Ahir diumenge es va celebrar a la capital de l'Alt Empordà la segona cursa organitzada per l'associació Amics de St Josep de Figueres. Cursa maca tot i que eminentment trencacames, amb unes quantes pujadetes i molt poc planer en tot el recorregut.
La prova va començar com l'any passat a la Rambla de Figueres i va aconseguir, malgrat ser només el segon any, agrupar a trescentes setanta amants d'aquest esport tant pur i fascinant com és córrer com jo dic per veure-hi clar, en definitiva per cremar una miqueta d'adrenalina i posar la cirereta a la setmana.
Al voltant de dos quarts de deu, la cursa començava a les deu del mati, varem trobar-nos la meva dona, la mainada i jo amb la nostre familia amiga que viu a Figueres i varem començar a escalfar una miqueta amb en Jordi.
Estava plovent i semblava que el mati no prometia massa i realment així va ser ben bé fins a cobrir els primers cinc quilòmetres del recorregut marcat. Vaig sortir de la Rambla amb en Jordi i un seu company de Barcelona que com jo el 6 de març va participar a la Marató de Barcelona.
Tenia els dubtes evidents del peu perquè parlant clar a Barcelona vaig intentar en tot moment no fer treballar, recolzar el mínim possible el peu dret amb la finalitat de no malmetre'l més. Ahir sortosament ja les sensacions només de prendre la sortida foren radicalment diferents sobretot es va notar en un parell de coses bàsiques com són poder esprintar, córrer a diferents velocitats i en determinats moments fotre canya i com diem els maratonians anar deixant cadàvers a darrera nostre.
La primera part de la cursa la vaig fer amb un temps de vint-i-un minuts, un minut més ràpid que l'any passat, i amb un ritme bastant alt i sobretot practicament constant.
La segona part fou una miqueta més lenta tot i que no massa, vint-i-tres minuts, la qual cosa em satisfa molt ja que normalment a mesura que avançen els quilòmetres sempre acostumo a anar molt més a poc a poc.
El resultat final inesperat ja que vaig marcar 44 minuts i 6 segons, la qual cosa suposa un minutet i mig millor que la primera edició.
* A Barcelona vaig fer els 10 km en una hora i quatre minuts, imagineu lo cardada que estava la cosa.
A l'arribada darrera meu va venir a poquets segons en Carlos, el company que venia de Barcelona, i pocs minuts més tard va arribar en Jordi que novament malgrat i fer molt pocs mesos que corre va tornar a acabar de nou la cursa millorant cada vegada més, felicitats.
En darrer lloc m'agrada destacar que sense dirnos-ho ni saber-ho quatre carbassons varem partcipar ahir a la cursa de Figueres baixant tots quatre dels 5 minuts el quilòmetres.
Lo dit: és quan corro que hi veig clar.
Ens veiem a la Mitja Marató de la Garrotxa i a la Marató d'Empúries al Maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada