Aquest diumenge a Salt organitzaven una cursa de 9km de manera totalment gratuïta i per tant com a bon català a Salt hi falta gent, bueno això és una manera de parlar perque de gent en tenen per donar i per vendre.
La marxa en si mateixa va estar molt ben organitzada i tenia el seu encant, sobretot tot el recorregut que va transcorrer per entre les deveses de Salt.
Com que començava a les nou del mati varem poder-nos organitzar i hi anarem en Jordi i jo i les respectives dones amb les mainades.
El temps, tenint en compte que persisteixen les molèsties al genoll, no va ser tot el florit que hagués desitjat, 45minutets i anar provant. Paciència.
Després d'esmorzar tinguerem de marxar bastant ràpid ja que la meva filleta és tant ben parida que quan es posa nerviosa agafa febre. Tenia una obra de teatre a la tarda i estava sencillament frenètica.
Com a detall destacar que malgrat ser una cursa més aquesta va ser la que fa trenta. Trenta ja.
Segueix la preparació tranquila i pausada de cara a finals d'octubre. Del 23 d'octubre fins a finals d'any segueix en peu el repte de fer tres maratons més i així clavar les cinc medalles.
Una utopia a dia d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada