dimarts, 20 de novembre del 2012

MARATÓ DE MUNTANYA RUPIT-TARADELL: SISENA AL SAC MALGRAT LA PLUJA

Aquest diumenge 18 de Novembre a les quatre menys deu de la matinada, horari per a llunàtics, ja estava tranquilament aparcat a Taradell tot fent un mos i una petita migdiadeta.
El primer objectiu de la matinal, arribar abans que el primer autocar, ja estava acomplert amb escreix i encara em va sobrar temps.
Mica en mica va anar arribant la organització de la marxa i va anar plantant la paradeta a fi efecte de poder anar recollint la targeta de control de pas que ens anirien segellant a cada avituallament.
Un pelet més tard varem anar pujant al primer autocar i direcció cap a Rupit a la recerca de la línia de sortida.
A dos quarts de set després de repassar que les bambes no es deslliguessin i que la motxila estigués ben subjectada començo amb la mateixa  il.lusió i motivació de sempre l'intent de la meva sisena marató de l'any 2012.
Com que m'havia deixat el frontal a casa i encara negra nit vaig optar per no deixar el grup i així anar ascendint poquet a poquet i amb molt de compte.
A les set i poc es va anar fent clar i coinscidint amb un tram esfaltat i amb baixadeta vaig poder fotre-li canya a la màquina i així avançar temps i sobretot kms.
De moment el cel feia preveure que la jornada no acabaria sense veure pluja i així va ser... i de quina manera !!.
Vaig poder correr sense ni una gota fins al primer control-avituallament de Tavertet, km 8 i poc, no obstant poc després de la set del mati i coincidint amb el pas per el pantà de Sau i posterior pujada de prop de 400 esgraons, va començar a ploure.
La pluja va anar de menys a més i va persistir incansable ben bé fins a les deu del mati.
Més o menys quan va anar minvant la pluja jo portava ja mitja marató feta havent-hi estat unes tres horetes ben bones.
Al llarg d'aquests kms plujosos molta gent va anar agafant el mòbil i no precisament per felicitar la xicota pel seu aniversari.
Va costar-me molt adaptar-me a la pluja ja que sense impermeable quedava xop com un anec i posant-me´l em feia molta nosa per poder correr amb una certa diem-li "comoditat".
Una vegada superada la putada de la pluja després tot va esdevenir bastant més fàcil i agradable.
L'únic problema que tenia era que havia quedat bastant masegat de caigudes i relliscades i que ara tocava anar més amb compte que mai ja que tot havia quedat enfangat de collons.
Recordo que el control del km30 eren les onze menys deu del mati i recordo també que va ser l'avituallament més agraït de la jornada amb molta diferència.
És molt rar que et donin un got calentó de caldo, cafetó, si volies amb conyac i un llarg etcetera de coses que realment varem agrair moltissim ja que veniem encara de l'aiguat que ens havia deixat massa tocats.
Per fer els darrers tretze kms i mig i vaig estar gairebé dues horetes, gens malament si teniu en compte que em feia malt tot i com he dit estava masegat de les caigudes sofertes tot intentant mantenir l'equilibri en trams practicament impracticables.
A tres quarts d'una entrava contentissim al local del Centre Excursionista de Taradell amb la convicció d'haver assolit l'objectiu marcat: la sisena al sac.
Una vegada havent descansat i havent pait tranquilament la jornada només em queda fer les meves reflexions personals:
- No hagués pensat mai, ni en els somnis més remots, que deixaria l'asfalt i em pasaria a la muntanya.
Encara avui no ho entenc i tot i que soc molt dolent, només em defenso com puc, he de reconeixer encara però amb la boqueta molt petita, que entre la muntanya i l'asfalt no hi ha color.
- Erem 1071 inscrits i a l'arribada, malgrat no ser competitiva, ens van assenyalar que haviem arribat dins els 180 primers.
- Suposo que si nosaltres ens varem fotre d'osties, els que vanien bastant més endarrere que nosaltre ni en parlem.
- Han passat 48hores i encara estic inservible però crec que dijous o divendres amb una mica de sort podre tornar a engegar motors a la recerca de la setena i última de l'any.
Soc feliç i fisicament malgrat no ser un màquina em trobo de puta mare i molt content d'haver pogut anar fent caure una marató darrera de l'altre sense lamentar ni la més mínima lesió.
Toco fusta i evidentment que tremoli l'Ardenya que vinc a per totes!!.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!

 

1 comentari:

Pere PeterPan ha dit...

Felicitats Joan.
Es nota que t'ho has passat pipa.... com un nen petit!!
M'agrada aixo de "Que tremoli l'Ardenya" ja ja ja!!....Doncs a per l'Ardenya, Sí Senyor!!
Ens veiem a la Marató de l'Ardenya!!