Marxa Vila de Navata: ja porto 4500km a cada cama

Diumenge 7 d'octubre tocava en principi assolir els 4500km i la cinquena Marató d'enguany a Collserola no obstant vaig retardar-me massa i ja no quedava una punyetera plaça lliure.
Vaig substituir-la per una marxa de 17kms que em permetessin com a mínim anar posant el cos i les cames al seu màxim nivell a l'espera de poder fer si o si la Marató del Mediterrani el dia 21 d'octubre a Castelldefels.
La marxa en si mateixa va ser bastant sencilleta, barateta i prou ben organitzada i amb la cirereta d'una samarreta bastant guapa i un esmorzar potent i ben parit.
Varem començar a correr  a les 8 del mati amb una temperatura més que agradable.
Essent autocrític he de reconèixer que vaig estar uns deu minuts inicials en que el cap va poder més que la lògica i el coneixement de les propies limitacions.
En donar el tret de sortida un grup d'uns 12 corredors va començar a correr a un nivell altíssim i totalment desenfrenat deixant la resta dels components de la marxa totalment despenjats i trencant la cursa des del primer segon.
Encara ara dos dies després i amb el cap més fred em pregunto pq collons vaig intentar ser un d'aquests dotzè màquines que sigui dit de passada no es varen ni tan sols cansar.
No m'havia passat mai i evidentment el dia 21 a la propera marató això no pot tornar a passar pq si passa suposarà sense cap mena de dubte el meu primer abandonament en 67 curses.
Quan vaig veure que no tal com anava no arribaria viu a la meta vaig estar una bona estona recuperant, intentant recuperar, les forçes idiotament esmerçades, tirades,i la veritat és que em va costar bastant.
Els darrers 7 o 8kms, ja bastant recuperat i a un ritme òptim per mi, varen anar passant comodament i fins i tot permetent-me fer de tant en tant algun adelantament.
A l'arribada sort que hi havia un esmorzar potent a base de vi, entrepans de botifarra, de xuia i una organització que es va buidar pq ens ho passessim bé.
Ara toca una altre vegada un dia molt gran i ple d'emocions i que intentaré de totes totes que suposi acabar la cinquena marató de la temporada.
Aquests dies quer queden pretenc entrenar suau i sobretot descansar molt, tant com sigui possible ja que crec que les meves cames porten massa tralla i demanen baixar una miqueta el llistó.
Si tot va bé tornaré a plorar d'alegria i tornaré a patir com un cabronàs a Castefa, només espero que sigui per haver assolit l'objectiu pretès.
Visca Catalunya lliure!!!!!