35 anys sense fer esport

Hola companys en aquest blog que avui començo us explicaré la meva petita vida esportiva; almenys de moment.
Tinc 35 anys i tot i ser un nervi i una persona molt i molt activa la meva vida fins al mes de juny del 2009 senzillament consistia en anar a treballar al mati, estar amb la meva filla a la tarda, estar amb la meva dona poquetes hores al dia,(ella treballa a la tarda ), fer unes quantes hores de sofà, sopar, a dormir i... tornem a la mateixa rutina cada dia.
La meva dona feia molt temps que insistia que fes alguna cosa que a mi m'agradés en les petites estones lliures de les quals disposo, basicament de 9 a 10 de la nit, quan la dona ja ha arribat i la meva filla ja és al llit.
La rutina feia molt temps que em matava per la qual cosa no em va costar massa decidir com ocuparia una estoneta cada dia, més que res per cremar la mala hòstia que a vegades acaba provocant la punyetera rutina de cada dia. Sense donar-hi massa voltes a la cosa el mes de juny de l'any passat vaig calçar-me unes bambes, roba minimament comode, i vaig començar a correr durant una mitja horeta cada dia, uns tres quilòmetres. Arribava a casa suat com un animal i fet pols, hagués estat molt senzill tornar al sofà, però si una cosa sóc és molt tossut, constant i molt resistent, allò que se'n diu assolir un objectiu encara que sigui per collons.
A mesura que van anar passant els dies vaig anar guanyant resistència física i cada vegada costava menys fer els tres km de cada dia. Era la meva afició però d'aqui no passava. No tenia cap més objectiu que sortir una estoneta cada dia.
Els objectius van canviar però sobtadament degut a un fet que tot i ser fred i cap dur ens van deixar a la meva dona i a mi totalment fets pols. Un nostre amic de l'Escala que feia menys d'un any que ens havia comunicat que tenia leucèmia, es va morir el mes d'octubre.
Arran del que us acabo d'explicar vaig decidir que la millor manera de recordar-lo era intentar acabar, ja anireu veient que quan dic intentar vull dir fer, la cosa que a ell més li agradava, fer maratons. Seria molt maco acabar la meva primera marató a l'Escala, lloc on ell havia fet la seva darrera marató, abans de detectar-li la malaltia.
Ja tenia un objectiu que era pura utopia: correr 42km. Que boig, si amb prou feines era capaç de fer-ne 3 cada dia.