dimecres, 12 de desembre de 2012

LA CIRERETA DEL PASTÍS A L'ARDENYA: 7 MARATONS EN 9 MESOS I 12 DIES.

Si per fi el final de temporada calculat i somiat de fa molt de temps. És el moment de fer balanç i la veritat és que em fa una ilusió especial.
- El mes de Febrer Maratrail de Bonmati (45km).
-El mes de Maig la meva estimada Marató d'Empúries.
-El mes de Juliol i en ple estiu de feina, Setdellonga (43km) i Marató cap a la Independència de Catalunya (43,5km de Setcases a Ripoll).
-El mes d'Octubre Marató del Mediterrani a Castelldefels.
-El mes de Novembre Marxa-Marató Rupit-Taradell (43.5km).
-El mes de Desembre Marató de Muntanya de l'Ardenya (44km) a Sta Cristina d'Aro.

A més de les set maratons, cinc de les quals de muntanya, he completat la temporada amb vuit mitges maratons de muntanya i cinc curses petites.
 Poder arribar a assolir l'objectiu que m'ha tingut en tensió durant tot l'any, no ha estat gens fàcil, no obstant la recompensa de vivències, sensacions i grans moments viscuts ha estat inimaginable.
Com he remarcat moltes vegades les lesions que tant em varen molestar l'any passat, aquest any 2012 no s'han donat i per tant he pogut rendir al màxim en tot moment.
Vaig començar ara farà tres anys a Cornellà del Terri i d'ença he completat setanta curses ininterrompudament sense haver de lamentar cap abandonament.
Una vegada arribat al llistó de les set maratons ara toca descansar i per tant m'imposo un relax d'entrenaments de 15 dies amb la finalitat de recuperar-me tant fisicament com evidentment també a nivell de cap.
Dissabte no va ser fàcil en cap moment, ja estava avisat, no obstant, amb més pit i collons que no pas altra cosa vaig aconseguir creuar per catorzena vegada la tant anhelada línia de meta.
El temps final va ser de set horetes i cinc minuts i us ben juro que va ser dura, molt dura i que vaig arribar completament fos fisicament.
Els primers vint i dos kms vaig anar a dossificar ja que el gran Perepeterpan m'havia posat ja en antecedents sobre el que es mastegava en els següents vint i dos kms fins a Sta Cristina d'Aró.
El tall vaig passar-lo amb tres horetes i quart, per tant un quartet abans de que ens convidessin amablement a plegar.
La segona part de la Marató de dissabte va esdevenir sencillament infernal tant per les meves condicions físiques com també per la meva minsa tècnica sobretot en els corriols en baixada.
És en aquesta segona part on crec que se'm va aparèixer la verge a la terra i em va empenyer a acomplir el meu gran somni.
Haig de donar les gràcies a un noi de Lloret de Mar que em va acompanyar, aconsellar, animar, en fi, ajudar a anar passant els costeruts kms ben bé al llarg d'uns quinzè kms.
Sense el seu ajut i el d'altres companys anònims que ens varem anar trobant és practicament segur que hagués hagut d'abandonar o bé hagués entrat fora de temps al pavelló.
Aquest any he fet el salt a la muntanya amb la idea de provar que tal era i una vegada acabada la temporada la conclusió que n'he tret és rotunda i clara.
La muntanya et dona molt més del que tu li puguis arribar a donar; la muntanya no perdona i precisa d'una concentració practicament absoluta en tot moment; els paisatges i paratges que hom és va trobant son petites postals que romandran ja per sempre en el meu record.
A més de tot el dit fins ara, sens dubte el que realment captiva de la muntanya és el companyerisme que si respira en tot moment, fet que no passa a l'asfalt on tothom va per la seva amb l'objectiu únic de trencar el crono.
Estic feliç i satisfet per les fites aconseguides i és per tant el moment dels reconeixements, dels agraïments més sincers. Espero no deixarme'n cap.
-El primer és per la meva familia que m'ha animat i m'ha patit en tot moment.
- Un gràcies molt gran i  una forta abraçada al gran Carles Bellapart que va ajudar-me a fer possible l'assoliment de la Marató cap a la Independència. Sense ell la quarta sencillament no hagués existit.
- Un agraïment enorme a dos cracks esportius, referents per a mi i sobretot dos persones bestials en la vessant humana.. El gran Ironxevi en maratons en ruta i el meu amic Perepe
terpan en muntanya.
Tots dos sou model de referència i aquest any he tingut la sort de poder-vos conèixer personalment. M'heu ajudat moltissim amb els vostres `panims i consells.
- Moltes gràcies a papi Jordi Coderch de Figueres per compartir amb mi uns entrenaments relaxats i sobretot agraïts i reconfortants sempre una setmana abans d'una Marató.
- Gràcies al company de Lloret del qual no conec el nom. Sense la teva ajuda m'hagués quedat en sis maratons.
- Un agraïment gran, molt gran a tots els voluntaris d'avituallaments, organització en general, el vostre somriure, les vostres paraules d'ànims han ajudat a trencar i traspassar barreres.
Bon Nadal i un feliç any nou a tots companys!!!.

El 2013 tornaré amb més força que mai i espero poder compartir alegries, patiments i sobretot, emocions amb tots i cada un de vosaltres.
Una abraçada.
Papimarató.




2 comentaris:

Unknown ha dit...

Molt gran Joan! sense paraules...

ets una autentica bestia! gracies a tu per fer-nos particeps d'aquestes vivencies/aventures/histories/emocions...

tantdebo algun dia et pugui acompanyar en una gesta d'aquestes.

a seguir runnejant company!!?

una abraçada per tu i petons per la familia!

carles b.

Pere PeterPan ha dit...

Joan,una crònica molt emotiva. FELICITATS per tots els reptes aconseguits amb patiment o sense, en especial l'últim la M d Ardenya.
Com sempre dic, hem poso vermell de llegir que soc referent d'algu.... Tu si que ets un bon referent, passa que no ho saps encara.
Una abraçada amic meu.