MATAGALLS-GRANOLLERS: CLOENDA DE LA TEMPORADA DE MARATONS

Aquest 2013 ha estat intens, carregat d'emocions i la veritat és que tot ha anat a les mil maravelles.
Vaig començar any amb un esguinç de turmell i em va costar bastant poder tornar a entrenar i competir amb relativa normalitat.
Tot i no estar en la millor forma possible a finals de febrer va caure la primera Marató de l'any a la Vies Verdes.
El crono final va deixar molt que desitjar no obstant va esdevenir un gran punt de partida i em va permetre tornar-me a retrobar amb sensacions, emocions, patiment, tot allò que a mi m'agrada i que tant trobo a faltar quan no puc fer-ho.
La següent va ser la Marató Romànic Extrem a la Vall de Bianya. La vaig catalogar com a Marató sobre fang i realment el qualificatiu és perfectament ilustratiu del que va passar.
Va ser molt dura per el mal estat del terreny després de les important pluges caigudes no obstant amb més collons que altre cosa aquesta també finalment va caure.
El mes de Maig va ser un d'aquells mesos intensos de veritat ja que el calendari marcava Marató d'Empúries a principis de mes i Marató Setdellonga a Vilallonga de Ter a finals de mes.
La primera, Empúries malgrat ser un dia fredissim i amb un vent enormement molest, el cap i les ganes de dedicar-la al gran Pep del Passeig varem fer la resta.
Malgrat les inclemències del temps vaig poder repetir el meu millor crono en Marató i a més a Empúries i això em va fer feliç de veritat.
A l'Escala destacar a més que el meu estat de forma era ja magnífic i vaig poder donar tot el que duia a dins en tot moment.
La Setdellonga, en un altre data molt i molt freda va anar molt i molt bé ja que vaig funcionar perfectament i m'ho vaig passar molt bé. Vaig rebaixar el crono de l'edició anterior i les sensacions varen ser espectaculars.
A partir de Vilallonga vaig fer un parèntesi necessari degut al període estival i no vaig tornar a maratonejar fins a finals de setembre.
El setembre va tocar fer la Marató camí ral Olot-Vic de 47kms i la recordo com una marató molt i molt dura tot i que el crono a l'arribada ha estat el millor de tota la temporada 2013 en maratons de muntanya.
Vaig acabar molt masegat però satisfet novament per la feina feta.
Finalment aquest Novembre tocava acabar la feina de manera triomfal i a tope per la qual cosa aprofitant els quinze dies de vacances he colat una ultramarató i la darrera marató de l'any.
La meva primera Ultra ha estat de 53kms i va donar-se a Santpedor el 10 de novembre.
Acabar aquesta primera ultramarató ha estat per mi una pujada d'adrenalina molt bèstia ja que feia molt de temps que arrossegava aquesta espina clavada.
La darrera per mi ha estat la que ha posat la cirereta a una gran temporada, la Matagalls-Granollers.
Aquest diumenge 24 de novembre, seguint el mateix esquema de la Berga-Santpedor, vaig aixecar-me molt aviat per poder arribar a Granollers amb el temps més que suficient per poder dormir una miqueta i acabar de preparar-ho tot. Res no pot fallar en una marató.
Diumenge sincerament em feia moltissim respecte la temperatura que em podia trobar durant la travessa i per això vaig ser previsor a més no poder.
Vaig sortir abrigadissim i així vaig poder suportar amb relativa facilitat les gèlides temperatures que tant poc m'agraden i tant malament em van alhora de correr amb comoditat.
L'estoneta d'autocar fins a la sortida de la marató va anar-me més que bé per poder seguir dormint una estoneta i sobretot per guanyar temperatura.
La pujada vertical de quatre kms fins arribar al pic del Matagalls vaig optar per fer-la poquet a poquet i adaptant-me als impediments per correr que el terreny i desnivell que tenia a davant presentava.
Després de les corresponents fotos de rigor des del capdamunt varem començar a baixar per després anar planejant i intercalant pujades, baixades, trossos de planer...
Quan el desnivell m'ho permetia vaig fotre tota la canya que vaig poder i hi va haver estones en les quals em vaig trobar molt còmode corrent i amb grans sensacions.
Els kms varen passar facilment fins al km 32-33 punt a partir del qual tot i mantenir integrament les forces a nivell físic, les cames varen començar a donar mostres de dolor cada vegada més intens.
Evidentment va tocar patir uns nou o deu kms però com sempre que s'acaba la cosa amb èxit, va valer molt la pena el patiment final.
Al final la vintena marató de la meva curta trajectoria en aquest mòn va acabar amb un crono de 6h i 40minuts i amb la satifacció d'haver protagonitzar la temporada que jo havia sommiat i previst el 31 de desembre mentre m'estava menjant els raïms.
Ara toca descansar una mica, i intentar acabar temporada amb un parell de curses curtetes i a poder ser en companyia de la familia.
L'any 2014 pretenc començar-lo amb una ultra ja a mitjans del mes de gener per la qual cosa tocarà entrenar i sobretot no fer excessos aquestes festes de nadal.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!.