dilluns, 3 d’octubre del 2011

MARATÓ DE MUNTANYA PARC NATURAL DE COLLSEROLA: JA EN VAN 3!!!!!!!!!!

Mai se m'hagués acudit plantejar-me de fer una marató de muntanya ja que ho considerava una pura útopia només apte per a esportistes molt ben preparats i evidentment amb una mentalitat de ferro colat.
Una marató en ruta i damunt asfalt és, ja per concepte, una prova de fons molt dura i que no esta a l'abast de tothom. No és fàcil aconseguir el punt físic i mental just per a plantejar-se provar-ho.
Com molt bé sabeu els que em coneixeu una miqueta aquest any vaig darrere el gran repte de les cinc maratons i evidentment no pararé fins creuar la meta de la cinquena.
Quan vaig organitzar el calendari de maratons me'n mancava una per la qual no trovaba dates ni lloc. En tenia clares quatre no obastant la cinquena no sortia fins que fent una acte de pura i clara bogeria vaig autoimpasar-me una marató de muntanya. La data del dos d'octubre m'anava molt bé i vaig tirar pel dret.
Una vegada anunciat a tothom ja no podia tirar-me enrere tot i ser plenament conscient que era un repte molt complicat.
Aquest dissabte a les dos quarts de tres de la nit, després de fer un son d'unes tres horetes, vaig engegar el cotxe a la recerca de la tercera marató de la temporada.
Vaig anar tranquilament cap a Bcna i abans de les cinc de la matinada ja estava aparcat aprop del velodrom d'Horta per la qual cosa vaig decidir posar-me a dormir al cotxe fins a les set menys deu. A les set calia anar a recollir el xip i la targeta de pas que calia ser marcada a cada avituallament.
Una vegada fet el tràmit el següent pas va consistir en preparar-se per la cursa i començar a escalfar suaument, fer una visita a l'interior del velodrom...
A les vuit en punt va començar la meva nova aventura, el meu gran repte.
Vaig començar a ritme suau amb la idea de que les cames s'anessin escalfant a poc a poc i així poder-ne treure un major rendiment més endavant.
Els primers set km fins al primer avituallament varen ser primer en franca pujada i més endavant una mica més suaus i varen passar bastant bé.
Els segons set varen també passar prou bé cosa que no és pot dir dels que mancaven per arribar a la mitja marató. Van ser amb pujada molt forta i molt vertical i varen costar deu i ajuda.
Vaig acabar els primers 21km amb un temps molt bo per ser marató de muntanya: 2h i 36 minuts o el que és el mateix, una horeta més que a Empúries en planer.
Després de fer bons avituallaments amb barretes energètiques, taronja i aigua, vaig començar amb molta il.lusió la segona part de la marató.
El tram que anava des del 21 fins al 27 va ser bastant dur per bé que les forçes estaven planament intactes i el convenciment d'acabar feia molta estona que ja el tenia molt present.
Del 27 fins al 31 va ser duríssim i vaig perdre bastant temps no obstant sabia perfectament que si els aconseguia acabar la resta sortiria per collons.
Vaig arribar a l'avituallament del km 37 totalment fos i practicament demanant l'hora per la qual cosa vaig fer un bon avituallament i vaig recuperar forçes i adrenalina per acabar.
Els darrers km varen sortir de dins a base de collons, empempta, mentalitat i molt i molt de cap ja que no quedaven practicament cames.
Ho he tornat a fer i amb un temps per a mi espectacular.
Crec en mi, en la meva forma física, resistència mental i se que arribaré on jo em proposi arribar.
Cada vegada que acabo és per a mi una victòria, una dosi enorme d'autoestima.
Tremola Castelldefels!!!.

1 comentari:

Dani ha dit...

Tiu, no deixes de sorprendre'm!! Estàs fet un crack!!!