ENAMORAT DE LA SETDELLONGA

La Setdellonga no és una marató de muntanya més és sen's dubte diferent per una gran varietat de motius.
Com ja vaig dir repetides vegades l'any passat és una marató que em va ensisar, em va enamorar en definitiva.
Uns paisatges preciosos, un recorregut sencillament espectacular i com no un poblet i una gent maquissims.
Aquest any només erem 45 corredors a la línia de sortida a les 8 del mati i teniem un topall de 8hores per finalitzar la totalitat del recorregut.
Com ja els hi vaig transmetre dies abans de la marató no em va semblar particularment bé pujar el preu de la inscripció i reduir tres hores el temps màxim per poder-la finalitzar.
És evidentment una opinió molt personal i que només preten ser una crítica constructiva i que crec ajuda a explicar pq s'ha passat de 115corredors en l'edició de l'any passat a tant sols 45 en l'edició d'enguany.
Pel que fa a la meva participació a la Setdellonga de diumenge dir que vaig sortir molt fred i a un ritme suau que em va parmetre anar avançant a poc a poc però de manera bastant constant i sense desgast aparent.
Deixar passar els primers kms i que el cos solet anés agafant ritme més elevat era l'objectiu i així va ser per la qual cosa no va ser massa complicat plantar-me a la mitja amb tres hores i quinze minuts de rellotge.
Per arribar als primers vint-i-un varem començar amb uns kms de pujada constant i amb forts desnivells que un servidor va anar solventant amb molt esforç però sense defallir en cap moment.
De sempre la meva estrategia en marató consisteix en cobrir la mitja més deu kms més fins al trenta-u o trenta dos i els deu restants activar si és necessari el pla reserva i que només cal emprar en cas de necessitat consistent en una bona dosís de collons i de cap. Així va ser diumenge.
Vaig anar avançant intentant retardar el màxim possible els dolors musculars i com és ja tònica general aquesta temporada, aquests dolors afortunadament no varen donar senyals de vida en cap moment.
Sense dolor muscular, sense rampes, i amb el cos amb adrenalina a tope és bastant més fàcil poder acabar una marató intentant rebaixar crono.
El diumenge el temps final va ser de 6h i 52minuts per tant 26minuts menys que fa un any per la qual cosa la meva entrada a meta va ser feliç i amb un somriure d'orella a orella.
Vull no oblidar-me de felicitar a la gent dels avituallaments per la seva simpatia, els seus ànims, el seu carinyo... sou uns craks senyors!!.
De moment em paro a les 18 maratons i vaig intentant montar una mica de calendari i si és possible fer una nova marató abans del setembre ja que dificilment soc capaç d'estar sense fer-ne cap fins aleshores ja que el meu cos i el meu cap m'ho demanen.
Visca Catalunya lliure i salut i moltes maratons!!!.