dimecres, 4 de febrer de 2015

Marató Kedada trail de Castellterçol: tirant de cap quan fallen les cames

Aquest any 2015 m'he cardat entre cella i cella apropar-me el màxim possible a les trenta maratons. Complicat, però no impossible, si tenim en compte que abans de còrrer a Castellterçol portava un botí de 23 maratons.
Soc tossut, molt dur de mullera i patint i patint acabo assolint els reptes que em proposo. Aquesta vegada intentaré repetir.
L'1 de Gener el primer que vaig de bon matí és començar a pensar immediatament en la temporada 2014-2015.
La primera marató havia de ser a Sabadell no obstant es va acabar suspenent degut a les fortes ventades i desastroses conseqüències del mes de novembre.
Al cap de uns deu minuts de la decepció per l'anulació de Sabadell ja havia trobat la perla de la corona. Em va captivar des del primer moment.
La Marató Kedada trail de Castellterçol és una marató de muntanya benèfica i totalment gratuïta. La única cosa que es demanava era col.laborar amb productes de primera necessitat els quals van destinats al Banc dels aliments. Una gran causa sens dubte.
He estat tot el Gener cercant tota la informació possible a fi efecte de poder-ho tenir tot sota control.
Desnivell positiu de 2100 i practicament tota farcida de corriols eminentment molt tècnics.
Dissabte a les tres de la matinada, amb la il.lusió d'un nen amb sabates noves, vaig començar el viatge a la recerca de la 24ena marató.
A l'hora de la sortida la temperatura estava pocs graus sota zero, molt i molt negatiu de cara a les meves expectatives prèvies de gaudir, xalar com un cabron.
No vaig còrrer còmode en cap moment degut sobretot a la fred, la qual va minvar moltíssim les meves il.lusions d'èxit.
Amb unes tres horetes i pico, i amb les mans totalment congelades malgrat els guants, vaig aconseguir acabar la meitat de la feina. Mancava el pitjor.
Fins aleshores havíem estat discorrent practicament només per corriols la qual cosa sens dubte va esdevenir un dels principals motius per els quals el meu genoll esquerre va dir: PROU.
Els corriols no s'acabaven mai i gràcies a un iboprufe vaig anar avançant com bonament podia.
El dolor era intens i a cada sotregada que li fotia encara ho agreujava més però que collons calia acabar i arribar al poble amb el botí que havia anat a cercar.
Cap, cap i més cap, sens dubte la meva gran i única solució possible aquest passat diumenge. El cap em va conduir on les cames feia estona havien decidit no deixar-me arribar. Que collons!!!.
Molt satisfet d'haver acabat, 6hores i 51minuts, i amb l'únic objectiu ara de recuperar el genoll ja que el 22 de febrer cal aconseguir la 25ena o si o si encara que sigui passet a passet.
El mes de març tenia marató a Banyoles però he decidit fer curses més petites i arribar en plena forma a l'11 d'abril als 100kms de Calella.
Calella va ser molt gran i no me la vull jugar per res del mòn per tant cal actuar amb cap i recuperar cap i cames.
Salut i kms runners!!!! i Visca Catalunya lliure.


Cap comentari: