Fa quatre anys, després de mig any entrenant per camins de l'Armentera, el gran Carles Bellapart em va fer notar tot fent un cafetó tranquilament a La Lluna de Torroella de Montgrí, que hi havia una web de curses atlètiques i marxes populars que es deia ropits i en la qual hi havien opcions per triar i remenar.
Va ser dit i fet i al cap de pocs dies vaig fer el meu gran debut el 13 de desembre de l'any 2009 a Cornellà del Terri.
Recordo que era la primera edició i que va ser un dia fredíssim i a més el dia en que a Llorenç de Munt començava a canviar la història del nostre petit pais en forma de referendum a favor de la independència.
Vaig anar a Cornella amb la Júlia i la Núria ja que en Joel encara no estava ni tant sols en camí.
M'hi vaig presentar amb un vestuari lamentable per a l'ocasió ja que la samarreta no era ni tant sols tècnica, els pantalons eren horrorosos i les bambes les primeres que vaig trobar.
La cursa em feia moltissima il.lusió no obstant mai m'hagués imaginat arribar a assolir els reptes que avui en dia formen ja part de la meva breu historia esportiva.
Els entrenaments varen donar bastant els seus fruits ja que vaig correr els deu kms sense patir massa i amb un crono dignissim de 52minutets i el més important amb unes sensacions bonissimes en el dia del meu debut.
Al llarg d'aquests 4 anys he fet moltes curses i he anat millorant els temps fins a aconseguir arribar a correr els 10kms en 43minuts i fins a arribar a correr per sota dels 4minuts el km.
La mort del meu amic Josep Sureda a l'edat de 38anys va donar un tomb radical a la meva vida esportiva i em vaig veure obligat a plantejar-me el gran repte de aconseguir fer el que a ell més li agradava en aquesta vida: aconseguir acabar una Marató.
Ell havia fet moltes vegades la Marató d'Empúries i vaig pensar que el meu millor homenatge per poder-lo recordar al llarg dels anys consistiria en correr cada any la seva estimada Marató.
Si no hagués succeït el que acabo de relatar jo mai hauria corregut una Marató i ni tant sols se m'hagúes passat pel cap de fer-ho.
Aquest fet evidentment va canviar la meva vida ja que vaig passar de correr la Run Run i curses similars a plantejar-me reptes molt complicats.
Després de mil kms d'entrenament el meu homenatge va ser un fet l'1 de Maig de l'any 2010 amb un crono final de 4h i 40minuts amb moltissima emoció i encara amb molta nostagia ara que ho recordo.
Diumenge en certa manera apart de celebrar els 4 anys en curses vaig tenir també molt present tot el meu passat més recent del qual me'n sento molt orgullós ja que se que corro per mi i pels que m'estimen però també corro pels que ja no hi son però que mai no oblidaré.
La cursa que vaig fer no va ser res de l'altre món ja que fer 49minuts és un crono més aviat pobre no obstant diumenge això era el que menys m'importava.
Avui em feia moltissima il.lusió correr la Cursa de Sant Esteve amb la Júlia tot i que finalment no ha pogut ser. Que hi farem un altre dia serà.
Intentaré acabar temporada aquest diumenge 29 o bé a la Cursa dels Nassos de Palamòs o bé a la Cursa de la Dona de la Jonquera.
Suposo que finalment serà la Jonquera ja que tots els beneficis van en favor de la Fundació Oncolliga dedicada als malalts de càncer.
El primer gran repte del 2014 consistirà en finalitzar 20horetes a les 24hores de muntanya d'Olot i així anar posant el cos en forma de cara al repte dels reptes: els 100kms de Calella de la Costa del mes d'abril.
Pit i collons i salut i kms!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada