dissabte, 7 de juny de 2014

MITJA MARATÓ QUERMANY DE PALS

Nois, noies, ja sé que fer una crònica quinze dies després de fer una mitja no és la manera més lògica i coherent de fer les coses.
Si us serveix com a raó de pes només dir que no he tingut temps ni ganes de posar-me a escriure res fins ara.
Si estic escrivint aquesta crònica, en bona part és gràcies al pesadot del meu amic Carles Bellapart que segons ell l'estava esperant amb gran delit. Aquí la tens doncs.
El passat 25 de maig vaig còrrer la Mitja Marató de muntanya de Quermany a Pals amb motivació extra pel fet que feia massa dies que no feia cap cursa i  sobretot pq les complicacions a la feina fan que vagi massa cansat i que em sigui completament impossible sortir a entrenar.
A Pals vaig trobar-me amb en Bella que final va decidir còrrer la versió curta de la cursa de Quermany.
Anava a Pals amb un munt de dubtes sobre quin seria el meu rendiment, quines serien en definitiva les sensacions que podia arribar a tenir degut a la manca d'entrenament. Calia comprovar-ho.
Des d'un bon començament vaig trobar-me molt i molt bé, molt animat i amb moltes ganes d'anar avançant a un ritme prou bo i constant i sostingut.
Com que el crono final cada vegada m'importa menys vaig aprofitar Quermany per fer alguna pausa i així poder satisfer una de les meves grans passions que és tirar fotos de paisatges.
Tirant fotos segurament vaig perdre entre 10 i 15 minuts que no obstant no em varen importar gens ni mica a l'arribada a Pals.
Recordo Quermany com una mitja molt ben organitzada i amb uns avituallaments bastant correctes en tot moment.
El tram segurament més trencador de fa dos diumenges va ser els kms que varem tenir que superar en franc desnivell i amb la companyia d'un sòl arenós de platja. Va costar deu i ajuda avançar.
El diumenge 25 vaig gaudir moltíssim de cada un dels 21kms i amb això em dono per més que satisfet. No demano més.
Les setmanes darrerament esdevenen massa dures i per tant poder-me sentir esportista, corredor de fons, encara que sigui durant poques hores, no té preu.
És evidentment la barreta energètica, la dosis d'adrenalina més que necessaria per tal de poder afrontar amb suficients collons una altre setmaneta de treball.
I com que el meu cap sempre barrina nous reptes i barreres per anar superant intentaré el bonic repte d'intentar acabar dues maratons de muntanya en un marge de sis dies.
Us aniré informant mica en mica.
Demà una nova mitja marató que permetrà anar comprovant quin és el meu actual estat de forma.
Mitja Marató de muntanya St Grau xtrem.
Salut i kms i visca Catalunya lliure!!!!!.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ets una bestia parda!!! Espero algun dia tenir un nivell suficient per poder-te seguir en alguna cursa i fer-la junts.

Bella