MITJA MARATÓ DE MUNTANYA 2PIKS D'ANGLÈS

Aquest diumenge 25 de maig he aconseguit acabar a Anglès la meva cinquena mitja marató de muntanya d'aquest any 2012.
Fins ahir el màxim desnivell+ que havia assolit en mitja de muntanya havien estat els 975mt a Llançà el 22 de gener d'aquest any.
Si he de ser sincer ahir vaig anar a Anglès amb dubtes ja que no tenia molt clar que pugués superar els 1100mt+ per tant, com la setmana passada a Girona, l'únic objectiu era acabar i intentar baixar de les tres horetes.
Varem començar noranta quatre corredors a dos quarts de nou en punt del mati i ja de bon començament em vaig imposar anar, o més ben dit intentar anar, al ritme que permetés l'orografia del terreny.
Com que soc un fotut novato de la muntanya intento tenir-li molt respecte i en conseqüència dossificar molt les forçes en tot moment pel que pugui venir més endavant.
Els primers km varen ser variadets tot alternant trams bastant planers amb trams de certs desnivells, molts tobogans i tot alternant pista i corriols molt macos.
A l'avituallament del km 10 ens varen avisar que venien sis km, fins a coronar el pic màxim de l'ermita de Sta Bàrbara, d'autèntica duresa i en els quals només en sis quilometrets salvariem un desnivell+ de més de 500mt.
Tot i haver-nos avisat varem passar-les molt putes fins aconseguir coronar la punyetera èrmita ja que va ser una pujada interminable en que va ser impossible correr.
Una vegada a dalt, totalment fosos, una vegada fet un bon i merescut avituallament només quedaven cinc km de baixada fins arribar a línia de meta a Anglès.
Els darrers cinc km pels que no estem acostumats a la muntanya demanen anar amb molt de compte i amb màxima concentració en tot moment.
Varen ser uns darrers km de baixada per dresseres molt tècniques i molt perilloses sobretot per les possibles caigudes i sobretot per les reblincades de turmell.
Intentant trobar cami on no n'hi havia finalment i sa i estalvi vaig aconseguir arribar a meta amb objectiu doblement acomplert: vaig tardar 2h i 50minuts i per tant menys de tres horetes; cinquena mitja de muntanya en cinc mesos justos d'ença que varem començar l'any.
Avui feliç i content per les sensacions viscudes, sense el més mínim rastre de l'esforç fet, tornaré a sortir a entrenar per millorar encara més el meu estat de forma i així començar a somiar amb la fita, la gran fita del mes de juliol.
L'1 de juliol, i no és broma, intentaré, aconseguir la desena marató a la setdellonga a Vilallonga de Ter.
La Setdellonga és una marató de muntanya que al llarg de 43km amb un desnivell+ de 2400mt i 4800 acumulats en total recorre els set termes que conformen el municipi de Vilallonga de Ter.
Prendrem la sortida a les sis del mati i tindrem un màxim d'11horetes per intentar acabar vius.
No cal dir que aquest juny em dedicaré exclusivament a preparar-la tot i tenint clar que si al final no aconsegueixo acabar-la podré viure per primera vegada la sensació d'abandonar.
Si algun dia ha d'arribar prefereixo que sigui amb un repte aparentment no possible.

Nens a entrenar!!!.

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA FUNDACIÓ ASTRID21

Aquest dimenge 20 de maig a Girona, la Fundació Astrid21, nens amb sindrome de Down, organitzava el que varen anomenar primera cursa de muntanya de les Gavarres, amb un recorregut de mitja de muntanya.
El dia no es presentava massa prometedor, pluja forta de matinada, i previsió de més plujes.
Varem tenir tota la sort de cara ja que a l'hora de la sortida el dia s'havia anat aixecant mica en mica i practicament no plovia.
La prova comptava amb un desnivell positiu de 835mt per la qual cosa vaig optar des de bon inici per l'estrategia conservadora de sortir a un ritme de menys a més, molt suau i reservant forces que més endavant em poguessin mancar en cas de necessitat.
Des d'un primer moment les sensacions varen ser extraordinariament bones ja que les cames practicament anaven soles i així amb tranquilitat i sense presses vaig poder gaudir al màxim de la cursa.
Sense donarme'n practicament compte vaig plantar-me a l'equador de la mitja marató i amb forces intactes havent superat ja una bona part dels molts desnivells que el terreny havia anat oposant al meu pas.
Al haver plogut tant el terreny en molts trams estava totalment enfangat no obstant a poc a poc i bona lletra no hi ha obstacle que realment pugui ser insalvable.
Vaig fer ús en tot moment dels tres o quatre avituallaments que la fundació havia preparat i en més d'un vaig agafar bones reserves i la vaig fer petar uns minutets amb els voluntaris que hi havia.
Els darrers deu km varen costar una miqueta més però tampoc en excés.
Amb un ritme calculat consistent en anar a ritme suau al començament, accelerar més endavant, caminar quan no es podia correr i donar-ho tot en les baixades intentant no caure, vaig plantar-me a meta amb un crono de 2h i 16minutets molt per sota de les meves previsions que eren de fer unes tres horetes.
Vaig trobar-me molt fort, totalment recuperat d'Empúries i amb un estat de forma que ha anat de menys amés d'ença que va començar l'any.
De moment l'objectiu és fer la mitja marató de muntanya d'Angles la setmana vinent amb el màxim desnivell+,(1100mt) provat fins ara.
Si ho aconsegueixo, en cinc mesos justos hauré finalitzat cinc mitjes de muntanya i dues maratons, per la qual cosa ara toca descansar un parell de dies i tornar a cardar canya a l'asunto.
Aquest maig obre un parentesi fins al setembre en que, degut al període estival, no hi haurà més maratons ni mitjes, excepte la mitja de muntanya del fau a l'agost.
A l'octubre encetaré tres mesos en que vull arribar com un toro per fer les tres maratons que em manquen per donar per finalitzada la meva particular temporada de maratons 2012.

EL DEBUT DE LA JÚLIA.

El debut de la meva filla Júlia .

I una foto amb Xevi Avellana. 69maratons el contemplen.

LA MEVA PARTICULAR TORTURA GRECO-ROMANA A LA MARATÓ D'EMPÚRIES

Ahir tocava intentar assolir la novena marató en dos anys i tocava evidentment fer-ho a on fa justament fa dos anys va començar la meva particular aventura maratoniana: a Empúries.
Com cada any vaig arribar a les ruines amb temps més que suficient per poder fer els darrers preparatius, repassar que tot estigués al detall i escalfar una miqueta, només una miqueta que sinó em trenco abans de començar.
La marató i la mitja varen començar amb uns cinc minutets de retard respecte l'horari previst i ja a aquella hora tot pintava que ens hauriem de barallar amb una temperatura diguem que massa agradable.
Ens dirigirem cap a la flama i anarem enfilant direcció disco fata de St Pere Pescador, tram que a ritme suau, uns cinc minuts el km, vaig anar tirant endavant sense massa complicacions..
La tornada de fata coincidia amb el km10 i una vegada feta la passada per línia de sortida varem enfilar direcció centre de la vila.
Quan vaig començar a entrar a l'Escala sincerament anava no molt ràpid però a un ritme més que correcte com ja he dit abans, la cosa per tant anava sobre el previst.

Una vegada passada la platja de la Riba, enfilat cap al Port d'en Perrís i fet el recorregut per el passeig enfilarem cap a Avinguda Montgó direcció cap a la zona del port.
Una mica abans d'arribar al port, a la curva de Piano Bar, varem girar per tornar a enfilar el camí de tornada cap al centre de la vila i tot seguit sense massa problemes anar a buscar la Ronda Pedró i direcció cap a fata altre vegada.
Més o menys a l'altura de l'oficina de turisme a l'entrada de l'Escala estava marcat el pas per els 21km i per tant ja tenia la meitat de la feina al sac i prou ben lligat.
Vaig passar els 21 a una hora i cinquanta minutets amb les forçes intactes i amb la moral pels nuvols ja que malgrat la calor que ja començava a tocar els collons tenia el dipòsit de moment en condicions.
L'anada i tornada de fata, més o menys del 22 fins cap al 29 i pico, el dipòsit va anar aguantant molt bé fins que una miqueta abans de passar per les ruïnes va buidar-se sobtadament.
Recordo que tornava de la carretera de la disco la Núria em va trucar dient-me que m'esperaven a l'hotel Rally per animar-me i que vaig dir-li que anava malament, que no tirava, que la cosa estava futudeta.
Cap a dins l'Escala, passada per la platja de la Riba, Port d'en Perrís i enfilar cap al passeig a tranques i barranques i amb més pena que glòria, calia aguantar amb tota la collonera.
Una mica abans d'arribar a on m'esperaven la Núria, en Joel, la Júlia, la meva sogra, la meva neboda, el meu germà, la meva cunyada i l'Erik vaig sobrepassar el km 32 amb tres hores en marató.
Els seus ànims en aquell precís moment varen ser molt importants ja que com he dit no quedaven forçes que em permetessin subsistir a l'embestida de la marató i malgrat tenir moltissim cap en aquests casos límit, crec que ahir el límit va ser una mica massa límit.
Normalment faig 33km en tres hores de marató o el que és el mateix 11km per hora, la qual cosa en cas d'assolir-ho em permet en la majoria dels casos baixar de les 4hores a meta.
Ahir en vaig fer 32 en tres hores i aixó va impedir de totes totes baixar de 4 hores.
Una vegada rebuts els molts ànims de la familia la cosa dintre de lo que era el drama la veritat és que vaig aconseguir trampejar-ho com a mínim amb una certa dignitat.
Els darrers deu km, cap al port, tornada al poble i directe cap a meta, els vaig aconseguir acabar amb una horeta justa i clavadeta amb la qual cosa vaig entrar a meta amb un crono final de 4h justes.
Abans d'arribar a meta, cap al km 38 i pico, vaig rebre altre vegada l'empenta de la meva familia que ja es dirigien cap a la línia d'arribada a les ruïnes, recordo que el cotxe amb el crono marcava 3h i 37minuts, temps per tant justet per baixar de les quatre.
Uns metres abans d'enfilar la somiada línia de meta vaig situar la Júlia a la meva dreta, l'Erik a la meva esquerre i en Joel en braços i tots a correr fins a passar per sota el temps que indicava per sobre de tot que havia patit, estava trencat, fos, però senyors, marató altre vegada i ja en son 9 en dos anys.
Quan vaig travessar meta evidentment no vaig deixar de tenir un record per en Pep, el gran Pep al qual se'l troba molt a faltar i a qui va dedicada una part important de la marató d'ahir. No oblidem.
Avui, ja estic completament recuperat de la pallissa d'ahir content de la feina feta malgrat no haver sortit respecte el guió desitjat abans de fer-la.
Aquesta setmana toca descansar i tornar a entrenar amb més força que mai per intentar plantar-se el 17 de juny a la marató de muntanya de Vilademuls.
Depenent de l'estat físic, un parell de setmanes abans tocarà decidir si intentar la tercera o no.
De la marató d'ahir no vull descuidar-me de donar les gràcies a la meva familia sense els quals tot hagués estat molt, molt complicat.
Felicitar a la organització per la seva gran feina feta i per fer-nos sentir com a casa. Correr a l'Escala és correr a casa i això motiva encara més.
Moltes felicitats a tothom que va aconseguir finalitzar la marató ja que senyors la nostre gran victoria és poder-nos penjar la medalla a línia de meta i dir ben alt que ens hem carregat una altre vegada el fotut mur dels collons.

CURSA D'ESPORTS PARRA DE GIRONA: després de tres mesos i mig trepitjo asfalt

Aquest diumenge 15 d'abril a Girona celebraven una de les curses més maques i ben organitzades que he corregut fins ara.
La prova començava a les deu del mati per la qual cosa vaig poder comptar amb els meus tres incondicionals que mai no fallen: la Núria, la Júlia i en Joel.
Durant la setmana havia estat fent els meus petits propòsits de cara a la cursa, consistents en fer un crono de 42 o 43 o bé en el millor dels casos intentar rebaixar-ho.
L'objectiu era per damunt de tot trepitjar asfalt per primera vegada aquest any 2012 i així començar a comprovar sensacions de cara al gran objectiu que no és altre que la Marató d'Empúries d'aqui a quinze dies.
Vaig decidir sortir a matar sense reservar absolutament res i des del primer segon anar a la recerca del millor crono possible.
Els dos primers kms va consistir en anar fent-se forat entre la molta gent que hi havia i anar deixant personal enrrere que de sempre és el que més satisfacció em dona.
Amb tant sols dos kilometrets ja havia superat el globus de 50minuts que portava el gran Ironxevi i el globus de 45minuts per tant a partir d'aqui calia mantenir els 45 i en la mesura del possible anar rebaixant, menjant minutets al cronòmetre.
Les sensacions ahir en tot moment varen ser bonissimes tant en resistència com en velocitat i a més la cursa em va permetre provar acceleració, esprint a l'arribada...
No vaig mirar en cap moment el temps que anava fent no obstant com he dit abans mentre el globus de 45 no em passes pel davant la cosa anava minimament prou bé.
Una vegada entrats els darrers dos km tenia dubtes de si rebaixaria la meva millor marca de 42 aconseguida a Olot i sabia que si no ho aconseguia tampoc em quedaria massa lluny.
Quan vaig encarar la recta de meta de lluny vaig veure el crono de 43minutets i per tant marca no superada.
Els darrers metres amb arribada amb diversos corredors a mi em van de puta mare per provar-me a l'sprint i si surt bé com ahir a Girona encara millor.
En resum doncs un darrer test pensant amb la novena prou positiu i per tant a fotre canya i a entrenar ja que toca tornar a forjar la meva petita historia particular a l'Escala.
L'any passat varen ser tres hores i cinquanta minuts i vaig assolir el meu somni inabastable de baixar de les 4hores.
Aquest any crec sincerament que estic més ben preparat que fa un anyet, sense lesions i amb la mentalitat pels nuvols.
A lluir-se!!!

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DE VILADEMULS: QUATRE GATS CORRENT

Aquest diumenge dia 18 a Vilademuls els companys de Diveresport de Figueres organitzaven per primera vegada una cursa de muntanya de 14km i una mitja marató també de muntanya.
A la sortida erem, sumant les dues curses, una vuitantena de valents als que no ens fa por aixecar-nos ben d'hora ben d'hora i menys per poder fer el que més ens motiva i ens agrada correr i saltar marges.
Vaig poder anar-hi amb la Núria de tranquis i sense mainada i per tant varem arribar aviat i amb temps suficient per preparar els darrers detalls i fer-la petar amb amics d'altres curses.
La sortida va ser puntual a les 9 del mati i vaig adoptar ja des d'un primer moment un ritme suau i constant.
Que passin que passin que sóc un diesel i per a mi el que compta no és com es comença sinó com s'acaba... si s'acaba.
Anar a ritme pausadet em permet assaborir més el paisatge, l'entorn i així poder gaudir més intensament de la marató o bé de la mitja.
Una altre de les raons de començar suau, encara que sembli estrany, és que per més maratons i mitjes que faci sempre m'imposo no perdre mai el respecte a les curses de més de vint km ja que si algun dia els hi perdo estic convençut que el següent pas serà no acabar i abandonar.
Varen anar passant els kms i ja vaig veure des d'un inici que seria un bon dia ja que les cames anaven soles i els prop de 400 mts de desnivell positiu anaven passant amb relativa facilitat i anant cada vegada més ràpid.
A les deu en punt del mati portava 11 km, una puta barbaritat ja que aquest és el ritme més ràpid que mai he assolit en maratons en ruta, per la qual cosa en algun moment vaig començar a somniar en baixar de les dues hores.
Els següents 10 km malgrat no aconseguir baixar de les dues vaig comprovar amb molta sorpresa que les cames seguien funcionant, pim pam, pim pam i anar devorant km... de putissima mare, la cosa anava més bé del previst.
Cap al km 15 o 16 vaig trobar-me amb la Núria i una seva amiga de Diveresport tirant fotos i la veritat és que poden donar fe que vaig passar-les a tota ostia i amb una motivació altissima.
Els darrers km varen ser relativament còmodes i amb un somriure d'orella a orella ja que era conscient que haver descansat durant tota la setmana per tal de descarregar el bessó dret havia donat sobradament el seu fruit.
De moment tres mitjes maratons i una marató de muntanya durissima i a pensar amb el mes d'abril.
El 29 d'abril toca rendir a la marató d'Empúries ja que com cada any porta una dedicatoria molt especial.
Toca arribar a la meta plorant com un nen, mirar cap al cel i oferir-la al gran Pep del passeig.
Passaran els anys però els amics el seguirem trobant a faltar ja és una d'aquelles poques persones en que no val el temps ho cura tot. Fals!!!

MITJA MARATÓ A RIUDARENES: bona, bonica i barateta

Fa dos dies vaig fer la segona mitja marató d'ença que va començar l'any.
 No esta gens malament amb encara no tres mesos haver fet una mitja marató de muntanya, una mitja amb alguna pujadeta i una marató de muntanya amb forts desnivells i de forta dificultat.
L'objectiu d'aquest 2012 és aprofitar el bon estat de forma per poder col.leccionar maratons i mitjes maratons i així engrandir cada vegada més el currículum esportiu.
Pel que fa a diumenge destacar una maravellosa organització, un recorregut molt ben pensat i compensat i un esmorzar de pebrots. No es pot demanar més.
La mitja es pot explicar dividint-la en tres parts prou diferenciades entre elles:
- Uns primers set km bastant planers i totalment d'asfalt.
- Del km 7 al 14 pujada i baixada del santuari d'Argimon.
-Una vegada havent baixat del santuari 7km bastant planers i practicament en la seva totalitat trepitjant camins de terra.
Vaig marcar un ritmet suau no obstant prou constant i aixó em va permetre aguantar bastant bé la mitja marató, fins i tot els 3km i mig de pujada forta al santuari.
Aquesta setmana toca descansar d'entrenaments per tal de recuperar el bessó dret que esta una mica massa carregat.
Diumenge si el cos i les cames aguanten caura la tercera mitja marató de la temporada a Vilademuls.
El mes vinent de moment només tinc en ment la marató d'Empúries i al juny . la marató de muntanya de Vilademuls.
L'objectiu és arribar a l'estiu havent fet tres maratons i tres mitjes maratons i així tenir doncs la temporada molt ben embastada de cara als darrers mesos de l'any.
Salut i kms nens!!!!