Marxa de Vilobí d'Onyar. Nova temporada i grans reptes impossibles

Aquest diumenge passat, després de més d'un mes sense competir, vaig començar nova temporada a Vilobí.
Que dir de Vilobí, la meva marxa preferida amb molta diferència ja que és sens dubte un indret enormement acollidor per els corredors populars.
Finalment vaig poder-hi anar amb la familia i fer els 16kms, amb un temps més que discret, i així començar d'una vegada a prendre contacte amb la competició que tant m'agrada.
He estat bastant temps parat i sense entrenar ja que deu dies després d'aconseguir acabar amb èxit la setena de l'any vaig fer-me un inoportú esguinç de turmell que em va obligar a anar tornant poquet a poquet.
A dia d'avui tinc molts reptes de cara al nou any, reptes apassionants sobretot per "impossibles", però d'això es tractarà de fer un repte gegant i guanyar la partida a allò aparentment molt complicat.
El punt de partida és fer sis maratons per tal d'acabar any amb vint maratons i sobretot, sobretot, intentar la gran bogeria, la puta barbaritat, almenys per les meves capacitats físiques actuals, de fer cent kms de la Marxa cap a la Independència i convertir-me per primera vegada en ultramaratonià.
Anirem poquet a poquet, dossificarem moltissim i entrenarem els més dur possible per tal de fer-ho realitat, sempre intentant compaginar amb la feina, la familia i unes quantes horetes de descans. Complicat crec.
Tinc el dubte de si podre fer  la Marató de les Vies Verdes el 24 de febrer per la qual cosa com a molt màxim d'aqui una setmaneta decidiré i en cas de que sigui que si augmentare els entrenaments per poder-hi arribar preparat tant fisicament com mentalment.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.

LA CIRERETA DEL PASTÍS A L'ARDENYA: 7 MARATONS EN 9 MESOS I 12 DIES.

Si per fi el final de temporada calculat i somiat de fa molt de temps. És el moment de fer balanç i la veritat és que em fa una ilusió especial.
- El mes de Febrer Maratrail de Bonmati (45km).
-El mes de Maig la meva estimada Marató d'Empúries.
-El mes de Juliol i en ple estiu de feina, Setdellonga (43km) i Marató cap a la Independència de Catalunya (43,5km de Setcases a Ripoll).
-El mes d'Octubre Marató del Mediterrani a Castelldefels.
-El mes de Novembre Marxa-Marató Rupit-Taradell (43.5km).
-El mes de Desembre Marató de Muntanya de l'Ardenya (44km) a Sta Cristina d'Aro.

A més de les set maratons, cinc de les quals de muntanya, he completat la temporada amb vuit mitges maratons de muntanya i cinc curses petites.
 Poder arribar a assolir l'objectiu que m'ha tingut en tensió durant tot l'any, no ha estat gens fàcil, no obstant la recompensa de vivències, sensacions i grans moments viscuts ha estat inimaginable.
Com he remarcat moltes vegades les lesions que tant em varen molestar l'any passat, aquest any 2012 no s'han donat i per tant he pogut rendir al màxim en tot moment.
Vaig començar ara farà tres anys a Cornellà del Terri i d'ença he completat setanta curses ininterrompudament sense haver de lamentar cap abandonament.
Una vegada arribat al llistó de les set maratons ara toca descansar i per tant m'imposo un relax d'entrenaments de 15 dies amb la finalitat de recuperar-me tant fisicament com evidentment també a nivell de cap.
Dissabte no va ser fàcil en cap moment, ja estava avisat, no obstant, amb més pit i collons que no pas altra cosa vaig aconseguir creuar per catorzena vegada la tant anhelada línia de meta.
El temps final va ser de set horetes i cinc minuts i us ben juro que va ser dura, molt dura i que vaig arribar completament fos fisicament.
Els primers vint i dos kms vaig anar a dossificar ja que el gran Perepeterpan m'havia posat ja en antecedents sobre el que es mastegava en els següents vint i dos kms fins a Sta Cristina d'Aró.
El tall vaig passar-lo amb tres horetes i quart, per tant un quartet abans de que ens convidessin amablement a plegar.
La segona part de la Marató de dissabte va esdevenir sencillament infernal tant per les meves condicions físiques com també per la meva minsa tècnica sobretot en els corriols en baixada.
És en aquesta segona part on crec que se'm va aparèixer la verge a la terra i em va empenyer a acomplir el meu gran somni.
Haig de donar les gràcies a un noi de Lloret de Mar que em va acompanyar, aconsellar, animar, en fi, ajudar a anar passant els costeruts kms ben bé al llarg d'uns quinzè kms.
Sense el seu ajut i el d'altres companys anònims que ens varem anar trobant és practicament segur que hagués hagut d'abandonar o bé hagués entrat fora de temps al pavelló.
Aquest any he fet el salt a la muntanya amb la idea de provar que tal era i una vegada acabada la temporada la conclusió que n'he tret és rotunda i clara.
La muntanya et dona molt més del que tu li puguis arribar a donar; la muntanya no perdona i precisa d'una concentració practicament absoluta en tot moment; els paisatges i paratges que hom és va trobant son petites postals que romandran ja per sempre en el meu record.
A més de tot el dit fins ara, sens dubte el que realment captiva de la muntanya és el companyerisme que si respira en tot moment, fet que no passa a l'asfalt on tothom va per la seva amb l'objectiu únic de trencar el crono.
Estic feliç i satisfet per les fites aconseguides i és per tant el moment dels reconeixements, dels agraïments més sincers. Espero no deixarme'n cap.
-El primer és per la meva familia que m'ha animat i m'ha patit en tot moment.
- Un gràcies molt gran i  una forta abraçada al gran Carles Bellapart que va ajudar-me a fer possible l'assoliment de la Marató cap a la Independència. Sense ell la quarta sencillament no hagués existit.
- Un agraïment enorme a dos cracks esportius, referents per a mi i sobretot dos persones bestials en la vessant humana.. El gran Ironxevi en maratons en ruta i el meu amic Perepe
terpan en muntanya.
Tots dos sou model de referència i aquest any he tingut la sort de poder-vos conèixer personalment. M'heu ajudat moltissim amb els vostres `panims i consells.
- Moltes gràcies a papi Jordi Coderch de Figueres per compartir amb mi uns entrenaments relaxats i sobretot agraïts i reconfortants sempre una setmana abans d'una Marató.
- Gràcies al company de Lloret del qual no conec el nom. Sense la teva ajuda m'hagués quedat en sis maratons.
- Un agraïment gran, molt gran a tots els voluntaris d'avituallaments, organització en general, el vostre somriure, les vostres paraules d'ànims han ajudat a trencar i traspassar barreres.
Bon Nadal i un feliç any nou a tots companys!!!.

El 2013 tornaré amb més força que mai i espero poder compartir alegries, patiments i sobretot, emocions amb tots i cada un de vosaltres.
Una abraçada.
Papimarató.

MARATÓ DE MUNTANYA RUPIT-TARADELL: SISENA AL SAC MALGRAT LA PLUJA

Aquest diumenge 18 de Novembre a les quatre menys deu de la matinada, horari per a llunàtics, ja estava tranquilament aparcat a Taradell tot fent un mos i una petita migdiadeta.
El primer objectiu de la matinal, arribar abans que el primer autocar, ja estava acomplert amb escreix i encara em va sobrar temps.
Mica en mica va anar arribant la organització de la marxa i va anar plantant la paradeta a fi efecte de poder anar recollint la targeta de control de pas que ens anirien segellant a cada avituallament.
Un pelet més tard varem anar pujant al primer autocar i direcció cap a Rupit a la recerca de la línia de sortida.
A dos quarts de set després de repassar que les bambes no es deslliguessin i que la motxila estigués ben subjectada començo amb la mateixa  il.lusió i motivació de sempre l'intent de la meva sisena marató de l'any 2012.
Com que m'havia deixat el frontal a casa i encara negra nit vaig optar per no deixar el grup i així anar ascendint poquet a poquet i amb molt de compte.
A les set i poc es va anar fent clar i coinscidint amb un tram esfaltat i amb baixadeta vaig poder fotre-li canya a la màquina i així avançar temps i sobretot kms.
De moment el cel feia preveure que la jornada no acabaria sense veure pluja i així va ser... i de quina manera !!.
Vaig poder correr sense ni una gota fins al primer control-avituallament de Tavertet, km 8 i poc, no obstant poc després de la set del mati i coincidint amb el pas per el pantà de Sau i posterior pujada de prop de 400 esgraons, va començar a ploure.
La pluja va anar de menys a més i va persistir incansable ben bé fins a les deu del mati.
Més o menys quan va anar minvant la pluja jo portava ja mitja marató feta havent-hi estat unes tres horetes ben bones.
Al llarg d'aquests kms plujosos molta gent va anar agafant el mòbil i no precisament per felicitar la xicota pel seu aniversari.
Va costar-me molt adaptar-me a la pluja ja que sense impermeable quedava xop com un anec i posant-me´l em feia molta nosa per poder correr amb una certa diem-li "comoditat".
Una vegada superada la putada de la pluja després tot va esdevenir bastant més fàcil i agradable.
L'únic problema que tenia era que havia quedat bastant masegat de caigudes i relliscades i que ara tocava anar més amb compte que mai ja que tot havia quedat enfangat de collons.
Recordo que el control del km30 eren les onze menys deu del mati i recordo també que va ser l'avituallament més agraït de la jornada amb molta diferència.
És molt rar que et donin un got calentó de caldo, cafetó, si volies amb conyac i un llarg etcetera de coses que realment varem agrair moltissim ja que veniem encara de l'aiguat que ens havia deixat massa tocats.
Per fer els darrers tretze kms i mig i vaig estar gairebé dues horetes, gens malament si teniu en compte que em feia malt tot i com he dit estava masegat de les caigudes sofertes tot intentant mantenir l'equilibri en trams practicament impracticables.
A tres quarts d'una entrava contentissim al local del Centre Excursionista de Taradell amb la convicció d'haver assolit l'objectiu marcat: la sisena al sac.
Una vegada havent descansat i havent pait tranquilament la jornada només em queda fer les meves reflexions personals:
- No hagués pensat mai, ni en els somnis més remots, que deixaria l'asfalt i em pasaria a la muntanya.
Encara avui no ho entenc i tot i que soc molt dolent, només em defenso com puc, he de reconeixer encara però amb la boqueta molt petita, que entre la muntanya i l'asfalt no hi ha color.
- Erem 1071 inscrits i a l'arribada, malgrat no ser competitiva, ens van assenyalar que haviem arribat dins els 180 primers.
- Suposo que si nosaltres ens varem fotre d'osties, els que vanien bastant més endarrere que nosaltre ni en parlem.
- Han passat 48hores i encara estic inservible però crec que dijous o divendres amb una mica de sort podre tornar a engegar motors a la recerca de la setena i última de l'any.
Soc feliç i fisicament malgrat no ser un màquina em trobo de puta mare i molt content d'haver pogut anar fent caure una marató darrera de l'altre sense lamentar ni la més mínima lesió.
Toco fusta i evidentment que tremoli l'Ardenya que vinc a per totes!!.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!

 

MARATÓ DEL MEDITERRANI: CRÒNICA D'UN MARATONIÀ AGRAÏT

Aquesta crònica, a diferència de les que he escrit fins a dia d'avui, pretenc que sigui diferent a les precedents.
Intentaré, tant com pugui i en sigui capaç, de fer brollar els valors humans i d'amistat sense els quals és impossible arribar a esdevenir un autèntic maratonià.
Ahir a la marató del Mediterrani de Castelldefels, sense el suport de tots els anònims però coneguts que vaig anar trobant a partir del km30 estic plenament convençut que el meu cap per si sol no m'hagués empès a assolir una nova marató.
Cal ser agraït en aquesta vida i això ho sabem els que em decidit fer-nos maratonians, gent que en definitiva som d'una pasta diferent, especial.
Espero haver servit d'ajuda a molts companys que realment ho estaven passant molt malament, companys que lluitaven per assolir l'arc d'arribada i poder celebrar així una nova marató.

Pel que fa a la crònica en si, destacar que els primers 10kms vaig anar a dosificar forces i vaig fer-los amb uns 54minuts; la mitja vaig fer-la en 1h i55minuts, per tant tot anava prou bé.
Anava bastant bé de forces i amb la mentalitat amunt de tot fins que suposo que, fruït de l'esforç acumulat al llarg de gairebé tres hores, el bessó de la meva cama dreta va dir que fins aqui havia arribat.
A partir d'aquest moment va començar una tirada de 12kms que varen ser literalment un calvari ja que la cama no permetia trotar en condicions i presentava massa dolor.
Va ser el moment de tirar de collons i anar avançant a tranques i barranques fins poder arribar a l'entrada del canal olímpic al km 40.
Quedaven 2.5kms de marató consistents en donar la volta al canal fins a la línia de meta. Em vaig imposar que, com fos, però calia fer-los corrent i així creuar l'arc d'arribada tot celebrant a braços aixecats la 12 marató de la meva vida.
Vaig arribar amb un temps de 4h i 12minuts molt orgullós d'haver vençut l'obstacle del km30 i, sobretot, enormement orgullós de l'ajuda rebuda en moments en que el cos demanava abandonar i el cap demanava seguir.
Reitero tot el dit fins ara: moltes gràcies companys!!.
Pd: Agraïment especial al gran Ironxevi, un autèntic crack de les maratons.
A descansar i el dia 18 del mes vinent a donar molta guerra i a disfrutar a la Marató de muntanya Rupit-Taradell.

Marxa Vila de Navata: ja porto 4500km a cada cama

Diumenge 7 d'octubre tocava en principi assolir els 4500km i la cinquena Marató d'enguany a Collserola no obstant vaig retardar-me massa i ja no quedava una punyetera plaça lliure.
Vaig substituir-la per una marxa de 17kms que em permetessin com a mínim anar posant el cos i les cames al seu màxim nivell a l'espera de poder fer si o si la Marató del Mediterrani el dia 21 d'octubre a Castelldefels.
La marxa en si mateixa va ser bastant sencilleta, barateta i prou ben organitzada i amb la cirereta d'una samarreta bastant guapa i un esmorzar potent i ben parit.
Varem començar a correr  a les 8 del mati amb una temperatura més que agradable.
Essent autocrític he de reconèixer que vaig estar uns deu minuts inicials en que el cap va poder més que la lògica i el coneixement de les propies limitacions.
En donar el tret de sortida un grup d'uns 12 corredors va començar a correr a un nivell altíssim i totalment desenfrenat deixant la resta dels components de la marxa totalment despenjats i trencant la cursa des del primer segon.
Encara ara dos dies després i amb el cap més fred em pregunto pq collons vaig intentar ser un d'aquests dotzè màquines que sigui dit de passada no es varen ni tan sols cansar.
No m'havia passat mai i evidentment el dia 21 a la propera marató això no pot tornar a passar pq si passa suposarà sense cap mena de dubte el meu primer abandonament en 67 curses.
Quan vaig veure que no tal com anava no arribaria viu a la meta vaig estar una bona estona recuperant, intentant recuperar, les forçes idiotament esmerçades, tirades,i la veritat és que em va costar bastant.
Els darrers 7 o 8kms, ja bastant recuperat i a un ritme òptim per mi, varen anar passant comodament i fins i tot permetent-me fer de tant en tant algun adelantament.
A l'arribada sort que hi havia un esmorzar potent a base de vi, entrepans de botifarra, de xuia i una organització que es va buidar pq ens ho passessim bé.
Ara toca una altre vegada un dia molt gran i ple d'emocions i que intentaré de totes totes que suposi acabar la cinquena marató de la temporada.
Aquests dies quer queden pretenc entrenar suau i sobretot descansar molt, tant com sigui possible ja que crec que les meves cames porten massa tralla i demanen baixar una miqueta el llistó.
Si tot va bé tornaré a plorar d'alegria i tornaré a patir com un cabronàs a Castefa, només espero que sigui per haver assolit l'objectiu pretès.
Visca Catalunya lliure!!!!!

Ruta de l'aigua de St Feliu de Guíxols

La Ruta de l'aigua de St Feliu de Guíxols és una marxa de muntanya de 20km que organitza cada any la parròquia del barri de Vilartagues del municipi de St Feliu.
Estic molt i molt content pel resultat que vaig aconseguir no obstant avui no faré cap mena de crònica.
En la prova celebrada diumenge malauradament va morir de mort sobtada un noi de 14 anys de St Feliu per la qual cosa em limito a mostrar tots els meus respectes per el tràgic succés i prou.
Crec que no puc explicar una crònica alegre després del que va succeïr.
Fins a la pròxima.

MAKISADA RURAL DE SILS: TOT PREPARANT LA MEVA TARDOR MARATONIANA

Aquest diumenge 9 de setembre a Sils organitzaven per quart any la Makisada rural de la Selva que consta de dos recorreguts possibles, un de 12km i un de 26km amb uns 650 de desnivell+.
La makisada organitzada pels Makis de Sils (grup esportiu), s'adaptava a les mil maravelles a les meves necessitats més bàsiques: distància idonea amb un bon desnivell de cara a entrenar per les maratons, barata i ben organitzada.
Vaig anar a Sils ben d'hora de cara a agafar-me les coses amb molta calma i així poder-ho preparar tot al detall.
El propòsit de la mitja de muntanya com he dit era fer un entrenament de qualitat i així poder analitzar el meu estat de forma de cara a la pròxima cita maratoniana el 7 d'octubre a Collserola.
Vaig sortir a ritme molt suau i amb la idea d'unes tres horetes i així vaig anar passant els kms mica en mica i sense forçar la màquina.
Quan veia que el cos em demanava una miqueta més de ritme fotia una accelaradeta i així anar avançant a poc a poc però a un ritme practicament constant i sobretot assumible de cara a distàncies de marató de muntanya.
No vaig mirar el rellotge fins a passar per l'arc d'arribada i veure sorprès que havien passat només dues hores i trenta dos minuts i sense forçar massa.
Mentre esmorzava vaig analitzar estadisticament la mitja i vaig adonar-me amb satisfacció que havia estat molt regular ja que vaig correr a un ritme d'uns 6minuts el km i a més de 10km per hora, ritme que en cas de mantenir-lo en marató em posa amb un crono personal estratosfèric.
Cada vegada estic més aprop de mantenir-lo tot i que encara perdo molts més minuts en la segona part de la marató que en la primera.
Suposo que lògic tot i que millorable entrenant dur i amb constància. Per mi no quedarà.
Seguiré la preparació per Collserola si tot va bé a Madremanya fent els 20km , distància de mitja marató.
Porto ja deu mitges maratons, set aquesta temporada, per tant d'aqui dues setmanes tinc la oportunitat de fer la onzena i aíxí empatar maratons i mitges maratons.
Arribo als darrers mesos de 2012 motivadissim i crec que fisicament prou preparat per fer tres maratons de muntanya més i unes tres o quatre mitges que m'ajudin a completar una gran temporada.
Objectiu: acabar any amb 14 maratons i 14 mitges maratons.