dimarts, 3 de juliol del 2012

LA SETDELLONGA: UNA DESENA MARATÓ PLENA D'ENCANT

Diumenge 1 de juliol de 2012, o el que és el mateix dos anyets i dos mesos després de la primera a Empúries, puc dir en veu alta que ja en van 10!!.
Feia temps que buscava l'oportunitat de fer la desena i penso sincerament que elegir la Setdellonga i el marc incomparable de Vilallonga de Ter va ser sens dubte una elecció encertada, encertadissima.
La marató començava a les 6 de la matinada fet que a mi no em perjudica en absolut ja que estic més que acostumat a llevar-me quan les carreteres encara no estan ni marcades.
Vaig arribar a Vilallonga una horeta abans per poder dur a terme tot el meu ritual de cada marató, per intentar en la mesura del possible que res fallés.
El meu estat anímic era sencillament perfecte en tots sentits ja que no portava ni un petit bri de nervis i a més a més tenia un mono impresionant de marató i de muntanya.
La sortida va donar-se a les 6 en punt amb una mica més d'un centenar de corredors.
Des del primer moment vaig fer cas a l'estrategia ja ideada feia molts dies i no vaig deixar que el cap anés més ràpid del que jo volia.
Els primers cinc km varen ser de forta pujada superant en pocs kms un desnivell positiu d'uns 500metres per la qual cosa tocava a poc a poc i bona lletra i anar escalfant les cames a mica mica i guardar forçes per a més endavant.
Fins al km 15 la cosa es va suavitzar bastant i va permetre guanyar temps al cronometre i correr amb relativa comoditat fins assolir el control de pas que com tots els altres coincidia amb un avituallament.
Una vegada superat els 15kms la cosa va anar transcorreguent prou bé fins a passar per la mitja marató més o menys amb un temps de tres horetes i vint minuts.
La cosa anava molt i molt bé i més si tenim en compte que teniem unes once horetes per finalitzar la marató a Vilallonga.
De la mitja en endavant la cosa va seguir anant com una seda i malgrat patir en les fortes pujades que la prova va anar presentant vaig tenir en tot moment sensacions més que bones. No vaig dubtar en cap moment que el dia acabaria en triomf.
Al km trenta dos coincidint a les 12 en punt del migdia va començar a ploure com feia estona que es preveïa, fet que ho va capgirar tot ja que començava una marató totalment desconeguda per mi i molt, molt més dura.
Quedaven 11km amb el gran inconvenient que del km 36 al 39-40 es donava un dels desnivells positius més rigurosos de tota la marató ja que pujava més de 300metres+ en uns tres km.
Vaig optar per passar olímpicament del xàfec que teniem al damunt i fotre canya a la cosa intentant no caure sobretot en els descensos.
Tocava acabar si o si per tant aqui evidentment ,a més de les cames que estaven perfectes, va entrar en joc el cap que fins aleshores havia estat descansant.
Al final vaig poder cobrir els darrers km amb una horeta i divuit minutets i amb una alegria immensa per poder assolir la desena.
El resum que puc fer de diumenge és sobretot que vaig patir molt menys del que jo havia suposat abans de fer-la fet que evidentment m'omple d'alegria i constata que fisicament vaig arribar al cent per cent.
Avui dimarts puc dir que no he tingut practicament cap agulleta i que la recuperació sencillament ha consistit en dormir i menjar.
Divendres toca tornar als entrenaments i començar a preparar la quarta marató de la temporada el 21 de juliol.
El dissabte 21 a dos quarts de set de la tarda sortiré de Setcases i acabaré a Ripoll després d'haver cobert uns 43km i mig tot resseguint el curs del riu Ter.
Aquesta nova marató, que espero poder fer, s'enmarca dins els actes organitzats per l'assemblea Nacional de Catalunya i rep el nom de Marxa cap a la independència de Catalunya.
La marxa en si mateixa consta de 110km que cobreixen des de Ull de Ter fins a Roda de Ter, no obstant la organització permet fer un tram d'aquesta.
La meva oncena marató per tant serà la Marató per la Independència i començarà amb llum de dia i acabarà a Ripoll, bressol de Catalunya i terra de Guifré el Pilós, amb frontal i com jo dic: a les enfosques.
Salut i kms.

1 comentari:

Pere PeterPan ha dit...

Felicitats Joan.....Veig que t'ho vares passar prou bé ehhhh
Ostres no et vaig veure noi. A veure si coincidim en una altre......
Una abraçada.