Quan vaig començar a correr a principis del mes de juny de l'any 2009, aviat per tant farà dos anyets, mai hagués sospitat poder dir que ahir a la Marxa del Puig Rodó de Corçà vaig aconseguir arribar a 3000km, apuntats dia rere dia amb tota mena de detall.
Poder assolir aquesta quantitat de km ha estat relativament senzill i és sens dubte fruit d'una milimetrada regularitat, no en va l'any passat a Empúries coronava els 1500 i aquest any, tot i que dues setmanes més tard degut a l'aturada per l'esguinç de turmell, els 3000.
En aquesta vida tothom ha de poder estar orgullós de coses, fites que realment l'omplin, metes assolides i sobretot horitzons propers per assolir, tant a nivell individual com també colectiu.
En l'apartat de fites colectives només percebo com a importants les que fan referència a la meva familia i a mica mica i amb paciència tot arribarà.
A nivell individual, en l'apartat de la vida esportiva, qui sap com soc pot començar a tremolar ja que les metes, les fites preteses, amb el cap fred, amb molta paciència i amb amb una tossuderia infinita cauran a poc a poquet.
Aquest any estic fent més descansos alhora d'entrenar, cal calcular molt bé, dossificar les forçes a fi d'evitar lesions i aixi poder arribar als tres darrers mesos de l'any amb opcions de tot.
dilluns, 16 de maig del 2011
dilluns, 2 de maig del 2011
Marato Empúries 2011: dedicada a la Júlia, en Joel, la Núria i... va per tu Pep!!!!
Hola simpàtics, ahir diumenge es va celebrar a l'Escala la Marató d'Empúries i us ven asseguro que per mi va ser un dia senzillament inoblidable per molts motius.
El primer motiu, i que ningu s'enfadi, és haver aconseguit per segòn any poder dedicar la Marató a en Josep Sureda Teixidor.
Va ser igualment sensacional poder comptar amb l'ajuda de la meva dona i del nen i la nena, sense els quals evidentment no hagués pogut canviar el quatre per el tres en la marca a la meta.
Era important, tot i que menys, poder assolir la quarta Marató d'ença del mes de Maig de l'any passat i a més que aquesta sigui ja la segona de la temporada.
Una vegada explicats els meus motius d'agraiment només em manca dir que vaig aconseguir fer una mitja part de Marató de somni, una hora i quaranta tres minuts, i que el temps final a l'arribada va ser de tres hores i cinquanta minuts.
Vaig trobar-me plenament recuperat del turmell i tot i no mirar el temps en cap moment era plenament conscient que el ritme de cursa que estava duent era prou més alt que en altres ocasions.
Estic a uns vint minutets de dos dels meus referents: Xavier Bonastre i Xevi Avellana.
Constància, resistència, tossuderia i molta força mental en moments complicats, aquesta és la recepta.
El primer motiu, i que ningu s'enfadi, és haver aconseguit per segòn any poder dedicar la Marató a en Josep Sureda Teixidor.
Va ser igualment sensacional poder comptar amb l'ajuda de la meva dona i del nen i la nena, sense els quals evidentment no hagués pogut canviar el quatre per el tres en la marca a la meta.
Era important, tot i que menys, poder assolir la quarta Marató d'ença del mes de Maig de l'any passat i a més que aquesta sigui ja la segona de la temporada.
Una vegada explicats els meus motius d'agraiment només em manca dir que vaig aconseguir fer una mitja part de Marató de somni, una hora i quaranta tres minuts, i que el temps final a l'arribada va ser de tres hores i cinquanta minuts.
Vaig trobar-me plenament recuperat del turmell i tot i no mirar el temps en cap moment era plenament conscient que el ritme de cursa que estava duent era prou més alt que en altres ocasions.
Estic a uns vint minutets de dos dels meus referents: Xavier Bonastre i Xevi Avellana.
Constància, resistència, tossuderia i molta força mental en moments complicats, aquesta és la recepta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)