dimarts, 30 d’agost del 2011

CURSA DE MUNTANYA VERNTALLAT-EL MALLOL

Aquest diumenge tocava matinar per anar cap a Les Preses a correr la primera edició de la cursa Verntallat-el Mallol, nou km de muntanya per una de les comarques que més envejo: La Garrotxa.
Aquesta vegada a més a més anava molt motivat no en va per a mi tenia un significat ben especial tot i que evidentment només simbòlic. Era la cursa 40 en menys de dos anyets corrent per Catalunya.
Varem esser dos cents participants amb una organització sencillament modèlica i a tenir molt en compte.
Gent simpàtica, atenta, agradable, no estressada com els quatre palanganes que vivim arran de mar, i amb moltes ganes de gaudir del mati. Senyors a més a més no varem tenir que pagar ni un puto euro.
A la sortida vaig posicionar-me practicament a darrera de tot, amb ganes de fer una cursa anant de res a molt més. Aixi va ser.
Després d'una sortida inicial al ralenti i una treva d'un km o km i mig vaig començar el meu ritual d'adelantaments continus i amb força i potencia i sobretot amb les cames i el cap ja amb adrenalina a tope.
És molt motivador anar passant tots i cada un dels corredors que has vist sortir ja fotent la cinquena de bon inici i sobretot veure que pel seu mal cap ara, quan encara falta més de la meitat de la prova, ja estan preguntant en quin km van, si falta molt per acabar...
Vaig anar avançant una estoneta i acte seguit vaig decidir deixar passar un parell de km a un ritme més suau a fi i efecte de poder acabar amb les piles ben carregades.
Els darrers compassos de la cursa em van `permetre anar guanyant posicions i malgrat no acabar entre els 15 primers com a Pals, si que vaig poder entrar en una més que digne 35ena posició final.
Al final 46minuts que no esta gens malament, un gran esmorzar amb porro i coca de sucre inclosos i cap a l'Armentera falta gent que la mainada i la dona esperen.