Hola guapos us vaig deixar ahir amb la proposta d'un objectiu realment utòpic, acabar la meva primera marató, no obstant també vaig dir-vos que la meva tossuderia no sempre m'ha conduit al fracàs, ans al contrari sempre acabo assolint allò que vull.
Només cal marcar-se un objectiu que tingui un assoliment de màxims, però sobretot un de mínims, la qual cosa traduit vol dir senzillament que a mi no m'importava acabar la marató a peu coix i al cap de sis hores, però sobretot acabar-la. Partint d'aquest esquema tant simple vaig continuar entrenant practicament cada dia intentant augmentar de mica en mica els km correguts i sobretot essent molt dur amb mi mateix però sense perdre de vista que cal ser conscient de les nostres possibilitats. Jo sabia perfectament que no estava preparat fisicament però també sabia que estava molt més preparat mentalment. Aixó no costava gaire, estava emprenyat amb la puta injusticia del que havia passat a l'octubre. Per tant amics, la meitat de la feina ja la tenia feta.
La prova de l'Escala era el 2 de Maig per tant tenia només mig any per poder posar-me com un toro i poder dedicar la marató a qui realment es mereixia això com a mínim. Era un gran amic.
Vaig seguir amb els entrenaments i ja corria practicament uns 50 minuts cada dia, feia uns 5-6km al dia. Encara mancava un món. Fins ara nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada