dilluns, 28 de maig del 2012

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA 2PIKS D'ANGLÈS

Aquest diumenge 25 de maig he aconseguit acabar a Anglès la meva cinquena mitja marató de muntanya d'aquest any 2012.
Fins ahir el màxim desnivell+ que havia assolit en mitja de muntanya havien estat els 975mt a Llançà el 22 de gener d'aquest any.
Si he de ser sincer ahir vaig anar a Anglès amb dubtes ja que no tenia molt clar que pugués superar els 1100mt+ per tant, com la setmana passada a Girona, l'únic objectiu era acabar i intentar baixar de les tres horetes.
Varem començar noranta quatre corredors a dos quarts de nou en punt del mati i ja de bon començament em vaig imposar anar, o més ben dit intentar anar, al ritme que permetés l'orografia del terreny.
Com que soc un fotut novato de la muntanya intento tenir-li molt respecte i en conseqüència dossificar molt les forçes en tot moment pel que pugui venir més endavant.
Els primers km varen ser variadets tot alternant trams bastant planers amb trams de certs desnivells, molts tobogans i tot alternant pista i corriols molt macos.
A l'avituallament del km 10 ens varen avisar que venien sis km, fins a coronar el pic màxim de l'ermita de Sta Bàrbara, d'autèntica duresa i en els quals només en sis quilometrets salvariem un desnivell+ de més de 500mt.
Tot i haver-nos avisat varem passar-les molt putes fins aconseguir coronar la punyetera èrmita ja que va ser una pujada interminable en que va ser impossible correr.
Una vegada a dalt, totalment fosos, una vegada fet un bon i merescut avituallament només quedaven cinc km de baixada fins arribar a línia de meta a Anglès.
Els darrers cinc km pels que no estem acostumats a la muntanya demanen anar amb molt de compte i amb màxima concentració en tot moment.
Varen ser uns darrers km de baixada per dresseres molt tècniques i molt perilloses sobretot per les possibles caigudes i sobretot per les reblincades de turmell.
Intentant trobar cami on no n'hi havia finalment i sa i estalvi vaig aconseguir arribar a meta amb objectiu doblement acomplert: vaig tardar 2h i 50minuts i per tant menys de tres horetes; cinquena mitja de muntanya en cinc mesos justos d'ença que varem començar l'any.
Avui feliç i content per les sensacions viscudes, sense el més mínim rastre de l'esforç fet, tornaré a sortir a entrenar per millorar encara més el meu estat de forma i així començar a somiar amb la fita, la gran fita del mes de juliol.
L'1 de juliol, i no és broma, intentaré, aconseguir la desena marató a la setdellonga a Vilallonga de Ter.
La Setdellonga és una marató de muntanya que al llarg de 43km amb un desnivell+ de 2400mt i 4800 acumulats en total recorre els set termes que conformen el municipi de Vilallonga de Ter.
Prendrem la sortida a les sis del mati i tindrem un màxim d'11horetes per intentar acabar vius.
No cal dir que aquest juny em dedicaré exclusivament a preparar-la tot i tenint clar que si al final no aconsegueixo acabar-la podré viure per primera vegada la sensació d'abandonar.
Si algun dia ha d'arribar prefereixo que sigui amb un repte aparentment no possible.
Nens a entrenar!!!.

dilluns, 21 de maig del 2012

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA FUNDACIÓ ASTRID21

Aquest dimenge 20 de maig a Girona, la Fundació Astrid21, nens amb sindrome de Down, organitzava el que varen anomenar primera cursa de muntanya de les Gavarres, amb un recorregut de mitja de muntanya.
El dia no es presentava massa prometedor, pluja forta de matinada, i previsió de més plujes.
Varem tenir tota la sort de cara ja que a l'hora de la sortida el dia s'havia anat aixecant mica en mica i practicament no plovia.
La prova comptava amb un desnivell positiu de 835mt per la qual cosa vaig optar des de bon inici per l'estrategia conservadora de sortir a un ritme de menys a més, molt suau i reservant forces que més endavant em poguessin mancar en cas de necessitat.
Des d'un primer moment les sensacions varen ser extraordinariament bones ja que les cames practicament anaven soles i així amb tranquilitat i sense presses vaig poder gaudir al màxim de la cursa.
Sense donarme'n practicament compte vaig plantar-me a l'equador de la mitja marató i amb forces intactes havent superat ja una bona part dels molts desnivells que el terreny havia anat oposant al meu pas.
Al haver plogut tant el terreny en molts trams estava totalment enfangat no obstant a poc a poc i bona lletra no hi ha obstacle que realment pugui ser insalvable.
Vaig fer ús en tot moment dels tres o quatre avituallaments que la fundació havia preparat i en més d'un vaig agafar bones reserves i la vaig fer petar uns minutets amb els voluntaris que hi havia.
Els darrers deu km varen costar una miqueta més però tampoc en excés.
Amb un ritme calculat consistent en anar a ritme suau al començament, accelerar més endavant, caminar quan no es podia correr i donar-ho tot en les baixades intentant no caure, vaig plantar-me a meta amb un crono de 2h i 16minutets molt per sota de les meves previsions que eren de fer unes tres horetes.
Vaig trobar-me molt fort, totalment recuperat d'Empúries i amb un estat de forma que ha anat de menys amés d'ença que va començar l'any.
De moment l'objectiu és fer la mitja marató de muntanya d'Angles la setmana vinent amb el màxim desnivell+,(1100mt) provat fins ara.
Si ho aconsegueixo, en cinc mesos justos hauré finalitzat cinc mitjes de muntanya i dues maratons, per la qual cosa ara toca descansar un parell de dies i tornar a cardar canya a l'asunto.
Aquest maig obre un parentesi fins al setembre en que, degut al període estival, no hi haurà més maratons ni mitjes, excepte la mitja de muntanya del fau a l'agost.
A l'octubre encetaré tres mesos en que vull arribar com un toro per fer les tres maratons que em manquen per donar per finalitzada la meva particular temporada de maratons 2012.

diumenge, 13 de maig del 2012

EL DEBUT DE LA JÚLIA.



El debut de la meva filla Júlia .
I una foto amb Xevi Avellana. 69maratons el contemplen.