tag:blogger.com,1999:blog-59209253757847697072024-03-13T14:49:50.958-07:00PapiMarató2010Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.comBlogger93125tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-45728119698201267402015-03-02T07:33:00.002-08:002015-03-02T07:46:41.230-08:00MARATRAIL DE BONMATÍ: 25 vegades maratonià!!!!<div>
<br /></div>
<div>
El passat diumenge 22 de febrer va ser un dia important en la meva curta carrera maratoniana. </div>
<div>
Assolir les 25 maratons per així agafar gana per fer-ne moltes més era feia ja molts dies el meu principal objectiu més immediat.</div>
<div>
Vaig acabar a Castellterçol amb els genolls molt masegats i aquests vint dies de marge entre l'una i l'altre malgrat ser durillus almenys han estat suficients.</div>
<div>
Els dies anaven passant i el dolor, sobretot del genoll esquerre, no minvava, fet que m'ha ocasionat uns quants moments de preocupació.</div>
<div>
Diumenge a més a més significava el retorn a la marató maleïda, després de la meva nefasta experiència de l'any 2012.</div>
<div>
Fa tres anys vaig tenir molt mal dia i em vaig perdre constantment, fet que va provocar que prengués la decisió de no tornar-hi mai més.</div>
<div>
Com molt bé diu la dita: "No pots dir mai d'aquesta aigua no en beure".</div>
<div>
Hi vaig anar amb la intenció d'assolir la marató anant el més concentrat possible amb l'objectiu prioritari de no perdre'm encara que per aconseguir-ho fes un mal crono. Diumenge no importava això.</div>
<div>
La sortida a dos quarts de vuit amb una temperatura freda però bastant més suportable que fa tres anys en que varem còrrer moltes hores amb temperatures sota zero.</div>
<div>
Des d'un bon començament vaig optar per anar marcant un ritme tranquilet però el més constant possible, fet que em va permetre fer els primers deu quilòmetres amb un temps digne de una horeta i quart.</div>
<div>
Els segons onze quilòmetres fins a la mitja els vaig anar fent miqueta miqueta i anar salvant els diferents desnivells que anava presentant el recorregut. Hi vaig estar una horeta i trenta tres minutets.</div>
<div>
Mitja feta amb dues hores i quaranta vuit minuts. </div>
<div>
La segona part de la marató seguia amb els cinc quilòmetres més durs i més ferragosos de fer de tota marató. Fins al quilòmetre vint-i-cinc que coincidia amb un avituallament al qual hi passariem dues vegades.</div>
<div>
El quilòmetre trenta era un tram buckler que tornava a finalitzar novament en l'avituallament ara esmentat.</div>
<div>
Ara ve quan el maten ja que entre el vint-i-cinc i el trenta, encara no sé molt bé com, em vaig cardar una hòstia de campionat.</div>
<div>
Sense no saber molt bé com vaig caure malmetent-me sobretot palmells de les mans i braços.</div>
<div>
Unes quantes rascades prou visibles i sobretot aquella sang punyetera que no acaba de parar i que converteix el resultat en molt més cridaner del que realment és en realitat.</div>
<div>
Aigua geladeta en una font que vaig trobar pel camí i desinfectar i una mica de betadine varen solucionar el petit contratemps.</div>
<div>
Els darrers dotzè quilòmetres varen anar passant poquet a poquet a ritme bastant lentot però sufucient per aconseguir arribar a bon port i així poder cantar novament victòria.</div>
<div>
Són aquells quilòmetres en els quals s'ha d'acabar encara que sigui cardant saltirons amb una cama.</div>
<div>
Finalment vaig aconseguir creuar exultant i molt orgullós per la nova marató amb un temps de sis hores i cinquanta minuts i poder cridar ben fort que ja en van vint-i-cinc!!!!!!.</div>
<div>
Ara descans de maratons fins a finals d'abril o principis de maig, per així poder preparar una de les dues més grans de la temporada.</div>
<div>
Tinc gana, molta gana i ja pot començar a tremolar Calella perquè no sé amb quantes hores però hi vaig per aconseguir els 100 si o si.</div>
<div>
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure.</div>
<div>
Gràcies a la familia</div>
<div>
Gràcies a la organització</div>
<div>
Gràcies a un fantàstic grup de Runners i a unes fantàstiques amigues.</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-35094600896192038922015-02-04T09:47:00.002-08:002015-02-04T09:47:33.605-08:00Marató Kedada trail de Castellterçol: tirant de cap quan fallen les camesAquest any 2015 m'he cardat entre cella i cella apropar-me el màxim possible a les trenta maratons. Complicat, però no impossible, si tenim en compte que abans de còrrer a Castellterçol portava un botí de 23 maratons.<br />
Soc tossut, molt dur de mullera i patint i patint acabo assolint els reptes que em proposo. Aquesta vegada intentaré repetir.<br />
L'1 de Gener el primer que vaig de bon matí és començar a pensar immediatament en la temporada 2014-2015.<br />
La primera marató havia de ser a Sabadell no obstant es va acabar suspenent degut a les fortes ventades i desastroses conseqüències del mes de novembre.<br />
Al cap de uns deu minuts de la decepció per l'anulació de Sabadell ja havia trobat la perla de la corona. Em va captivar des del primer moment.<br />
La Marató Kedada trail de Castellterçol és una marató de muntanya benèfica i totalment gratuïta. La única cosa que es demanava era col.laborar amb productes de primera necessitat els quals van destinats al Banc dels aliments. Una gran causa sens dubte.<br />
He estat tot el Gener cercant tota la informació possible a fi efecte de poder-ho tenir tot sota control.<br />
Desnivell positiu de 2100 i practicament tota farcida de corriols eminentment molt tècnics.<br />
Dissabte a les tres de la matinada, amb la il.lusió d'un nen amb sabates noves, vaig començar el viatge a la recerca de la 24ena marató.<br />
A l'hora de la sortida la temperatura estava pocs graus sota zero, molt i molt negatiu de cara a les meves expectatives prèvies de gaudir, xalar com un cabron.<br />
No vaig còrrer còmode en cap moment degut sobretot a la fred, la qual va minvar moltíssim les meves il.lusions d'èxit.<br />
Amb unes tres horetes i pico, i amb les mans totalment congelades malgrat els guants, vaig aconseguir acabar la meitat de la feina. Mancava el pitjor.<br />
Fins aleshores havíem estat discorrent practicament només per corriols la qual cosa sens dubte va esdevenir un dels principals motius per els quals el meu genoll esquerre va dir: PROU.<br />
Els corriols no s'acabaven mai i gràcies a un iboprufe vaig anar avançant com bonament podia.<br />
El dolor era intens i a cada sotregada que li fotia encara ho agreujava més però que collons calia acabar i arribar al poble amb el botí que havia anat a cercar.<br />
Cap, cap i més cap, sens dubte la meva gran i única solució possible aquest passat diumenge. El cap em va conduir on les cames feia estona havien decidit no deixar-me arribar. Que collons!!!.<br />
Molt satisfet d'haver acabat, 6hores i 51minuts, i amb l'únic objectiu ara de recuperar el genoll ja que el 22 de febrer cal aconseguir la 25ena o si o si encara que sigui passet a passet.<br />
El mes de març tenia marató a Banyoles però he decidit fer curses més petites i arribar en plena forma a l'11 d'abril als 100kms de Calella.<br />
Calella va ser molt gran i no me la vull jugar per res del mòn per tant cal actuar amb cap i recuperar cap i cames.<br />
Salut i kms runners!!!! i Visca Catalunya lliure.<br />
<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-35795201421204523152015-01-23T09:03:00.000-08:002015-01-23T09:03:45.670-08:00Mitja Marató Mar i Murtra de Blanes: tret de sortida a la recerca de nous reptesAquest diumenge passat vaig començar la meva sisena temporada con a runner amb la meteixa il.lusió que el primer dia.<br />
Vaig escollir Blanes per encetar nou any i així anar agafant la forma de cara a una temporada en la qual intentaré novament trencar els meus límits.<br />
Va ser un primer test prou satisfactori si tenim en compte que senzillament cercava anar posant el cos i les cames mica en mica al seu estat òptim.<br />
Dues horetes i cinquanta tres minuts d'asfalt, una mica massa, i una mica de muntanya, que més podia demanar per començar a rodar.<br />
Aquesta setmana he intentat descansar el màxim possible i intentaré fer un darrer entrenament de durada llarga amb els ulls posats al febrer.<br />
El Febrer el començaré amb una primera Marató de muntanya a Castellterçol i la idea és acabar, descansar un parell o tres de dies i avaluar si és possible fer una segona Marató aquest mateix Febrer.<br />
Si la fes seria cap a finals de Febrer i em manca encara decidir-me entre un parell de candidates.<br />
La idea bàsica és tenir fetes quatre maratons i els 100kms de Calella a finals de Juny.<br />
El repte fins a mitja temporada és agosarat no obstant és el que m´he marcat i per ell lluitaré dur.<br />
Salut i kms Campions!!!!!!.Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-60709982950760193332014-11-05T10:22:00.000-08:002014-11-05T10:22:11.311-08:00100KMS DE CALDES DE MONTBUI: La cirereta a una temporada de somniFeia molts mesos que m'anava mentalitzant per arribar fort, molt fort a la darrera cita gran de la temporada.<br />
Els 100kms de Caldes de Montbui mel'ls havia imposat com a cloenda, cirereta a una temporada de somni en la qual el meu cos i el meu cap han estat capaços d'acabar sense defallir dues ultres de 100kms, dues de 50kms i tres maratons en tant sols set mesos.<br />
El divendres a la tarda el vaig dedicar a dormir i descansar i així poder sopar aviat, dormir unes horetes i cap a les dues de la nit començar a fer via cap a Caldes.<br />
Eren una miqueta més de les quatre de la matinada i ja estava descansant a Caldes tot acabant de fer els darrers preparatius de cara a la diada que m'esperava a partir de les set del matí.<br />
La cursa de 100kms va començar amb un quartet d'hora de retard però amb una temperatura prou bona per ser un 1 de novembre a les set del matí.<br />
De bon començament vaig tirar d'una estratègia molt estudiada i ja posada en pràctica amb molt èxit feia set mesos a Calella.<br />
Calia tirar molt fort durant les sis primeres hores de cursa i fer coixí per així poder assegurar la victòria final en el segon període del dia.<br />
Corrent a cor que vols vaig ser capaç de parar-me a dinar a un quart i cinc de dues amb un balanç més que positiu de 52,5kms. La cosa anava bé.<br />
Durant aquesta primera part de cursa ja havia estat rebent mostres de suport de tots els meus grans amics i amigues mitjançant el grup de watzat creat expressament per dissabte.<br />
Els amics no fallen mai i dissabte es va fer palès minut a minut. Molt grans.<br />
La segona part de cursa no va començar massa bé ja que va coincidir amb una pajara històrica que em va deixar totalment buit de cap i cames cap al km 60.<br />
Poquet a poquet vaig poder anar tirant de cap i així les cames varen tornar a l'activitat normal, fet que em va permetre tornar a tenir bones sensacions i sobretot ganes, moltes ganes de menjar kms.<br />
Els kms varen anar passant a un ritme menor que en la primera part no obstant tot i això a un ritme més que digne per poder assegurar la victòria final.<br />
Vaig anar bona part del dia amb en Manolo Ruíz, un enorme ultra que vaig tenir el gran honor i la gran sort de poder conèixer a Calella.<br />
Quan dic enorme em quedo segurament curt ja que en Manolo és molt gran, només així s'explica que hagi estat capaç d'acabar 102 curses de 100kms al llarg de la seva vida. Em trec el barret.<br />
Amb ell varem xerrar, varem patir i sobretot varem gaudir com capullos del que més ens agrada fer.<br />
Mica en mica vaig anar sumant kms i així vaig plantar-me a les deu hores de cursa amb setanta cinc kms . Una barbaritat.<br />
Feia molta estona que la penya des de casa m'estava animant moltissím i això jo ho percebia i de quina manera. A cada mostra de suport que m'arribava jo em creixia més i més, anava cada vegada més i més fort malgrat estar ja prou fotudet muscularment.<br />
Una hora i mitja més tard ja portava 85kms per la qual cosa veia o bé començava a veure malgrat no dir-ho que batre Calella era possible. Calia intentar-ho.<br />
Feia estona que anava de nit amb el frontal i que cada vegada que passava per línia de meta rebia forts aplaudiments de l'organització que m'animaven molt i molt, era impossible no aconseguir-ho collons.<br />
Finalment vaig poder anunciar a la gent que em seguia que quedava la darrera volta al circuit, la quaranta, i que les emocions havien esclatat, plorava, cridava, estava emocionat i amb ganes de gaudir de la meva particular volta dels campions.<br />
La meva entrada a meta va ser corrent amb totes les meves forces, crit a l'aire i punys serrats de victòria, una victòria treballada, viscuda, plorada, comentada i amb un temps de 13h i 35minuts.<br />
Visca Calella, visca Caldes, dos dies per recordar en la meva vida, dos dies en que tocar el cel em va fer sentir molt gran.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!.<br />
Agraïments:<br />
- A la meva dona i els nens que son part vital dels meus èxits.<br />
- A la Maia i en Jordi i a en Dani i la Raquel i l'Emili.<br />
- Al meu germà i familia.<br />
- A la gran Nuri Guiu.<br />
- A les supermamis: Emma, Tati, Montse Oller, Montse Vieitez.<br />
- Als Runner Team: Carles, Arantxa i Albert.<br />
- Al gran Tote Ironman.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-13860222070124023022014-10-22T10:22:00.000-07:002014-10-22T10:22:04.061-07:00ULTRAMARATÓ PEL MONTSENY 50KMS: mig deshidratat i perdut per la muntanyaAquest diumenge 19 d'octubre vaig acabar com vaig poder la Ultramarató de muntanya pel Montseny de 50kms per la qual cosa estic satisfet i feliç ja que soc conscient que una ultra mai és fàcil, cal valorar-la com a tal.<br />
Varen ser 8hores de prou patiment com per no donar-li la rellevància que es mereix.<br />
Varem començar puntualment a dos quarts de vuit del matí només trenta corredors d'entre els quals ni una sola noia.<br />
D'ençà que corro maratons i ultres mai m'havia trobat amb el fet que us acabo d'apuntar per la qual cosa em va sobtar molt negativament. No acabo de trobar-li una rao aparent i plausible.<br />
De bon començament el recorregut va anar pujant, pujant, sense practicament ni un mins planer on poder descansar una mica.<br />
Havia estat analitzant la cursa de feia bastants dies i sabia perfectament que ens trobariem un desnivell positiu i constant fins al Turó de l'Home (1705mts), per la qual cosa comptava que els avituallaments hi serien en certa abundància i no molt espaiats.<br />
Les meves hipòtesis varen quedar en entredit ben aviat i vaig poder patir-les, com molts companys, en carn pròpia i de valent.<br />
Va donar-se diumenge una triple combinació prou nefasta i poc reconfortant: moltíssima calor, desnivell positiu molt acusat durant molts kms i avituallaments que varen brillar en tot moment per la seva aussència.<br />
Erem trenta ganàpies, per tant no admeto que no estiguessim perfectament avituallats en tot moment. No ho entenc. No m'agrada gens.<br />
Vaig anar avançant com bonament vaig poder, passet a passet, i anar passant hores i mica en mica anar sumant kms cap amunt.<br />
La cosa fins arribar al Turó de l'Home va esdevenir un autèntic suplici ja que el cos mica en mica cada vegada anava quedant més deshidratat i per acabar-ho d'adobar el tema senyalització del recorregut... millor callar i deixar-ho.<br />
A partir del Turó vaig decidir que pels meus pebrots acabava o si o si, com fos i en les condicions que fos per la qual cosa vaig beure on vaig poder tant com vaig poder i pit i cullons i direcció de tornada cap a l'arribada a Sant Celoni.<br />
Pel camí havia anat veient abandonaments no obstant no era massa conscient de la magnitud final de tot plegat.<br />
Varem acabar vint dels trenta i vuit varen acabar a l'ambulància, evidentment potser varen passar un pel de set pobrets...<br />
Finalment amb molt patiment i totalment fos vaig poder arribar a meta a Sant Celoni i cridar ben alt i fort que una altre ultra ja és al sac i sobretot, sobretot molt ben lligada.<br />
Em queden només nou dies per intentar tornar a assolir els 100kms corrent, aquesta vegada a Caldes de Montbui.<br />
Dissabte dia 1 de novembre ho donaré absolutament tot per no fallar a ningú però sobretot per no fallar-me a mi mateix.<br />
Els cent tornaran a ser realitat i per tant tocarà tornar a patir per poder tocar la gloria.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.<br />
Molts agraïments a tots els meus companys i companyes i sobretot a la meva família.<br />
Cap agraïment a la organització.<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-82636099742935615162014-09-09T08:31:00.002-07:002014-09-09T08:31:20.958-07:00ULTRAMARATÓ LES BORGES BLANQUES-MONTBLANC: XALANT COM UN SENGLAR<div>
<br /></div>
<div>
Diumenge 31 de setembre vaig aconseguir finalitzar la Ultramarató les Borges Blanques-Montblanc.</div>
<div>
Varen ser entre 53 i 55kms (hi va haver versions per tot) plens de molt esforç i sobretot intenses emocions a l'entrada a meta a Montblanc.</div>
<div>
Vaig viatjar dissabte a la tarda a fi i efecte de poder anar tranquil, trobar bé el poble i sobretot poder solucionar qualsevol dubte de darrera hora.</div>
<div>
M'agrada poder dormir encara que sigui poquet però en tot cas tranquil i amb tot apunt de cares al gran dia.</div>
<div>
Que no sorgeixin urgències no subsanables de darrera hora. Deu ser que em faig gran i responsable.</div>
<div>
La nit al cotxe va ser plàcida i vaig poder gaudir de l'ambient a fora d'un botellon de mainada que no tenien massa pressa ni ganes d'anar a dormir. </div>
<div>
A les cinc de la matinada vaig començar a dur a terme la rutina de tota ultra o marató, consistent en repassar que no falti res, vaselina als peus i un petit esmorzar per agafar forces per afrontar la jornada.</div>
<div>
A les set amb puntualitat britànica varem començar a avançar i a cremar kms poquet a poquet camí de Montblanc.</div>
<div>
La meva primera hora va ser perfecte ja que amb una horeta de rellotge vaig aconseguir avançar practicament 10kms amb sensacions molt i molt bones en tot moment i sense forçar gens la màquina.</div>
<div>
La cosa va anar avançant a un ritme sempre proper als set kms cada hora per la qual cosa en tot moment vaig ser conscient que si aconseguia mantenir el ritme fins al final baixaria tranquilament de les 9hores que jo m'havia posat com a objectiu alhora d'estudiar la cursa previament a casa.</div>
<div>
Els avituallaments mereixen una menció apart ja que varen ser immensos, magistrals i sobretot... plens de molt de sucre.</div>
<div>
A cada parada donuts de crema, xuxes, panses, platan, taronja, aquarius, aigua, vi, i altres varietats que no aconsegueixo recordar.</div>
<div>
Suposo que els 10 donuts que em vaig cardar en 55kms varen ajudar a que almenys glucosa no me'n manques pas massa.</div>
<div>
En tot moment em vaig sentir molt bé fisicament, fort i l'assoliment dels 55 no va perillar gens ja que sabia perfectament que el dia acabaria a la meta de Montblanc.</div>
<div>
A mesura que anaven caient els kms i l'arribada estava cada vegada més propera les emocions anaven aflorant de manera cada vegada més palpable.</div>
<div>
Havia fiat tot l'estiu a una carta i poder segellar-lo superant els kms que tenia per objectiu feia gairebé dos mesos m'omplia de molta felicitat i joia.</div>
<div>
Va ser possible i emocionat, amb alguna llagrimeta, Montblanc va caure. Tornava a xalar de valent i a poder gaudir d'unes boniques i per mi necessaries sensacions.</div>
<div>
Tres quarts de temporada al sac i ben lligats!!!.</div>
<div>
De moment estan fetes tres maratons, un 100 kms i un 55kms per la qual cosa manquen una darrera marató a l'octubre i sobretot intentar posar la gran cirereta a la temporada 2014-2015 amb l'intent una altre vegada d'un 100kms, aquesta vegada a Caldes de Montbuí.</div>
<div>
Salut i kms i visca Catalunya lliure!!!!!.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-59301441884764843522014-07-08T10:29:00.000-07:002014-07-08T10:29:10.407-07:00BAGÀ-BERGA TRAIL DE NIT: pit i collons per assolir el repteQuan em vaig proposar el repte d'acabar dues maratons de muntanya en cinc dies vaig pensar que aquesta vegada més que mai havia posat segurament el llistó un pelet massa enlaire.<br />
Em trobo molt bé físicament i a nivell de motivació no tinc cap problema per la qual cosa calia llençar-se a la piscina si o si.<br />
Els reptes sempre mel's agafo amb molt respecte no obstant fa molt temps que no els tinc por.<br />
Els murs que ens posa cada dia la vida estan senzillament per saltar-los un darrera l'altre per més alts i més complicats que puguin arribar a semblar.<br />
Fa cinc dies va caure la primera part del repte a la Setdellonga i no va ser precisament gens fàcil no embà les complicacions meteorològiques la varen endurir moltísim fet que va fer que no la pogués gaudir com altres anys.<br />
Aquesta setmana passada vaig intentar recuperar-me el més aviat possible de tal manera que el dimecres ja estava en òptimes condicions per afrontar la segona part del meu petit repte personal.<br />
El dissabte arribant de treballar dutxa, dinar, una mitja horeta de migdiada i som-hi cotxe i cap a Berga falta gent.<br />
L'autocar que ens havia de portar cap a la línia de sortida a Bagà sortia entre les set i dos quarts de vuit de la tarda no obstant com que soc un previsor exagerat al voltant d'un quart de sis de la tarda ja estava aparcat a Berga.<br />
Les gairebé dues hores que em varen sobrar em van sentar de maravella ja que així vaig poder passejar una miqueta per Berga i berenar una mica de manera pausada i relaxada.<br />
A dos quarts de vuit quatre gats mal comptats ja pujavem a l'autocar camí de la sortida de la marató.<br />
A Bagà va tocar recollir dorsal i xip i amb el temps que em va sobrar animar als herois que feien la Núria-Queralt de 92kms i que feien el seu pas per Bagà.<br />
Portaven 50kms a les cames i per tant els quedava encara una marató per tocar la glòria amb les mans. Poca cosa.<br />
A les nou en punt els cinquanta nou inscrits a la Bagà-Berga varem començar una marató que esdevindria, i parlo per mi, extremadament dura i complicada.<br />
No estava gens nerviós, i malgrat el dia abans havia estat estudiant amb detall el recorregut ara no tocava altre cosa que començar a menjar kms.<br />
L'estudi dels desnivells m'avisava que ens els primers gairebé 26kms m'ho jugava absolutament tot.<br />
Ens aquests 26kms la marató assolia el seu punt més alt al refugi d'Ensija situat a uns 2200mts d'altitud i havent superat un acumulat positiu d'uns 2000 i pico de metres.<br />
Vaig començar a pujar i pujar sense parar al ritme que bonament vaig poder i així vaig anar arribant als diferents punts de tall marcats per la organització amb una mica de coixí sempre.<br />
A Gisclareny, primer tall, la cosa va ser bastant fàcil ja que anava molt i molt fresc encara.<br />
A Saldes no vaig tenir massa problemes per arribar-hi i seguia anant prou bé encara.<br />
Ja portavem fets gairebé 18kms amb ensurt inclós d'una noia que estava estirada a terra completament marejada suposadament per l'esfrorç fet i pel gens despreciable desnivell ja menjat fins aleshores.<br />
Quedava l'infern per endavant fins a Berga.<br />
La mitja amb penes i treballs va caure amb quatre hores i mitja i per tant eren dos quarts de dues de la nit tocades.<br />
En aquest avituallament i punt de tall del Parc de Palomera vaig menjar i beure més que en tots els altres anteriors ja que sabia, i ens ho varen recordar, que ens esperava una pujada molt dura fins al refugi d'Ensija i i a continuació una baixada molt tècnica en la qual es menjavem 800mts negatius de desnivell en només tres kms.<br />
El que vaig patir de camí cap a Ensija no ho havia patit mai ja que feia molta fred, tot el vent gelat a la cara i sobretot mans totalment gelades i jo sense guants.<br />
Vaig anar gairebé tota la marató amb dos germans i suposo que ens va anar molt bé ja que és molt reconfortant anar en companyia en moments complicats.<br />
A Ensija varem apagar els frontals i varem aixecar el cap cap al cel per poder ser protagonistes d'un cel estrellat maravellós. Quines sensacions collons!.<br />
Tocava intentar sortir viu i sense trencar-se res de la complicada baixada que ens havia de dur fins al km 30 a Peguera i per tant va tocar posar-hi segurament els cinc sentits i algun d'afegit.<br />
Malgrat caure, relliscar cap avall i entrebancar-se unes quantes vegades arribar viu ja va ser de premi.<br />
Una vegada a Peguera la cosa va canviar bastant ja que quedaven pujades suaus i alguna baixada no obstant la feina estava feta.<br />
Aquí al km 30 vaig veure per primera vegada que el repte era al sac i per tant amb paciència només calia avançar poquet a poquet i lligar-lo ben fort.<br />
Els darrers 14kms varen costar no obstant ja varen ser definitivament de celebració, de somriure i satisfacció per la feina feta.<br />
El darrer avituallament de Corbera va caure i ja només va quedar el calvari dels escalons de pujada i baixada que em varen plantar a Berga.<br />
Vaig entrar a la meta de Berga amb un temps final de 9hores i 41minuts emocionat, plorós, satisfet i sobretot molt orgullós d'haver sabut patir, caure, aixecar-me, en definitiva, acabar novament una nova marató!!!!.<br />
Estem a principis de Juliol i per tant els primers sis mesos de la temporada ja son un fet.<br />
De moment tres maratons i un cent kms per tant petit parèntesis fins al setembre.<br />
De setembre a desembre intentaré fer dues o tres maratons més i acabar la temporada per la porta més gran possible intentant superar novament un altre ultra de 100kms.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!!!.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-3307104891119543312014-06-30T12:11:00.001-07:002014-06-30T12:11:12.926-07:00ENAMORAT DE LA SETDELLONGANo és manca d'imaginació ni molt menys titular la crònica de la Setdellonga d'enguany tal com la vaig titular fa un any. No.<br />
He estat pensant una bona estona i sincerament crec que no hi ha altre manera de qualificar el que sento per aquesta Marató de muntanya.<br />
La Setdellonga és la marató perfecte en tots i cada un dels sentits: patsatges maquíssims, organització immillorable i sentir-te en familia en tot moment.<br />
Tenia moltes ganes de tornar a Vilallonga per poder correr altre vegada per la qual cosa la meva motivació era des de feia ja molts dies altíssima<br />
Vaig arribar al poble encara de nit, al voltant de les cinc i poquet per així poder recollir el dorsal tranquilament i poder improvitzar en cas de que pogués sorgir qualsevol problema de darrera hora.<br />
Feia poca estona que havia començat a ploure i s'anava veient que la cosa no pintava massa bé de cara a la jornada que ens venia per davant<br />
Tot revisant que tot estigués en ordre vaig adonar-me sortosament a temps que m'havia oblidat l'impermeable a casa. Casumdena!!.<br />
Vaig tenir molta sort que l'Eva, una de les organitzadores de la Setdellonga, va ser amabilíssima i va anar fins a casa seva per tal de deixar-me el seu..<br />
L'impermeable ahir va ser providencial en tot moment.<br />
Una miqueta abans de sortir vaig poder parlar una estona amb en Pere Alsina i la Carme la qual cosa em va fer molta il.lusió. Ell sap que és per mi un referent magnífic.<br />
La sortida va ser puntual a les sis amb un total de trenta-set corredors a la marató i una seixantena a la mitja marató. Poquets.<br />
Des de l'inici es va veure que la jornada seria passada per aigua però potser ho va ser fins i tot una mica massa.<br />
Varem estar unes dues hores ben bones corrent, ho bé intentant-ho, sota una forta pluja amb alguns moments fins i tot de pedra.<br />
La situació, a mesura que anava avançant kms i anava passant l'estona em va anar cremant bastant.<br />
Jo no soc esportista el qual es mogui bé sota la pluja, ans al contrari, la detesto profundament.<br />
A mi doneu-me trenta graus i soc el tiu més feliç del mòn.<br />
Va costar no abandonar ja que com he dit a mesura que anava passant l'estona i el temps no millorava la meva moral estava cada vegada més sota mínims.<br />
El meu cap pensava que si la cosa durava tot el dia na nai i fora.<br />
Sortosament, o bé caldria dir miraculosament, la cosa va anar millorant mica en mica fins al punt que va deixar de caure aigua. Per fi.<br />
Amb la comoditat que em donava anar en situació meteorològica minimament digna la cosa va canviar radicalment i vaig començar a sentir-me fort, molt fort.<br />
Ho havia estat passant francament malament per la qual cosa ara era el rei de la muntanya i tenia moltes ganes de correr, de gaudir de la Setdellonga minut a minut.<br />
Vaig passar el km 22 amb unes tres hores i mitja, gens malament després de la mala estona passada.<br />
A partir d'aqui xauxa i a gaudir de valent sense donar gens importància al crono a l'arribada a Vilallonga.<br />
Les hores varen anar passant i jo com una formigueta vaig anar avançant podent gaudir d'una gran marató i sobretot d'una gran família: que macos son la gent de Vilallonga.<br />
Totalment satisfet per poder acabar una nova marató, i ja en van vint-i-dos, vaig arribar a Vilallonga de Ter amb un temps final de 7hores i 35minuts.<br />
Ara ja en fred i analitzant la situació viscuda a la jornada d'ahir crec que la mala estona passada contribuïrà sense cap mena de dubte a fer-me encara més fort mentalment. Va costar molt i vaig patir.<br />
Ara toca descansar tant com em sigui possible per tal de poder acabar la segona part del repte dissabte a la nit.<br />
La Bagà-Berga em farà treballar de valent i ben segur que caldrà suar, plorar i patir bastant més que ahir.<br />
Estic preparat i res no em fa por. Endavant!!.<br />
No puc oblidar de donar els meus més sincers agraïments a tot el poble de Vilallonga i sobretot a la família i els meus grans amics per el seu suport, el seu escalf. Gràcies nois i noies.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.<br />
<br />
Pd: Soc conscient que la crònica de la Mitja Marató Sant Gregori Xtrem no està escrita.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-85227438182723787542014-06-07T14:09:00.000-07:002014-06-07T14:09:13.562-07:00MITJA MARATÓ QUERMANY DE PALSNois, noies, ja sé que fer una crònica quinze dies després de fer una mitja no és la manera més lògica i coherent de fer les coses.<br />
Si us serveix com a raó de pes només dir que no he tingut temps ni ganes de posar-me a escriure res fins ara.<br />
Si estic escrivint aquesta crònica, en bona part és gràcies al pesadot del meu amic Carles Bellapart que segons ell l'estava esperant amb gran delit. Aquí la tens doncs.<br />
El passat 25 de maig vaig còrrer la Mitja Marató de muntanya de Quermany a Pals amb motivació extra pel fet que feia massa dies que no feia cap cursa i sobretot pq les complicacions a la feina fan que vagi massa cansat i que em sigui completament impossible sortir a entrenar.<br />
A Pals vaig trobar-me amb en Bella que final va decidir còrrer la versió curta de la cursa de Quermany.<br />
Anava a Pals amb un munt de dubtes sobre quin seria el meu rendiment, quines serien en definitiva les sensacions que podia arribar a tenir degut a la manca d'entrenament. Calia comprovar-ho.<br />
Des d'un bon començament vaig trobar-me molt i molt bé, molt animat i amb moltes ganes d'anar avançant a un ritme prou bo i constant i sostingut.<br />
Com que el crono final cada vegada m'importa menys vaig aprofitar Quermany per fer alguna pausa i així poder satisfer una de les meves grans passions que és tirar fotos de paisatges.<br />
Tirant fotos segurament vaig perdre entre 10 i 15 minuts que no obstant no em varen importar gens ni mica a l'arribada a Pals.<br />
Recordo Quermany com una mitja molt ben organitzada i amb uns avituallaments bastant correctes en tot moment.<br />
El tram segurament més trencador de fa dos diumenges va ser els kms que varem tenir que superar en franc desnivell i amb la companyia d'un sòl arenós de platja. Va costar deu i ajuda avançar.<br />
El diumenge 25 vaig gaudir moltíssim de cada un dels 21kms i amb això em dono per més que satisfet. No demano més.<br />
Les setmanes darrerament esdevenen massa dures i per tant poder-me sentir esportista, corredor de fons, encara que sigui durant poques hores, no té preu.<br />
És evidentment la barreta energètica, la dosis d'adrenalina més que necessaria per tal de poder afrontar amb suficients collons una altre setmaneta de treball.<br />
I com que el meu cap sempre barrina nous reptes i barreres per anar superant intentaré el bonic repte d'intentar acabar dues maratons de muntanya en un marge de sis dies.<br />
Us aniré informant mica en mica.<br />
Demà una nova mitja marató que permetrà anar comprovant quin és el meu actual estat de forma.<br />
Mitja Marató de muntanya St Grau xtrem.<br />
Salut i kms i visca Catalunya lliure!!!!!.<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-42162288280386863162014-05-05T12:18:00.000-07:002014-05-05T12:18:35.755-07:00MARATÓ D'EMPÚRIES: I COM SUPERAR UNA "PAJARA" DE TRES PARELLS DE COLLONS<br />
Aquest diumenge 4 de Maig, tocava còrrer la marató que em va veure debutar ahir feia quatre anys justos.<br />
Empúries és una marató fíxe en el meu calendari de cada temporada ja que acudeixo a l'Escala hipermotivat amb l'objectiu de rendir homenatge al meu amic Josep Sureda, mort de leucèmia a una edat molt jove.<br />
Ell corria maratons i ell va ser el motiu del meu debut fa quatre anys.<br />
Vaig arribar a les ruïnes amb prou temps per poder preparar-ho tot fins al darrer detall.<br />
Varem sortir amb uns cinc minuts de retard respecte l'horari previst els corredors de la Marató i els de la Mitjà.<br />
De bon inici vaig marcar un ritme bastant alegre però no excessivament ràpid el qual em permetia anar avançant kms amb relativa facilitat.<br />
Els primers 10kms els vaig fer amb un crono d'uns 50minuts i la mitjà més o menys en 1hora i 50minuts, per tant la cosa anava relativament bé i la meitat de la feina ja estava feta.<br />
L'anada cap als càmpings va costar una miqueta més però les cames estaven intactes i els ànims en plena forma per la qual cosa malgrat anar més lent no estava patint massa.<br />
A la tornada les forces varen anar minvant d'una manera alarmant fins al punt que arribant a St Martí d'Empúries, a l'altura més o menys del km 30, les forces és varen esgotar i el cap es va ennuvolar molt ràpid.<br />
Recordo passar per davant les ruïnes i sentir la gent animant però practicament ser incapaç de veurel's.<br />
El diagnòstic evidentment era claríssim: una "pajara" de tres parells de collons.<br />
Quan ets conscient que res no funciona evidentment cal intentar aixecar, remuntar minimament la situació per poder acabar una nova Marató.<br />
La feina d'anar avançant kms a pas de formigueta i patint, patint moltissim va costar déu i ajuda.<br />
L'anada cap al port tot creuant l'Escala va esdevenir interminable, eterna, inacabable... no era capaç d'aixecar els ànims, recuperar el cap i fer funcionar, encara que fos una miqueta, les cames.<br />
Aquests durs kms les cames em convidaven a abandonar i una part del cap també, no obstant una part, encara que potser petita, em va ajudar a no tirar la marató per la borda i seguir avançant malgrat el patiment.<br />
Els que correm maratons sabem perfectament que és una prova mítica per la seva enorme duresa i que no tothom està preparat mentalment per poder afrontar-la amb mínimes garanties d'èxit.<br />
De tornada, més o menys al kms 35, una ampolla de coca-cola que em va donar el meu cunyat ahir crec que em va salvar i em va permetre poder acabar amb dignitat una nova marató.<br />
Vaig recuperar forces i el cap va tornar a funcionar i em va permetre avançar passet a passet direcció cap a les ruïnes, directe cap a la glòria altre vegada.<br />
La llarga recta fins a Empúries la recordo plorant com un nen, suposo que perquè les havia passades realment putes, i sobretot amb molta emoció per poder arribar.<br />
Amb un crono de 3hores i 59minuts vaig ser capaç una vegada més de poder creuar l'arc dels campions i poder cridar fort, fortíssim que una altre marató ja era meva.<br />
Quatre anys i 21maratons acabades per la qual cosa toca anar a per les 25 poc a poc però sense parar.<br />
Vull no oblidar-me de felicitar a quatre amics meus que ahir varen triomfar a Empúries en cada una de les tres distàncies.<br />
Una gran abraçada i la més sincera felicitació al gran Ironxevi per la seva 78ena Marató. Ets molt gran Xevi.<br />
La meva felicitació més sincera a la meva amiga Emma que ahir a Empúries va correr la seva primera cursa.<br />
Molt bé ja tens la teva primera cursa de 10kms.<br />
Felicitats Dani per haver rebaixat el teu crono en els 10kms. Un crono boníssim.<br />
I una abraçada fortíssima Bella ja que vas correr una mitjà Marató amb un bon crono.<br />
Ara toca canviar radicalment de terreny i començar a preparar la Setdellonga, marató de muntanya, que si tot va bé intentaré que suposi un nou èxit, una nova marató.<br />
Salut i kms i visca Catalunya lliure!!!!!.<br />
<br />
<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-68371323633896733352014-04-08T10:16:00.001-07:002014-04-08T10:16:23.799-07:00100kms de Calella: la tossuderia d'un maratonià portada al límit<br />
El novembre de l'any passat em va venir un moment de bogeria i sense pensar massa en les dificultats vaig decidir còrrer la meva primera cursa de cent kms.<br />
Una vegada decidit vaig anar més enllà i vaig pensar que la millor manera de no tirar-me enrrere era dir-ho a totes les meves amistats i a la meva família.<br />
Fet aquest pas ja no hi havia marxa enrrere possible ja que volgudament ja havia agafat el compromís de defensar a mort el meu repte.<br />
Tothom em va dir que estava com un llum, ho estic molt, i que era impossible preparar amb una mica de cara i ulls una cursa de 100kms en només quatre mesos.<br />
Aquests quatre mesos he entrenat tant com he pogut, més aviat poquet, i he arribat a Calella en les millors condicions possibles.<br />
Vaig decidir ja des del dia de bogeria que si no podia entrenar prou físicament ho supliria entrenant el cap.<br />
El cap ha arribat a Calella preparat per mil batalles, per superar murs, per enganyar el dolor i essent un cap completament invencible i només amb la consigna de competir, competir i guanyar.<br />
El divendres vaig aconseguir que l'avia m'anés a buscar els nens a cole i així vaig poder dormir moltes hores per tal de poder superar el dissabte amb garanties.<br />
A la nit vaig dormir poc i cap a tres quarts de cinc de la matinada vaig començar el meu viatge cap a Calella.<br />
Una vegada arribat a Calella a les set i poc del mati vaig anar tranquil.lament cap al punt de sortida dels 100kms per poder recollir el dorsal i començar a conèixer gent.<br />
De bon principi vaig poder notar el tracte immens d'una organització, Penya 100kms Domingo Catalan, que va estar per nosaltres minut a minut intentant donar-nos molt de carinyo i que no ens faltés res.<br />
Puntualment a les vuit del mati va començar la que havia de ser la meva gran cursa, la cursa de la meva vida.<br />
Quan he d'assolir un repte impossible no em tremola res, no em poso mai gens nerviós i això em permet dur a terme, intentar-ho com a mínim, la meva estratègia de cursa. Així va ser dissabte.<br />
La meva idea va ser dividir la cursa en trams de cinc hores fins a un màxim previst de vint hores de durada.<br />
Les primeres cinc hores de cursa tenia previst anar a un ritme molt alt per així poder entrar el major número de kms i així garantir-me un bonic coixí d'hores que em permetés somniar amb superar el repte.<br />
Tal com havia previst varen ser més que claus ja que vaig correr a 10 i 11kms per hora fet que em va permetre al final d'aquest primer tram d'hores haver assolit la friolera per mi de 47,5kms.<br />
Quedaven només cinquanta i pico de kms i 19hores per aconseguir-ho per la qual cosa a la una del migdia de dissabte sabia ja que el repte cauria de totes totes, estava fet.<br />
Amb fermesa i aguantant el dolor muscular que va començar a donar senyals cap al kms cinquanta i poc vaig anar avançant com les formigues, anar descomptant kms amb molta molta paciència.<br />
Vaig passar el segon tram, el de les deu hores, amb 78,5kms una bestiesa per mi fins aleshores que pobre de mi només n'havia corregut un màxim de 54 a la Berga-Santpedor de l'any passat.<br />
Els kms restants varen anar caiguent mica a mica tot caminant ràpid o bé corrent una miqueta quan les cames m'ho permetien.<br />
A aquesta quantitat de kms tothom feia estona que feia el mateix que jo, caminar, el que es podia, acabar.<br />
Finalment vaig poder aixecar els punys serrats de gran victòria amb un crono final de 14hores, 5minuts i 15segons.<br />
El repte va caure amb molt poques hores si tenim en compte que jo havia calculat sempre unes divuit o vint hores.<br />
Les sensacions quan vaig acabar dissabte a les deu de la nit varen ser inimaginables, s'han de viure en primera persona per poder-les entendre.<br />
Era grandiós el que havia acabat d'assolir: acabar la meva primera cursa de 100kms.<br />
Ara en fred encara magnifico més el repte pel fet que em vaig demostrar a mi mateix que si jo vull soc invencible, els límits més que el meu cos mel's marca la meva mentalitat guanyadora i competitiva.<br />
La resta de companys que dissabte eren a Calella son roques mentals molt ben preparades fisícament.<br />
Només amb aquesta magnifica combinació hom pot entendre que gairebé tots varen superar la totalitat de la prova.<br />
A Calella vaig tocar el cel amb les mans i pretenc tocar-lo tantes vegades com sigui possible ja que soc boig, potser si, però el que segur que també soc és un animal competitiu, que lluitarà sempre fins a fer caure el repte per impossible que sembli.<br />
No vull oblidar-me de donar les gràcies a la organització per el seu immens tracte en tot moment.<br />
Sou amics meus des de dissabte. Gràcies cracks, gràcies Nuri.<br />
I sobretot agraïr a la meva dona Núria aconseguir agrupar sota un mateix grup de watzap a tots els meus grans amics i amigues.<br />
El grup 100kms dissabte em va portar sens dubte a la victòria final. Una bona part de l'èxit és vostre amics!!.<br />
Salut i kms i a preparar la Marató d'Empúries, ja!!.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-33740193374028261022014-03-15T09:43:00.000-07:002014-03-15T09:43:23.561-07:00MARXA POPULAR DE SANTA EUGÈNIAAquest diumenge passat dia 9 de març es va celebrar la trentena Marxa Popular de Santa Eugènia de Ter.<br />
És una de les marxes més històriques de la província a la qual, d'ençà que vaig començar a còrrer ara farà quatre anys, només hi he faltat una vegada.<br />
Gran ambient d'atletisme, matí radiant i sobretot una organització sencillament insuperable.<br />
Evidentment, amb tot això que acabo d'apuntar, era cita més que obligada.<br />
Santa Eugènia és una cursa de 10kms que discorren a parts iguals per terra i per asfalt, per tant idoni per còrrer i intentar baixar cronòmetre.<br />
Vaig poder anar cap a Girona acompanyat de dona i nens, fet que evidentment és un alicient afegit i una motivació extra.<br />
Només de sortir i començar a fer els primers metres de la cursa vaig notar els bessons molt carregats i vaig comprendre que l'esforç de feia una setmana a la Mitjà Marató de Banyoles encara deixava notar massa les seves conseqüències.<br />
Tot i les molèsties vaig començar a còrrer a un ritme una mica inferior als quatre minuts i mig el quilòmetre i vaig aconseguir mantenir-lo durant la totalitat dels 10kms dels quals constava la marxa.<br />
Vaig avançar prou gent, fet que reconforta bastant, i et dona força i convicció per intentar mantenir un ritme ràpid i constant i sostingut.<br />
Personalment còrrer a quatre minuts i mig per a mi és ja el llistó màxim que difícilment arribaré mai a superar tant per edat com per manca de temps per poder entrenar amb certa constància.<br />
Malgrat les molèsties vaig poder acabar satisfet per els 44minuts marcats no obstant emprenyat pq diumenge vaig anar a Santa Eugènia amb la idea clara d'intentar rebaixar els meus 43 minuts en curses d'aquesta distància.<br />
Un altre dia serà.<br />
Content per poder saludar al gran Ironxevi i també a en Dani el qual feia bastant que no veia.<br />
Una vegada acabada la cursa a dinar a cal meu germà i família, que viuen no massa lluny del pavelló, i per tant matinal més que perfecte.<br />
Agrair a la organització per el tracte rebut i sobretot felicitar-los per els seus trenta anys de Marxa.<br />
Aquesta setmana tenia encara vacances per la qual cosa he pogut descansar bastant els bessons.<br />
La cosa pinta bastant més bé i per tant aquesta nit intentaré fer una caminada que esdevindrà més o menys llarga sempre en funció de com responguin els maltractats bessons.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!.<br />
<br />
Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-45433089670316420802014-03-06T09:57:00.000-08:002014-03-06T09:57:23.394-08:00MITJA MARATÓ DEL PLA DE L'ESTANY: el meu millor crono en mitges<br />
<br />
Aquest diumenge passat amb en Joan Gonzalez de Vergès ens varem trobar a Banyoles per correr la Mitja Marató del Pla de l'Estany.<br />
La mitja de Banyoles és una de les més antigues de la provincia i enguany celebrava la seva vintena edició.<br />
En Joan normalment fa molta muntanya i per tant no podriem dir que és especialment un amant de l'asfalt.<br />
En el meu cas jo vaig començar en asfalt i ara actualment malgrat combinar proves tant d'asfalt com de muntanya, he de reconèixer que cada vegada més la meva deria per correr acaba tirant cap a curses i maratons sobretot de muntanya.<br />
En Joan anava amb la idea de fer un crono proper a 1h i 50minuts i jo anava amb la idea de baixar dels meus constants 1h i 44 o 45minuts.<br />
Tots dos varem assolir sobradament els nostres objectius ja que en Joan finalment va acabar en 1h i 43minuts i un servidor va tancar mitja amb un temps de 1h i 39minuts.<br />
Varem sortir tots dos junts i vaig marcar d'inici un ritme segurament massa ràpid, ritme que en Joan va anar seguint fins cap al km 6.<br />
A partir del 6 jo me'n vaig anar i, malgrat abaixar una mica el ritme,en tot moment vaig poder mantenir un ritme prou bó per poder anar avançant kms i intentar assegurar-me un crono que em permetés baixar dels maleïts 1h i 44 o 45minuts que fins diumenge sempre m'havien acompanyat en totes les mitges maratons corregudes.<br />
Al creuar la línia d'arribada, aixecar el cap, i veure el temps final la meva alegria va ser total ja que intentar rebaixar el crono habitual sabia que era possible no obstant baixar de 1h i 40 era una utopia total.<br />
Al cap de pocs minuts va entrar en Joan, bastant masegat ja que diumenge evidentment anava en terreny totalment contrari a les seves preferències.<br />
Moltes felicitats al company, molts ànims al gran Ironxevi que s'està recuperant d'una lesió i moltes felicitats a tota la organització per el tracte rebut que va ser maravellòs en tot moment.<br />
Realment diumenge va ser un gran diumenge ja que no hi ha res millor després d'un esforç que un dinar amb amics i amigues.<br />
Riure una bona estona és sa.<br />
Salut i kms i a seguir preparant els 100kms de Calella.Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-47206507231984874852014-02-21T10:08:00.001-08:002014-02-21T10:08:14.265-08:00MITJA MARATÓ NOCTURNA DE LLAGOSTERALa setmana passada va ser una setmana molt dura a la feina i vaig acabar amb els nervis a flor de pell i a puntet de petar.<br />
Calia fer quelcom relaxant el cap de setmana i Llagostera va ser el meu gran bàlsam ja que va calmar-me totalment.<br />
Feia ja molts dies que la tenia programada ja que era de muntanya, era nocturna i tenia 22kms i per tant distància de mitja marató.<br />
Sempre m'ha agradat caminar o correr a la nit per la muntanya i dissabte tenia a més a més el gran al.licient que el preu era solsament de 2eurets.<br />
Tenia molt decidit que hi anava amb ganes de xerrar amb tot deu, passar-m'ho bé i anar caminant i corrent segons em vingués de gust. Així ho vaig fer.<br />
Varem sortir un grupet reduït d'unes cinquanta persones a les sis de la tarda de davant del pavelló municipal de Llagostera a ritme lleugeret però caminant.<br />
Només de sortir ja vaig començar a xerrar amb un noi que venia de la banda de Barcelona i amb el qual varem anar junts la totalitat dels 22kms del recorregut.<br />
Hi havia una lluna plena maquíssima per la qual cosa el frontal no el vaig arribar a treure en cap moment.<br />
Al kms 14 varem entaular-nos a sopar al mig del bosc i la veritat és que pels euros pagats ens varen tractar com autèntics reis.<br />
Ens portavem l'entrepà i l'organització ens va cuidar amb caldo calentet, un parell d'empolles de Torres 5, cafè i el que va fer falta.<br />
Un servidor mentre es fotia un fart de riure es va preparar un parell de carajillets ben carregadets i va sopar amb tota la tranquilitat del món.<br />
Al cap d'una mitja hora llarga de descans varem acabar de fer la resta de la marxa fins arribar de nou davant el pavelló de Llagostera.<br />
Varen ser unes quatre hores en les quals vaig relaxar-me, vaig riure molt, vaig conèixer gent i, sobretot, vaig fer esport i una nova mitja marató de muntanya.<br />
Evidentment la mitja més relaxada i més divertida de totes les catorze fetes fins dissabte.<br />
La vaig ben encertar. Ja tocava.<br />
Salut i kms!!!!.<br />
<br />
<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-55552955703738920182014-02-03T11:34:00.001-08:002014-02-03T11:34:10.995-08:00Marxa de Vall.llobrega: gener per oblidarFa dos diumenges vaig anar a la marxa de Vall.llobrega a intentar recuperar una miqueta l'ànim després del fiasco espectacular de les 24hores a muntanya a Olot.<br />
La veritat és que si anava a recuperar-me la cosa va resultar totalment al revés.<br />
No em va agradar gens ni mica, feia temps que no triava tant malament alhora de fer una cursa.<br />
Si em demanessin que la valorés sincerament no dubtaria ni un segon en posar-li un 0 més que rotund.<br />
Gratuïta i prou però res més a destacar.<br />
Ni m´ho vaig passar bé ni em va ajudar en res absolutament però que hi farem.<br />
Fa ja temps que hi ha un boom de curses, marxes, maratons, ultramaratons... tothom es veu preparat per organitzar-ne una i la veritat és que si seguim així correm el gran perill de morir d'èxit.<br />
Aquest febrer intentaré escollir millor ja que no m'agrada que em prenguin el pel.Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-82224885583673543432014-01-12T10:46:00.000-08:002014-01-12T10:46:48.200-08:00ABANDONAMENT QUATRE ANYS DESPRÉS: 24HORES A MUNTANYA A OLOT<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">Fins a dia d'avui em sentia molt orgullós d'haver acabat 94 curses sense tenir que abandonar mai... fins avui.</span><br />
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Vaig pecar de sobrat pensant que seria capaç d'estar tot un dia sense dormir.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Finalment avui la son m'ha obligat a posar peu a terra per primera vegada i ser honest i reconeixer amb el cap ben alt que aquesta vegada els límits m'han guanyat sobradament.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Pit i collons i lliçó apresa.</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-83644496056615730442013-12-26T08:04:00.001-08:002013-12-26T08:04:18.169-08:00Cursa Run Run de Cornellà del Terri: el meu neixement esportiu fa quatre anysFa quatre anys, després de mig any entrenant per camins de l'Armentera, el gran Carles Bellapart em va fer notar tot fent un cafetó tranquilament a La Lluna de Torroella de Montgrí, que hi havia una web de curses atlètiques i marxes populars que es deia ropits i en la qual hi havien opcions per triar i remenar.<br />
Va ser dit i fet i al cap de pocs dies vaig fer el meu gran debut el 13 de desembre de l'any 2009 a Cornellà del Terri.<br />
Recordo que era la primera edició i que va ser un dia fredíssim i a més el dia en que a Llorenç de Munt començava a canviar la història del nostre petit pais en forma de referendum a favor de la independència.<br />
Vaig anar a Cornella amb la Júlia i la Núria ja que en Joel encara no estava ni tant sols en camí.<br />
M'hi vaig presentar amb un vestuari lamentable per a l'ocasió ja que la samarreta no era ni tant sols tècnica, els pantalons eren horrorosos i les bambes les primeres que vaig trobar.<br />
La cursa em feia moltissima il.lusió no obstant mai m'hagués imaginat arribar a assolir els reptes que avui en dia formen ja part de la meva breu historia esportiva.<br />
Els entrenaments varen donar bastant els seus fruits ja que vaig correr els deu kms sense patir massa i amb un crono dignissim de 52minutets i el més important amb unes sensacions bonissimes en el dia del meu debut.<br />
Al llarg d'aquests 4 anys he fet moltes curses i he anat millorant els temps fins a aconseguir arribar a correr els 10kms en 43minuts i fins a arribar a correr per sota dels 4minuts el km.<br />
La mort del meu amic Josep Sureda a l'edat de 38anys va donar un tomb radical a la meva vida esportiva i em vaig veure obligat a plantejar-me el gran repte de aconseguir fer el que a ell més li agradava en aquesta vida: aconseguir acabar una Marató.<br />
Ell havia fet moltes vegades la Marató d'Empúries i vaig pensar que el meu millor homenatge per poder-lo recordar al llarg dels anys consistiria en correr cada any la seva estimada Marató.<br />
Si no hagués succeït el que acabo de relatar jo mai hauria corregut una Marató i ni tant sols se m'hagúes passat pel cap de fer-ho.<br />
Aquest fet evidentment va canviar la meva vida ja que vaig passar de correr la Run Run i curses similars a plantejar-me reptes molt complicats.<br />
Després de mil kms d'entrenament el meu homenatge va ser un fet l'1 de Maig de l'any 2010 amb un crono final de 4h i 40minuts amb moltissima emoció i encara amb molta nostagia ara que ho recordo.<br />
Diumenge en certa manera apart de celebrar els 4 anys en curses vaig tenir també molt present tot el meu passat més recent del qual me'n sento molt orgullós ja que se que corro per mi i pels que m'estimen però també corro pels que ja no hi son però que mai no oblidaré.<br />
La cursa que vaig fer no va ser res de l'altre món ja que fer 49minuts és un crono més aviat pobre no obstant diumenge això era el que menys m'importava.<br />
Avui em feia moltissima il.lusió correr la Cursa de Sant Esteve amb la Júlia tot i que finalment no ha pogut ser. Que hi farem un altre dia serà.<br />
Intentaré acabar temporada aquest diumenge 29 o bé a la Cursa dels Nassos de Palamòs o bé a la Cursa de la Dona de la Jonquera.<br />
Suposo que finalment serà la Jonquera ja que tots els beneficis van en favor de la Fundació Oncolliga dedicada als malalts de càncer.<br />
El primer gran repte del 2014 consistirà en finalitzar 20horetes a les 24hores de muntanya d'Olot i així anar posant el cos en forma de cara al repte dels reptes: els 100kms de Calella de la Costa del mes d'abril.<br />
Pit i collons i salut i kms!!.<br />
<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-320788562839182792013-11-27T10:04:00.000-08:002013-11-27T10:04:00.729-08:00MATAGALLS-GRANOLLERS: CLOENDA DE LA TEMPORADA DE MARATONSAquest 2013 ha estat intens, carregat d'emocions i la veritat és que tot ha anat a les mil maravelles.<br />
Vaig començar any amb un esguinç de turmell i em va costar bastant poder tornar a entrenar i competir amb relativa normalitat.<br />
Tot i no estar en la millor forma possible a finals de febrer va caure la primera Marató de l'any a la Vies Verdes.<br />
El crono final va deixar molt que desitjar no obstant va esdevenir un gran punt de partida i em va permetre tornar-me a retrobar amb sensacions, emocions, patiment, tot allò que a mi m'agrada i que tant trobo a faltar quan no puc fer-ho.<br />
La següent va ser la Marató Romànic Extrem a la Vall de Bianya. La vaig catalogar com a Marató sobre fang i realment el qualificatiu és perfectament ilustratiu del que va passar.<br />
Va ser molt dura per el mal estat del terreny després de les important pluges caigudes no obstant amb més collons que altre cosa aquesta també finalment va caure.<br />
El mes de Maig va ser un d'aquells mesos intensos de veritat ja que el calendari marcava Marató d'Empúries a principis de mes i Marató Setdellonga a Vilallonga de Ter a finals de mes.<br />
La primera, Empúries malgrat ser un dia fredissim i amb un vent enormement molest, el cap i les ganes de dedicar-la al gran Pep del Passeig varem fer la resta.<br />
Malgrat les inclemències del temps vaig poder repetir el meu millor crono en Marató i a més a Empúries i això em va fer feliç de veritat.<br />
A l'Escala destacar a més que el meu estat de forma era ja magnífic i vaig poder donar tot el que duia a dins en tot moment.<br />
La Setdellonga, en un altre data molt i molt freda va anar molt i molt bé ja que vaig funcionar perfectament i m'ho vaig passar molt bé. Vaig rebaixar el crono de l'edició anterior i les sensacions varen ser espectaculars.<br />
A partir de Vilallonga vaig fer un parèntesi necessari degut al període estival i no vaig tornar a maratonejar fins a finals de setembre.<br />
El setembre va tocar fer la Marató camí ral Olot-Vic de 47kms i la recordo com una marató molt i molt dura tot i que el crono a l'arribada ha estat el millor de tota la temporada 2013 en maratons de muntanya.<br />
Vaig acabar molt masegat però satisfet novament per la feina feta.<br />
Finalment aquest Novembre tocava acabar la feina de manera triomfal i a tope per la qual cosa aprofitant els quinze dies de vacances he colat una ultramarató i la darrera marató de l'any.<br />
La meva primera Ultra ha estat de 53kms i va donar-se a Santpedor el 10 de novembre.<br />
Acabar aquesta primera ultramarató ha estat per mi una pujada d'adrenalina molt bèstia ja que feia molt de temps que arrossegava aquesta espina clavada.<br />
La darrera per mi ha estat la que ha posat la cirereta a una gran temporada, la Matagalls-Granollers.<br />
Aquest diumenge 24 de novembre, seguint el mateix esquema de la Berga-Santpedor, vaig aixecar-me molt aviat per poder arribar a Granollers amb el temps més que suficient per poder dormir una miqueta i acabar de preparar-ho tot. Res no pot fallar en una marató.<br />
Diumenge sincerament em feia moltissim respecte la temperatura que em podia trobar durant la travessa i per això vaig ser previsor a més no poder.<br />
Vaig sortir abrigadissim i així vaig poder suportar amb relativa facilitat les gèlides temperatures que tant poc m'agraden i tant malament em van alhora de correr amb comoditat.<br />
L'estoneta d'autocar fins a la sortida de la marató va anar-me més que bé per poder seguir dormint una estoneta i sobretot per guanyar temperatura.<br />
La pujada vertical de quatre kms fins arribar al pic del Matagalls vaig optar per fer-la poquet a poquet i adaptant-me als impediments per correr que el terreny i desnivell que tenia a davant presentava.<br />
Després de les corresponents fotos de rigor des del capdamunt varem començar a baixar per després anar planejant i intercalant pujades, baixades, trossos de planer...<br />
Quan el desnivell m'ho permetia vaig fotre tota la canya que vaig poder i hi va haver estones en les quals em vaig trobar molt còmode corrent i amb grans sensacions.<br />
Els kms varen passar facilment fins al km 32-33 punt a partir del qual tot i mantenir integrament les forces a nivell físic, les cames varen començar a donar mostres de dolor cada vegada més intens.<br />
Evidentment va tocar patir uns nou o deu kms però com sempre que s'acaba la cosa amb èxit, va valer molt la pena el patiment final.<br />
Al final la vintena marató de la meva curta trajectoria en aquest mòn va acabar amb un crono de 6h i 40minuts i amb la satifacció d'haver protagonitzar la temporada que jo havia sommiat i previst el 31 de desembre mentre m'estava menjant els raïms.<br />
Ara toca descansar una mica, i intentar acabar temporada amb un parell de curses curtetes i a poder ser en companyia de la familia.<br />
L'any 2014 pretenc començar-lo amb una ultra ja a mitjans del mes de gener per la qual cosa tocarà entrenar i sobretot no fer excessos aquestes festes de nadal.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!.Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-17402004992115360682013-11-12T02:34:00.001-08:002013-11-12T02:34:49.221-08:00LA MEVA PRIMERA ULTRAMARATÓ DE MUNTANYA AL POBLE DEL TIMBALER DEL BRUCAra aviat farà quatre anys que vaig fer la meva primera cursa, el desembre de l'any 2009, la cursa Run run de Cornellà del Terri.<br />
Cornellà va ser l'inici d'una curta però molt intensa vida esportiva i la tinc més que gravada a la retina.<br />
D'ença de Cornellà, cursa de 10kms que vaig acabar en 52minuts, he aconseguit acabar ininterrompudament tot el següent:<br />
- 59 curses d'entre 5 i 10kms<br />
- 12 mitges Maratons<br />
- 19 Maratons (aquest novembre fa tres anys i mig de la primera)<br />
- Una Ultramarató de muntanya de 53kms<br />
Ahir evidentment va ser un dia molt gran, segurament el més gran, ja que feia ja molt temps que tant el meu cap com les meves cames demanaven fer un passet més i assolir nous reptes dels que jo anomeno impossibles.<br />
La triada va ser la Berga-Santpedor i per això més que preparar-me fisicament vaig optar per preparar-me mentalment.<br />
Jo soc molt raro, tinc un cap gros i evidentment sempre intento treure'n el màxim rendiment possible.<br />
La combinació de cap, pebrots i preparació física fins a dia d'avui sempre m'ha funcionat a les mil maravelles.<br />
Com a etern matiner i previsor que soc, la matinada de dissabte vaig sortir de casa a un quart de tres amb la intenció d'arribar a la plaça del Sindicat de Santpedor amb dues horetes.<br />
A un quart de cinc puntual vaig arribar a destí i així vaig poder dormir al cotxe fins a un quart de sis.<br />
A partir d'aquesta hora vaig acabar de fer els darrers preparatius ja que a les sis estava previst que autocars ens duguessin fins a Berga, inici de la travessa.<br />
M'encanta ser el primer d'arribar als llocs i us ben asseguro que ahir a Santpedor quan jo hi vaig entrar podia haver circulat en contra direcció, passejar-me pel poble en pilotes, fer el que bonament m'hagués sortit de la pebrotera que a aquella hora tothom dormia, fins i tot el timbaler del Bruc estava somiant amb els angelets.<br />
Cap a dos quarts de sis varen anar arribant els corredors i al voltant de les sis tres autobusos i un microbús.<br />
Vaig aprofitar el trajecte fins a Berga per recuperar una miqueta de temperatura, feia fred a fora, i sobretot per fer una petita però dolça migdiadeta.<br />
A Berga tot va estar molt ben organitzat ja que en dos minutets ja havia recollit la targeta de control de pas i havia passat per el codi de barres corresponent.<br />
La sortida estava prevista a partir de les 7 per la qual cosa sense perdre massa temps vaig decidir començar passet a passet el que seria per a mi el meu gran repte fins ahir.<br />
Varem sortir amb fred i ben abrigats, tant el cos com sobretot les mans, i vaig agafar-me els primers quilòmetres per anar escalfant i sobretot intentar anar agafant una mica de temperatura corporal.<br />
Vaig patir bastant de fred a les mans però tot i això vaig anar avançant a ritme més que suau però prou constant.<br />
Per diumenge m'havia imposat a mi mateix molta paciència i correr amb més cap que cames, per la qual cosa, tot i poder anar molt més ràpid en molts moments de la ultra, en tot moment vaig fer cas a l'esquema que feia dies ja tenia marcat i més que previst.<br />
Es tractava d'arribar com més lluny millor en les millors condicions físiques possibles per tal de poder gaudir de la ultramarató i patir només quan realment toqués patir o patir molt.<br />
No em va importar gens ni mica passar per el km 26, més o menys mitja ultra, amb un temps d'unes quatre hores, ja que el que més importava era assegurar el triomf final.<br />
Els avituallaments varen ser fantàstics tant per el que s'hi donava com per l'escalf humà que s'hi respirava en tot moment.<br />
Va ser molt reconfortant poder parar literalment a esmorzar al voltant de les deu del matí, com ho va ser que ens donessin caldo calentet en els darrers quilòmetres, quan més estavem patint les conseqüencies de la ultramarató.<br />
Vaig passar el 26 i poc a poc, fent una miqueta de formigueta, amb la màxima concentració possible els quilòmetres varen anar passant.<br />
La motivació feia dies que la tenia a prova de bomba, i era tal la il.lusió per acabar que tot i començar a patir per el meu bessó dret a partir del quilòmetre trenta tres, res no seria capaç d'apartar-me ni un punyetero mil.limetre de l'arribada a Santpedor.<br />
Soc molt previsor, a vegades potser massa i tot, però certament diumenge el reflex que portava a la meva motxilla va aconseguir fer aguantar la meva malmesa cama fins al darrer sospir.<br />
Portava una noia davant meu en tot moment que es notava que fisicament anava sobrada i que malgrat poder correr molt més ràpida no ho va fer en cap moment.<br />
La veritat és que em va marcar bastant el ritme, sobretot en el darrer tram de la travessa, per la qual cosa tocava no passar-la en cap moment però tampoc deixar que agafés massa distància.<br />
No vaig mirar el rellotge fins al darrer quilòmetre, no obstant sabia perfectament que arribaria amb un temps per sota de les nou hores.<br />
El darrer quilòmetre va ser molt dur ja que la meva cama dreta era practicament un pal de fusta que no servia per res.<br />
Amb la noia ens varem posar a la mateixa altura i així ens varem poder animar quan més ho necessitavem<br />
fet que suposo ens va ajudar a tots dos, sobretot a mi que anava literalment arrossegant cama com bonament podia.<br />
El dolor era intens no obstant poder creuar l'arc d'arribada i corrent va ser una sensació molt gran, impossible de descriure si un no la viu en primera persona.<br />
Després de vuit hores i mitja que s'havien fet interminables, ja era el que feia temps que volia ser, ja era ultra de muntanya!!.<br />
Ho havia assolit entrant victoriós a la Plaça Gran de Santpedor, poble del gran Pep Guardiola i, sobretot, sota els dominis del gran Timbaler del Bruc.<br />
Diumenge jo no vaig fer fugir un exercit però us ben asseguro que vaig guanyar la batalla, la meva gran batalla als quilòmetres.<br />
En aquesta vida potser el que és purament material, es precisen diners, jo no hi podré arribar mai dels mais.<br />
Tot el que no és material per a mi no té límits ja que us ben asseguro que un és, un és capaç d'assolir les fites que un realment es proposa si realment hi posa il.lusió, hi posa ganes, hi posa cap, pebrots, motivació, enganya el dolor, el que convingui.<br />
Toca descansar tretze dies justos per així poder acomplir el repte marcat per aquesta temporada.<br />
El 24 de novembre intentaré acabar la Matagalls-Granollers i així poder acabar temporada amb sis maratons, i poder arribar a les vint, i una ultra.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!.<br />
<br />
<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-49596977114005199222013-10-26T12:58:00.001-07:002013-10-26T12:58:30.549-07:00Gaudint de veritat a La Marxa de l'ArboçAquest diumenge passat es tractava de provar quin era realment el meu estat de forma en distàncies una miqueta importants.<br />
El resultat va deixar-me plenament satisfet i em va ajudar a esvair aquells dubtes que gairebé sempre ens venen als corredors de llargues distàncies.<br />
Per més kms que un hagi fet amb èxit, sempre, sempre, de cara al proper repte més immediat sorgeixen dubtes, temors que no cal deixar allargar massa en el temps i que per tant cal esvaïr, o bé confirmar el més aviat possible.<br />
Saber com un es troba fisicament i mentalment és essencial de cara a poder valorar fins a on és factible poder arribar, a quins reptes enganxar-se i com preparar-los.<br />
La Marxa de l'Arboç compta amb una distància de mitja marató, un km i pico menys, per la qual cosa és aquell tipus de marxa que de cara a fer un entrenament de molta qualitat és perfecte.<br />
Cursa barateta, amb unes 900 persones, avituallaments molt generosos, barateta i , sobretot, una organització i gent de la organització amables, alegres, simpatiquissims.<br />
Vaig cobrir la mitja amb unes dues horetes, el temps no importava gens, i vaig acabar molt content ja que vaig correr amb força, amb convicció i amb alló que a vegades es perd pel camí: motivació.<br />
Aquest cap de setmana toca descansar, relaxar-se, dormir una miqueta més i anar-se preparant mentalment per afrontar els 53kms del proper repte Berga-Santpedor del 10 de novembre.<br />
El 10 de novembre serà sens dubte el meu gran repte fins ara ja que mai he provat de correr 53kms, ultramarató, i amb 2000+ i 4000 acumulats.<br />
Espanta a priori no obstant pit, molts collons, a preparar-se mentalment, fisicament i que collons... a superar el nou repte!!.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!.<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-2278908172793356532013-10-02T07:33:00.002-07:002013-10-02T07:33:22.608-07:00Marató de muntanya Trail del Camí ral Olot-Vic 47kms.Diumenge passat va ser un dia molt gran per mi i sobretot per les meves ambicions maratonianes.<br />
El repte no era a priori ben senzill ja que fer 47kms de muntanya com aquell qui diu sense apenes entrenament i recent acabada la temporada d'estiu no semblava com ja he dit la millor idea.<br />
Feia no obstant dies i dies que m'havia anat preparant mentalment i havia anat agafant una il.lusió i unes ganes molt molt especials de cara a diumenge.<br />
Com a previsor que m'agrada ser vaig optar per anar a recollir dorsal i xip amb la dona i els nens el dissabte a la tarda de manera tranquila i relaxada.<br />
Anar-hi el dia abans et permet a més poder començar a entrar en contacte amb l'ambient previ a la Marató i en cas de dubtes poder-hi donar resposta amb sufucient antelació.<br />
Diumenge a les 8 i poquet cotxe aparcat a dos minutets de la pista d'atletisme i a fer el ritual que acompanya en el meu cas particular cada una de les 19 maratons que he fet.<br />
Beguda isotònica, vaselina per protegir els peus, mirar que no falti res a darrera hora...<br />
Varem sortir 147 corredors de la pista d'atletisme a les 9 del matí i després de donar una volta complerta a la pista varem començar a correr per el carril bici a la recerca llunyana d'una nova marató i sobretot d'un nou repte a superar.<br />
Com jo faig sempre a poc a poquet per així suplir la manca d'estiraments i sobretot que les articulacions puguin anar entrant en calor d'una manera pausada i gradual.<br />
Varem anar avançant tot passant Les preses i avançant avançant varem començar amb el desnivell important que ens va portar fins a Cantonigrós.<br />
Fins a Cantonigrós km22 es va superar desnivell no obstant no hi vaig trobar una dificultat especial i en tot cas no notava ni el més mínim cap indici de dolor muscular.<br />
A partir d'aqui tot i que la cosa no pujava tant, per mi va ser la part que més em va costar i que més dura se'm va fer.<br />
Jo crec que els kms llargs i inacabables de superfície empedrada en varen tenir la culpa ja que a partir del km 30 em varen deixar les cames, sobretot els abductors molt i molt masegats.<br />
Només, per ser optimistes de mena, quedaven uns 17kms que calia almenys intentar acabar millor corrent però sinò caminant, arrossegant, a peu coix, com fos en definitiva.<br />
Estar acostumat al patiment i sobretot tenir un cap granític i dur a prova de bomba em va salvar de tot mal i em va permetre una vegada més obrar un petit miracle.<br />
La segona part del recorregut des de Cantonigrós, un 25kms, els vaig assolir en 3hores i 20minuts fet que em va permetre creuar l'arc d'arribada de la Plaça Major de Vic amb un crono de 5hores i 50minuts per tant un temps molt més curt del que jo havia estat calculant dies abans.<br />
El repte de la dinovena per tant està aconseguit, no obstant ara ja més en fred em cal destacar tres o quatre coses que no em varen agradar gens de la Marató de diumenge a nivell d'organització.<br />
- 5 avituallaments més el de l'arribada en un total de 47kms de muntanya és senzillament una presa de pèl.<br />
- Arribar a Vic després d'haver fet kms a més de 30graus, que a mi ja m'agrada, entenc que no es mereix només dos o tres peces de fruita, una mica d'aigua i quatre carquinyolis.<br />
A algú se li va acudir per un moment que no haviem dinat encara? aqui deixo la pregunta.<br />
- Com a nota més que positiva destacar que el retorn amb furgoneta fins a Olot va ser pràctic i molt ràpid<br />
- Es va comentar que arribant a Olot hi haurien entrepans... ni rastre.<br />
Feliç, content, hipermotivat i sobretot practicament recuperat i començant a planejar un repte encara més complicat si cab.<br />
La propera data al calendari és el meu debut en ultramarató de muntanya el diumenge dia 10 de novembre a la Travessa Berga-Santpedor de 55kms.<br />
Crec que després de unes quantes maratons de bagatge acumulat ara és el moment d'intentar fer el salt a les ultres.<br />
Aquest dijous si puc per horari toca començar ja a entrenar sobretot per agafar una mica més encara de resistència, per intentar que al novembre si els dolors apareixen i les forçes minven això esdevingui com més avançats en kms millor.<br />
Abans d'acabar la meva particular crònica vull felicitar a dos persones que ells saben que mel's estimo molt i que m'agradaria que em poguessin acompanyar algun dia en un dels meus reptes maratonians.<br />
Felicitar a en Bella per la seva impressionant tercera posició a Viladamat.<br />
Felicitar a en Danielsand per la gran cursa que va fer a la Ruta de l'Aigua de Sant Feliu de Guíxols<br />
No voldria tampoc deixar d'animar al gran Ironxevi de cara a la recuperació de la seva lesió..<br />
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-29389454967298933182013-09-27T11:07:00.001-07:002013-09-27T11:07:23.511-07:00Corrent amb una ressaca de collons a la Marxa de MonellsSortir el dissabte a la nit a sopar amb els amics i les amigues és fantàstic i senta de pebrots, sobretot si l'andemà el dediques a dormir i recuperar la ressaca resultant de la nit de farra.<br />
Jo soc raro de collons i pq no admetre-ho, una mica massoca també, i per tant si la Marxa de Monells estava programada calia anar-hi fos com fos.<br />
Vaig posar-me al llit a les quatre de la matinada amb la idea d'aixecar-me a dos quarts de set i així arribar tranquil i sobrat de temps a les vuit a la sortida a Monells.<br />
El despertador segur que va tocar no obstant jo el que és segur és que no els vaig pas sentir.<br />
Vaig despertar-me per casualitat a les 7 i 35 minutets i vaig començar a correr cotxe i manta cap al destí al qual vaig arribar a les vuit i deu.<br />
Truca que trucaràs als companys amb els que havia quedat i res a fer, cony ja devien estar corrent feia estona bona.<br />
Feta la inscripció vaig decidir començar a correr a un quart i cinc de nou tot afegint-me a gent que la feia caminant i sense cap mena de pressa.<br />
Encara de estar al.lucinant mandarines de veure un locu adelantant-los ara per la dreta, ara per l'esquerre, ara pel mig.<br />
Vaig intentar portar un ritme digne en consonancia amb el ressacon que duia a sobre meu i així vaig anar avançant kms fins que cap al km set vaig acabar enxampant el grupet de cua de la gent que havia sortit a les vuit a fer-la corrent.<br />
Bebent molta aigua vaig arribar a fer els 14kms en una horeta i vint minuts, crono bastant fluixet tot i que prou digne per el meu estat.<br />
A la tarda evidentment cansat, reventat, flojeres en general... i lo bé que ens ho varem passar?... que nos quiten lo bailao nens.<br />
Ara toca fer les coses bé i sobretot posar-se seriós ja que aquest diumenge 29 de setembre torno a remprendre la temporada de maratons després del descans obligat de l'estiu.<br />
Marató Camí ral Olot-Vic de 46 kms de muntanya és el nou repte.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!!.Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-75084482719907392862013-09-13T11:14:00.002-07:002013-09-13T11:14:46.286-07:00Nocturna de Cornellà del Terri: competint per estar a davantLa vigilia de la Diada a la nit vaig correr la Cursa Nocturna de Cornellà del Terri.<br />
Darrerament, sobretot d'ença del podium de Vilanant, estic fent resultats insospitats per mi fins aleshores.<br />
Cornellà em motivava moltissim per dues raons: era el debut d'en Dani de Sant Feliu en cursa i tenia a més a més moltissimes ganes de millorar la dotzena posició de fa dos anys.<br />
Al llarg de la tarda havia estat plovent bastant no obstant tal com estava previst ens varem plantar a Cornellà amb la Núria i els nens.<br />
La nit es va mantenir tranquileta i finalment ni gota d'aigua durant el transcurs de la marxa fet que a més a més ens va proporcionar una temperatura perfecte per poder correr a gust.<br />
Em vaig situar a davant de tot i preparadissim per donar tot el que pogués i més des del km 0.<br />
La sortida va ser bastant ràpida i tot i posar-me en primera posició els primers metres de cursa vaig entendre deseguida que enganxar-me a un grup de tres nens de no gaire més de vint anys i intentar mantenir-los a ratlla ben segur que em podria marcar el ritme, em podrien guiar i a més a més m'obrien i il.luminaven el camí.<br />
Vaig estar gairebé més de mitja cursa en quarta posició fins que el que portava i sentia en tot moment enganxat darrera meu va acabar passant sense poder-hi fer massa res.<br />
Tot i que mantenir la cinquena posició va acabar essent bastant còmode, avançar una o dues posicions va esdevenir materialment impossible.<br />
En tot moment vaig tenir sensacions espectaculars i essent plenament conscient d'estar corrent molt més ràpid que mai i sobretot la fantàstica sensació de poder mantenir amb no massa dificultats aquest ritme desenfrenat.<br />
A l'arribada ens van informar que no haviem fet 9kms sinò 7 ja que degut a l'aigua caiguda va ser necessari eliminar un tram d'uns dos kms.<br />
El crono 29minuts a un ritme de un km cada 4minuts i 14segons i a una velocitat d'uns 14,5km/h per tant dades impossibles i totalment inabastables fa menys de dos mesos enrrere.<br />
Vilanant em va marcar animicament i sens dubte va suposar per mi un enorme salt de qualitat ja que ha suposat passar de competir per fer-ho mitjanament bé a competir ara a cada cursa amb l'únic objectiu de quedar entre el grup capdavanter.<br />
És totalment paradigmàtic comprovar que fa dos mesos gaudia en cada adelentament de corredor/a que aconseguia quan per exemple dimarts no vaig adelantar a ningú pel fet de que ja anava practicament a davant.<br />
Moltissimes felicitats a en Dani que va acabar tranquilament i amb un crono espectacular de 36minuts. Promet.<br />
Ara diumenge toca fer un dur entrenament a muntanya a la Barretinada de le Planes d'Hostoles encaminat a acabar de fer la posada apunt per poder correr amb garanties d'acabar la Marató de Muntanya Olot-Vic el proper 29 de setembre.<br />
En cas d'acabar-la seria la meva cinquena Marató d'aquest 2013 per tant toca posar els collonets damunt la taula i canviar momentaniament la velocitat per la resistència en muntanya i en desnivells positius importants.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.<br />
<br />Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-7246013626899239922013-08-31T07:32:00.001-07:002013-08-31T07:32:09.133-07:00Nocturna de Vilajuïga i Cursa Verntallat-El Mallol: A la nit competint com un berraco i al matí corrent relaxadamentBones tardes guapos tots, ara us faré cinc cèntims del meu intens cap de setmana passat en materia esportiva.<br />
Cada any intento fer un doblet i després de molt cercar les dues dates triades varen ser dissabte passat a la nit i diumenge al matí.<br />
A la nit vaig arribar motivadissim a la Cursa Nocturna de Vilajuïga amb la intenció de fer saltar literalment la banca i fer, en la mesura del possible, una gran classificació final.<br />
La idea prefixada no era altre que intentar fer els 8kms a ritme de Vilanant, per tant amb un crono final de 38, màxim 39minuts.<br />
Fent aquest crono, si els astre m'eren favorables, tenia opccions de poder fer podium i així seguir amb la meva particular mini temporada estival.<br />
La sortida va ser molt, molt ràpida fet que em va fer veure només amb breus segons que aquesta vegada no seria possible quedar entre els quatre o cinc primers.<br />
Va formar-se d'inici un petit grup de màxim deu corredors molt i molt ràpids els quals varen anar-se'n des del tret de sortida.<br />
Jo personalment sabent que no podia correr per classificació vaig fer canvi de xip i em vaig imposar com a nou repte rebaixar el temps final de Vilanant.<br />
Des del començament vaig marcar un ritme rapidissim i sostingut i vaig començar a adelantar corredors un darrera l'altre fet que em va permetre agafar molta confiança en mi mateix i sobretot molta motivació.<br />
Vaig donar-ho absolutament tot de mi mateix per acabar creuant la línia de meta amb un temps per mi espectacular de 35minuts i 35segons i així reventar el temps de Vilanant.<br />
Aquest crono ha fet que en la classificació final quedés en la posició 23 d'un total de 102 corredors.<br />
El guanyador inabastable: no va arribar a mitja horeta.<br />
A dormir unes horetes i a les vuit i pico del diumenge al matí apunt per començar la Cursa Verntallat- El Mallol passat Les Preses.<br />
La cursa és de 9kms amb un desnivell positiu practicament de 600metres per la qual cosa a la Garrotxa en aquesta ocasió vaig optar per no competir i correr a un ritme entrenament que em permetés gaudir de la cursa i sobretot de l'ambient i de la seva gent.<br />
Cursa maquissima i molt ben organitzada amb un esmorzar final espectacular.<br />
Tot i anar a Olot a passejar-me el temps final va ser de 50minutets per tant només quatre minuts més lenta que l'any passat.<br />
Cap de setmana complert i expectatives més que compensades, poca cosa més puc demanar doncs.<br />
A partir d'aquest dimarts dia 3 de setembre tots els esforços aniran encaminats a preparar la meva tardor maratoniana que un ben asseguro que pretenc que sigui molt intensa i plena d'emocions fortes que em permetin acabar any amb la moral altissima.<br />
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!.Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5920925375784769707.post-48977092350732339022013-08-10T09:13:00.001-07:002013-08-10T09:13:26.144-07:00AVUI FA UNA SETMANA... CURSA NOCTURNA DE LA BISBALSort que fa molt temps que de vergonya no me'n queda ni a la reserva ja que només així puc arribar a justificar pq no m'he posat a escriure la crònica de la cursa que vaig fer avui ja fa set dies.<br />
No serà pq no quedés content i més que satisfet de la cursa que em va sortir, podriem dir que fins i tot, i no em fan falta massa tietes ni padrines, vaig rendir a més del cent per cent de les meves possibilitats.<br />
Quedar quart em va suposar una dosi d'adrenalina que m'ha permès treballar i anar tirant la puta setmana endavant amb una sensació de relax i tranquilitat total.<br />
Va sortir molt i molt bé i em vaig trobar maravellosament bé amb l'únic inconvenient de no poder donar més si cab de mi mateix degut a la foscor de la nit i la poqueta llum que fa el meu frontal.<br />
Poqueta estona després de sortir vaig caure un parell de vegades amb les corresponents esgarrinxades i sang els genolls, no obstant vaig optar, en la mesura del possible posicionar-me el més endavant possible i correr aixecant molt més els peus del que és usual.<br />
Al alçar més els peus com a sistema ocasional de cursa això em va estalviar unes quantes faves que amb tota seguretat no hagués pas pogut evitar.<br />
Només sortir, els que corriem, varem anar adelantant mica en mica els molts participants que dissabte havien anat a La Bisbal a caminar tranquilament tot parant la fresqueta de la nit i fent petar relaxadament la xerrada.<br />
En poqueta estona uns cent cinquanta corredors varem aconsegui posicionar-nos a davant de tot, sense cap impediment per progressar corrent, i així començar a fer el que a molts ens entusiasma: competir, competir i competir.<br />
Tota l'estona vaig anar a un ritme prou alt el qual em va permetre tenir a vista, és una manera de parlar, al grupet capdavanter, no perdent pistonada respecte ells.<br />
Molts segurament eren molt més ràpids i ben preparats fisicament que jo per la qual cosa el que vaig optar és per ganyar-los la partida no parant-me practicament en els avituallaments i així mentre ells estaven parats jo poder avançar uns poquets metres que sempre acaben comptant en els comput total de la cursa.<br />
A l'arribada una horeta i vint i tres minutets per fer els quinzè kms, temps que mai fins aleshores havia assolit a llum del dia, per tant exultant i feliç com un tornavís.<br />
Ara uns dies d'inactivitat total, per poder-me preparar sobretot mentalment per poder optar a fer un bon temps i una bona classificació a la Cursa Nocturna de Vilajuïga del dissabte 24 d'agost a la nit.<br />
Competir, competir, competir i sobretot si ets un corredor de fons no dir ni admetre mai que estàs cansat.<br />
Cansat jo?, jo no estic mai cansat!!.<br />
Salut i kms i Visca la nova República Catalana Independent!!!!!Joanhttp://www.blogger.com/profile/02256330968150003669noreply@blogger.com0