divendres, 27 de setembre del 2013

Corrent amb una ressaca de collons a la Marxa de Monells

Sortir el dissabte a la nit a sopar amb els amics i les amigues és fantàstic i senta de pebrots, sobretot si l'andemà el dediques a dormir i recuperar la ressaca resultant de la nit de farra.
Jo soc raro de collons i pq no admetre-ho, una mica massoca també, i per tant si la Marxa de Monells estava programada calia anar-hi fos com fos.
Vaig posar-me al llit a les quatre de la matinada amb la idea d'aixecar-me a dos quarts de set i així arribar tranquil i sobrat de temps a les vuit a la sortida a Monells.
El despertador segur que va tocar no obstant jo el que és segur és que no els vaig pas sentir.
Vaig despertar-me per casualitat a les 7 i 35 minutets i vaig començar a correr cotxe i manta cap al destí al qual vaig arribar a les vuit i deu.
Truca que trucaràs als companys amb els que havia quedat i res a fer, cony ja devien estar corrent feia estona bona.
Feta la inscripció vaig decidir començar a correr a un quart i cinc de nou tot afegint-me a gent que la feia caminant i sense cap mena de pressa.
Encara de estar al.lucinant mandarines de veure un locu adelantant-los ara per la dreta, ara per l'esquerre, ara pel mig.
Vaig intentar portar un ritme digne en consonancia amb el ressacon que duia a sobre meu i així vaig anar avançant kms fins que cap al km set vaig acabar enxampant el grupet de cua de la gent que havia sortit a les vuit a fer-la corrent.
Bebent molta aigua vaig arribar a fer els 14kms en una horeta i vint minuts, crono bastant fluixet tot i que prou digne per el meu estat.
A la tarda evidentment cansat, reventat, flojeres en general... i lo bé que ens ho varem passar?... que nos quiten lo bailao nens.
Ara toca fer les coses bé i sobretot posar-se seriós ja que aquest diumenge 29 de setembre torno a remprendre la temporada de maratons després del descans obligat de l'estiu.
Marató Camí ral Olot-Vic de 46 kms de muntanya és el nou repte.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!!.