dilluns, 24 d’octubre del 2011

El meu gran repte maratonià: ahir Marató del Mediterrani

El meu gran repte maratonià segueix viu i més intacte que mai i més encara després de completar exitosament la quarta marató d'aquest any 2011: Marató del Mediterrani a Castelldefels.
Vaig patir molt, moltissim ahir diumenge, només comparable a la èpica Marató de Barcelona del març passat.
A Empúries no vaig patir gens ni mica, va ser la cursa somiada, la perfecció i és va traduir en un temps espectacular que encara avui no me'l crec.
A Collserola va ser el meu debut en Marató de muntanya i va anar prou bé i vaig acabar en una condició física prou acceptable.
La nit de dissabte abans de marxar cap a Castelldefels vaig dormir unes quatre hores i una vegada a Castelldefels de matinada vaig acabar de dormir unes tres horetes més al cotxe.
A partir de les set del mati a la fira del corredor a recollir dorsal, xip i camiseta, (quatre km grossa), i després de descansar una estoneta en el hall de l'hotel cap al cotxe a acabar de fer els darrers preparatius.
Feia molta fred per la qual cosa vaig anar abrigat fins ben bé un quartet d'hora abans de l'inici de la cursa.
A les nou amb fred i amenaça de pluja va començar la quarta.
En els primers compassos de la cursa vaig intentar marcar ritme suau i així anar escalfant les cames, no obstant ahir va costar deu i ajuda aconseguir que les cames adoptessin la temperatura idonea per correr.
Tot avançant i sumant km la cosa va anar millorant una miqueta tot i que ahir la veritat és que els primers deu van passar molt lentament. Vaig fer 58minuts quan jo faig uns 50 en maratons.
Els següents deu ja van anar una miqueta millor i em varen deixar prou satisfet. Vaig passar per la mitja marató amb un temps d'1h i 57 minuts, lluny, molt lluny de la hora i 46minuts del març a Empúries.
Començava la segona part de la marató i l'objectiu de sempre va ser passar 10km més fins al 32 i una vegada al 32 si les forçes abandonaven optar per la èpica i molts collons.
La cosa va anar sobre el previst ja que vaig anar avançant a poc a poquet peró amb un ritme més que correcte i amb les forces més que intactes encara.
Al km 31 portava tres hores justes per la qual cosa se'm va passar per un momentet pel cap que podia baixar de les 4h tot i que sabia perfectament que això no seria ja que quedava la tortura.
Varem estar molta estona anant amb un company argentí que va fer Collserola i ens animarem mutuament ja que estavem en aquells moments literalment trencats, les cames no tiraven i els bessons estavem molt carregats.
Tinc que donar unes gràcies immenses a la gent dels avituallaments del passeig marítim ja que sense els seus ànims possiblement ahir la cosa s'hagués torçat bastant.
Els km que van del 35 fins al 42 em varem permetre seguir comprovant que som gent que estem fets d'una pasta especial, gent molt dura psicologicament i amb una capacitat de sofriment a prova de tot, com jo dic els tenim quadrats.
Com en totes les maratons fetes fins ara el companyerisme en els km de patiments ens fa grans, molt grans i com bé sabeu imbatibles.
Ahir vaig veure gent trencada fisicament i plorant per que pels seus collons ells no abandonen ni ho faran mai.
Estic molt orgullós de tot el que he aconseguit, de tot el que estic apunt d'aconseguir i preparat per aguantar el patiment fins al darrer segon.
La meva arribada meta ahir va ser enmig de la pluja amb un temps més que bo i amb els bessons a can pistraus però feliç, immensament feliç.
Abraçades amb companys que no coneixes de res però que els has estat animant en el seu patiment i han acabat com han pogut però que han acabat.
Toca recuperar-se per poder anar a la cinquena amb plenes garanties. No en dubteu, soc de ferro colat i no deixaré passar la oportunitat de fer quelcom gran, molt gran. almenys per mi.
Gràcies Castelldefels ens veiem l'any vinent.

1 comentari:

Dani ha dit...

Vinga nano!! Això sí que és tenir-ne un parell...