MARATRAIL DE BONMATÍ: 25 vegades maratonià!!!!

El passat diumenge 22 de febrer va ser un dia important en la meva curta carrera maratoniana. 

Assolir les 25 maratons per així agafar gana per fer-ne moltes més era feia ja molts dies el meu principal objectiu més immediat.

Vaig acabar a Castellterçol amb els genolls molt masegats i aquests vint dies de marge entre l'una i l'altre malgrat ser durillus almenys han estat suficients.

Els dies anaven passant i el dolor, sobretot del genoll esquerre, no minvava, fet que m'ha ocasionat uns quants moments de preocupació.

Diumenge a més a més significava el retorn a la marató maleïda, després de la meva nefasta experiència de l'any 2012.

Fa tres anys vaig tenir molt mal dia i em vaig perdre constantment, fet que va provocar que prengués la decisió de no tornar-hi mai més.

Com molt bé diu la dita: "No pots dir mai d'aquesta aigua no en beure".

Hi vaig anar amb la intenció d'assolir la marató anant el més concentrat possible amb l'objectiu prioritari de no perdre'm encara que per aconseguir-ho fes un mal crono. Diumenge no importava això.

La sortida a dos quarts de vuit amb una temperatura freda però bastant més suportable que fa tres anys en que varem còrrer moltes hores amb temperatures sota zero.

Des d'un bon començament vaig optar per anar marcant un ritme tranquilet però el més constant possible, fet que em va permetre fer els primers deu quilòmetres amb un temps digne de una horeta i quart.

Els segons onze quilòmetres fins a la mitja els vaig anar fent miqueta miqueta i anar salvant els diferents desnivells que anava presentant el recorregut. Hi vaig estar una horeta i trenta tres minutets.

Mitja feta amb dues hores i quaranta vuit minuts. 

La segona part de la marató seguia amb els cinc quilòmetres més durs i més ferragosos de fer de tota marató. Fins al quilòmetre vint-i-cinc que coincidia amb un avituallament al qual hi passariem dues vegades.

El quilòmetre trenta era un tram buckler que tornava a finalitzar novament en l'avituallament ara esmentat.

Ara ve quan el maten ja que entre el vint-i-cinc i el trenta, encara no sé molt bé com, em vaig cardar una hòstia de campionat.

Sense no saber molt bé com vaig caure malmetent-me sobretot palmells de les mans i braços.

Unes quantes rascades prou visibles i sobretot aquella sang punyetera que no acaba de parar i que converteix el resultat en molt més cridaner del que realment és en realitat.

Aigua geladeta en una font que vaig trobar pel camí i desinfectar i una mica de betadine varen solucionar el petit contratemps.

Els darrers dotzè quilòmetres varen anar passant poquet a poquet a ritme bastant lentot però sufucient per aconseguir arribar a bon port i així poder cantar novament victòria.

Són aquells quilòmetres en els quals s'ha d'acabar encara que sigui cardant saltirons amb una cama.

Finalment vaig aconseguir creuar exultant i molt orgullós per la nova marató amb un temps de sis hores i cinquanta minuts i poder cridar ben fort que ja en van vint-i-cinc!!!!!!.

Ara descans de maratons fins a finals d'abril o principis de maig, per així poder preparar una de les dues més grans de la temporada.

Tinc gana, molta gana i ja pot començar a tremolar Calella perquè no sé amb quantes hores però hi vaig per aconseguir els 100 si o si.

Salut i kms i Visca Catalunya Lliure.

Gràcies a la familia

Gràcies a la organització

Gràcies a un fantàstic grup de Runners i a unes fantàstiques amigues.

Marató Kedada trail de Castellterçol: tirant de cap quan fallen les cames

Aquest any 2015 m'he cardat entre cella i cella apropar-me el màxim possible a les trenta maratons. Complicat, però no impossible, si tenim en compte que abans de còrrer a Castellterçol portava un botí de 23 maratons.
Soc tossut, molt dur de mullera i patint i patint acabo assolint els reptes que em proposo. Aquesta vegada intentaré repetir.
L'1 de Gener el primer que vaig de bon matí és començar a pensar immediatament en la temporada 2014-2015.
La primera marató havia de ser a Sabadell no obstant es va acabar suspenent degut a les fortes ventades i desastroses conseqüències del mes de novembre.
Al cap de uns deu minuts de la decepció per l'anulació de Sabadell ja havia trobat la perla de la corona. Em va captivar des del primer moment.
La Marató Kedada trail de Castellterçol és una marató de muntanya benèfica i totalment gratuïta. La única cosa que es demanava era col.laborar amb productes de primera necessitat els quals van destinats al Banc dels aliments. Una gran causa sens dubte.
He estat tot el Gener cercant tota la informació possible a fi efecte de poder-ho tenir tot sota control.
Desnivell positiu de 2100 i practicament tota farcida de corriols eminentment molt tècnics.
Dissabte a les tres de la matinada, amb la il.lusió d'un nen amb sabates noves, vaig començar el viatge a la recerca de la 24ena marató.
A l'hora de la sortida la temperatura estava pocs graus sota zero, molt i molt negatiu de cara a les meves expectatives prèvies de gaudir, xalar com un cabron.
No vaig còrrer còmode en cap moment degut sobretot a la fred, la qual va minvar moltíssim les meves il.lusions d'èxit.
Amb unes tres horetes i pico, i amb les mans totalment congelades malgrat els guants, vaig aconseguir acabar la meitat de la feina. Mancava el pitjor.
Fins aleshores havíem estat discorrent practicament només per corriols la qual cosa sens dubte va esdevenir un dels principals motius per els quals el meu genoll esquerre va dir: PROU.
Els corriols no s'acabaven mai i gràcies a un iboprufe vaig anar avançant com bonament podia.
El dolor era intens i a cada sotregada que li fotia encara ho agreujava més però que collons calia acabar i arribar al poble amb el botí que havia anat a cercar.
Cap, cap i més cap, sens dubte la meva gran i única solució possible aquest passat diumenge. El cap em va conduir on les cames feia estona havien decidit no deixar-me arribar. Que collons!!!.
Molt satisfet d'haver acabat, 6hores i 51minuts, i amb l'únic objectiu ara de recuperar el genoll ja que el 22 de febrer cal aconseguir la 25ena o si o si encara que sigui passet a passet.
El mes de març tenia marató a Banyoles però he decidit fer curses més petites i arribar en plena forma a l'11 d'abril als 100kms de Calella.
Calella va ser molt gran i no me la vull jugar per res del mòn per tant cal actuar amb cap i recuperar cap i cames.
Salut i kms runners!!!! i Visca Catalunya lliure.

Mitja Marató Mar i Murtra de Blanes: tret de sortida a la recerca de nous reptes

Aquest diumenge passat vaig començar la meva sisena temporada con a runner amb la meteixa il.lusió que el primer dia.
Vaig escollir Blanes per encetar nou any i així anar agafant la forma de cara a una temporada en la qual intentaré novament trencar els meus límits.
Va ser un primer test prou satisfactori si tenim en compte que senzillament cercava anar posant el cos i les cames mica en mica al seu estat òptim.
Dues horetes i cinquanta tres minuts d'asfalt, una mica massa, i una mica de muntanya, que més podia demanar per començar a rodar.
Aquesta setmana he intentat descansar el màxim possible i intentaré fer un darrer entrenament de durada llarga amb els ulls posats al febrer.
El Febrer el començaré amb una primera Marató de muntanya a Castellterçol i la idea és acabar, descansar un parell o tres de dies i avaluar si és possible fer una segona Marató aquest mateix Febrer.
Si la fes seria cap a finals de Febrer i em manca encara decidir-me entre un parell de candidates.
La idea bàsica és tenir fetes quatre maratons i els 100kms de Calella a finals de Juny.
El repte fins a mitja temporada és agosarat no obstant és el que m´he marcat i per ell lluitaré dur.
Salut i kms Campions!!!!!!.