dimecres, 6 de juliol del 2011

Puja i Baixa Batet de la Serra: cursa de muntanya cent per cent

Vint i vuit curses atlètiques, dues mitjes maratons i quatre maratons fan trenta quatre; i us ben asseguro que no va ser ni molt menys una cursa més.
El dissabte a la tarda, seguint la norma de la temporada passada de fer alguna cursa que no fos en mati, vaig pujar amb la familia cap a Olot amb una motivació especial. Estava bastant cansat, no obstant quelcom em deia que les sensacions previes eren de cursa, de competitivitat màxima i així va ser malgrat la calor.
Fins ara només havia corrigut una cursa a Olot la temporada anterior i cal dir curt i ras que és un altre mòn. Correr a la Garrotxa. La seva gent transmeten tranquilitat, amabilitat i no van a preu fet com anem la resta.
La cursa era gratuïta i va començar a dos quarts de set de la tarda.
Els primers quilòmetres varen ser fotudament durs ja que va consistir en una pujada continuada i interminable amb pendents de fins el dotze per cent. Tot i la duresa no vaig pujar mai dels cinc minuts el quilòmetre la qual cosa em va permetre pujar fins al cim amb un temps relativament bo. Ara començava la segona part consistent en una baixada amb pendents encara una miqueta superiors en algun tram.
La baixada va ser per deixar anar el cos i sobretot anar a tall de llampec però amb molta cautela tot intentant esquivar un terreny  farcit de pedres molt irregular i perillòs. Mentre baixava vaig frenar-me més d'una vegada pensant en que si feia un mal pas i tornava a torçar el turmell s'acavaba alla mateix la temporada.
El descens va servir tot i això per recuperar posicions i arribar a la meta amb un temps prou bo de trenta set minuts, a set minutets del guanyador.
De premi que volieu que ens donessin. Si senyors un fuet.
Diumenge vinent dia deu a les vuit del mati ja poden començar a tremolar la gent de Quart.
Ja aniran cinc caps de setmana seguits fent cursa. És quan corro que hi veig clar.