dilluns, 30 de juny de 2014

ENAMORAT DE LA SETDELLONGA

No és manca d'imaginació ni molt menys titular la crònica de la Setdellonga d'enguany tal com la vaig titular fa un any. No.
He estat pensant una bona estona i sincerament crec que no hi ha altre manera de qualificar el que sento per aquesta Marató de muntanya.
La Setdellonga és la marató perfecte en tots i cada un dels sentits: patsatges maquíssims, organització immillorable i sentir-te en familia en tot moment.
Tenia moltes ganes de tornar a Vilallonga per poder correr altre vegada per la qual cosa la meva motivació era des de feia ja molts dies altíssima
Vaig arribar al poble encara de nit, al voltant de les cinc i poquet per així poder recollir el dorsal tranquilament i poder improvitzar en cas de que pogués sorgir qualsevol problema de darrera hora.
Feia poca estona que havia començat a ploure i s'anava veient que la cosa no pintava massa bé de cara a la jornada que ens venia per davant
Tot revisant que tot estigués en ordre vaig adonar-me sortosament a temps que m'havia oblidat l'impermeable a casa. Casumdena!!.
Vaig tenir molta sort que l'Eva, una de les organitzadores de la Setdellonga, va ser amabilíssima i va anar fins a casa seva per tal de deixar-me el seu..
L'impermeable ahir va ser providencial en tot moment.
Una miqueta abans de sortir vaig poder parlar una estona amb en Pere Alsina i la Carme la qual cosa em va fer molta il.lusió. Ell sap que és per mi un referent magnífic.
La sortida va ser puntual a les sis amb un total de trenta-set corredors a la marató i una seixantena a la mitja marató. Poquets.
Des de l'inici es va veure que la jornada seria passada per aigua però potser ho va ser fins i tot una mica massa.
Varem estar unes dues hores ben bones corrent, ho bé intentant-ho, sota una forta pluja amb alguns moments fins i tot de pedra.
La situació, a mesura que anava avançant kms i anava passant l'estona em va anar cremant bastant.
Jo no soc esportista el qual es mogui bé sota la pluja, ans al contrari, la detesto profundament.
A mi doneu-me trenta graus i soc el tiu més feliç del mòn.
Va costar no abandonar ja que com he dit a mesura que anava passant l'estona i el temps no millorava la meva moral estava cada vegada més sota mínims.
El meu cap pensava que si la cosa durava tot el dia na nai i fora.
Sortosament, o bé caldria dir miraculosament, la cosa va anar millorant mica en mica fins al punt que va deixar de caure aigua. Per fi.
Amb la comoditat que em donava anar en situació meteorològica minimament digna la cosa va canviar radicalment i vaig començar a sentir-me fort, molt fort.
Ho havia estat passant francament malament per la qual cosa ara era el rei de la muntanya i tenia moltes ganes de correr, de gaudir de la Setdellonga minut a minut.
Vaig passar el km 22 amb unes tres hores i mitja, gens malament després de la mala estona passada.
A partir d'aqui xauxa i a gaudir de valent sense donar gens importància al crono a l'arribada a Vilallonga.
Les hores varen anar passant i jo com una formigueta vaig anar avançant podent gaudir d'una gran marató i sobretot d'una gran família: que macos son la gent de Vilallonga.
Totalment satisfet per poder acabar una nova marató, i ja en van vint-i-dos, vaig arribar a Vilallonga de Ter amb un temps final de 7hores i 35minuts.
Ara ja en fred i analitzant la situació viscuda a la jornada d'ahir crec que la mala estona passada contribuïrà sense cap mena de dubte a fer-me encara més fort mentalment. Va costar molt i vaig patir.
Ara toca descansar tant com em sigui possible per tal de poder acabar la segona part del repte dissabte a la nit.
La Bagà-Berga em farà treballar de valent i ben segur que caldrà suar, plorar i patir bastant més que ahir.
Estic preparat i res no em fa por. Endavant!!.
No puc oblidar de donar els meus més sincers agraïments a tot el poble de Vilallonga i sobretot a la família i els meus grans amics per el seu suport, el seu escalf. Gràcies nois i noies.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.

Pd: Soc conscient que la crònica de la Mitja Marató Sant Gregori Xtrem no està escrita.
 



1 comentari:

Anònim ha dit...

Mitic, terrible, emotiu... les teves croniques em traslladen al lloc de la cursa amb aquesta prosa tant realista. Sembles la merce rodoreda a la plaça del diamant... jajaja!
enhorabona per haver sumat 22 maratons...jo, si de cas, seguire fent curses, cursetes i cagamandurries.
ens veiem aviat per posar-nos al dia.

salut i kms company!!!

carles b.