible quedar entre els quatre o cinc primers.
Va formar-se d'inici un petit grup de màxim deu corredors molt i molt ràpids els quals varen anar-se'n des del tret de sortida.
Jo personalment sabent que no podia correr per classificació vaig fer canvi de xip i em vaig imposar com a nou repte rebaixar el temps final de Vilanant.
Des del començament vaig marcar un ritme rapidissim i sostingut i vaig començar a adelantar corredors un darrera l'altre fet que em va permetre agafar molta confiança en mi mateix i sobretot molta motivació.
Vaig donar-ho absolutament tot de mi mateix per acabar creuant la línia de meta amb un temps per mi espectacular de 35minuts i 35segons i així reventar el temps de Vilanant.
Aquest crono ha fet que en la classificació final quedés en la posició 23 d'un total de 102 corredors.
El guanyador inabastable: no va arribar a mitja horeta.
A dormir unes horetes i a les vuit i pico del diumenge al matí apunt per començar la Cursa Verntallat- El Mallol passat Les Preses.
La cursa és de 9kms amb un desnivell positiu practicament de 600metres per la qual cosa a la Garrotxa en aquesta ocasió vaig optar per no competir i correr a un ritme entrenament que em permetés gaudir de la cursa i sobretot de l'ambient i de la seva gent.
Cursa maquissima i molt ben organitzada amb un esmorzar final espectacular.
Tot i anar a Olot a passejar-me el temps final va ser de 50minutets per tant només quatre minuts més lenta que l'any passat.
Cap de setmana complert i expectatives més que compensades, poca cosa més puc demanar doncs.
A partir d'aquest dimarts dia 3 de setembre tots els esforços aniran encaminats a preparar la meva tardor maratoniana que un ben asseguro que pretenc que sigui molt intensa i plena d'emocions fortes que em permetin acabar any amb la moral altissima.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!.

dissabte, 10 d’agost del 2013

AVUI FA UNA SETMANA... CURSA NOCTURNA DE LA BISBAL

Sort que fa molt temps que de vergonya no me'n queda ni a la reserva ja que només així puc arribar a justificar pq no m'he posat a escriure la crònica de la cursa que vaig fer avui ja fa set dies.
No serà pq no quedés content i més que satisfet de la cursa que em va sortir, podriem dir que fins i tot, i no em fan falta massa tietes ni padrines, vaig rendir a més del cent per cent de les meves possibilitats.
Quedar quart em va suposar una dosi d'adrenalina que m'ha permès treballar i anar tirant la puta setmana endavant amb una sensació de relax i tranquilitat total.
Va sortir molt i molt bé i em vaig trobar maravellosament bé amb l'únic inconvenient de no poder donar més si cab de mi mateix degut a la foscor de la nit i la poqueta llum que fa el meu frontal.
Poqueta estona després de sortir vaig caure un parell de vegades amb les corresponents esgarrinxades i sang els genolls, no obstant vaig optar, en la mesura del possible posicionar-me el més endavant possible i correr aixecant molt més els peus del que és usual.
Al alçar més els peus com a sistema ocasional de cursa això em va estalviar unes quantes faves que amb tota seguretat no hagués pas pogut evitar.
Només sortir, els que corriem, varem anar adelantant mica en mica els molts participants que dissabte havien anat a La Bisbal a caminar tranquilament tot parant la fresqueta de la nit i fent petar relaxadament la xerrada.
En poqueta estona uns cent cinquanta corredors varem aconsegui posicionar-nos a davant de tot, sense cap impediment per progressar corrent, i així començar a fer el que a molts ens entusiasma: competir, competir i competir.
Tota l'estona vaig anar a un ritme prou alt el qual em va permetre tenir a vista, és una manera de parlar, al grupet capdavanter, no perdent pistonada respecte ells.
Molts segurament eren  molt més ràpids i ben preparats fisicament que jo per la qual cosa el que vaig optar és per ganyar-los la partida no parant-me practicament en els avituallaments i així mentre ells estaven parats jo poder avançar uns poquets metres que sempre acaben comptant en els comput total de la cursa.
A l'arribada una horeta i vint i tres minutets per fer els quinzè kms, temps que mai fins aleshores havia assolit a llum del dia, per tant exultant i feliç com un tornavís.
Ara uns dies d'inactivitat total, per poder-me preparar sobretot mentalment per poder optar a fer un bon temps i una bona classificació a la Cursa Nocturna de Vilajuïga del dissabte 24 d'agost a la nit.
Competir, competir, competir i sobretot si ets un corredor de fons no dir ni admetre mai que estàs cansat.
Cansat jo?, jo no estic mai cansat!!.
Salut i kms i Visca la nova República Catalana Independent!!!!!