No m'havia passat mai però com podeu comprovar ha arribat el dia en que m'han mancat hores al rellotge per poder satisfer totes les necessitats de la meva agenda mental.
Amb tota la sinceritat possible us dic que no he tingut temps per poder escriure la crònica de la Montfullada de diumenge passat.
Avui he corregut la Marxa de les Ribes del Ter de 7kms a Girona ciutat per la qual cosa no em queda altre solució possible que fer una crònica-collage de totes dues.
La Montfullada de 15kms va ser una marxa maquissima per corriols ombríbols i fresquets, fresquets amb pujades, baixades, un recorregut molt ben trobat i sobretot uns avituallaments i preu insuperables.
La sortida oficial es donava a les 8 del matí no obstant la organització donava la possibilitat de sortir a correr a partir de les 7, opció per la qual varem optar uns quants corredors i que ens va permetre correr amb tranquilitat i no passar tanta calor.
Ja se que una horeta i tres quarts no és un temps per poder tirar coets però diumenge passat només cercava un entrenament de màxima qualitat i a bona fe que ho vaig aconseguir de totes totes.
A l'arribada un esmorzar de pebrots i un excel.lent porro de vi i, evidentment un bon cafè per acabar la matinal.
Cursa un 10, organització un 11.
Com que aquesta setmana de feina ha estat durilla, a més la mainada que no perdonen, la manca d'hores de son, tot plegat ha fet que no hagi tingut ni temps ni esma per poder sortir a entrenar.
Davant la putada de la manca d'entrenament vaig optar per filtrar i filtrar calendari fins que jo crec que per pura insistència va sortir la curseta d'avui.
Sortida a les 9 del matí de la Rambla Xavier Cugat de Girona, preu baratet de 5euros i només 7kms.
A diferència de diumenge passat avui he intentat sortir de bon començament a menjar-me el mòn i intentar correr el més proper possible als 4minuts el km.
La meva sortida ha estat explosiva i l'he pogut sostenir durant una bona estoneta fins que un servidor ha començat a passar calor i suar com un autèntic cabrón.
Jo no soc de suar per tant us podeu fer una idea de la calor que fotia per la qual cosa li he fotut canya a estonetes si a estonetes no.
Anant dossificant el cos m'ha permès poder apretar de valent al darrer km i pico i clavar el crono en trenta minutets justos que s'aproxima bastant a les meves expectatives previes a la sortida.
Una vegada finalitzada la marxa he pogut gaudir d'un més que acceptable mos amb la meva dona que avui m'ha pogut acompanyar a Girona.
El cap de setmana vinent si puc aniré a una de les poques curses gratuïtes que es corren a la provincia com és el Puja i Baixa de Batet de la Serra.
Es corre a les set de la tarda de dissabte i tocarà patir bastant en la pujada per poder baixar el més ràpid possible després a la recerca del premi... un fuet d'Olot!!!.
diumenge, 23 de juny del 2013
dissabte, 15 de juny del 2013
MARXA DELS XIQUETS DE LLERS: barateta i maca
Vaig fer la cursa diumenge passat i tot just avui dissabte estic escrivint la crònica... la veritat és que no anem pas bé... collons la setmana no deixa massa espais per a la relaxació.
Va ser una marxa maca de veritat sobretot per la sencillesa de la mateixa i pel fet que no tenia més pretenció que recaptar diners per els anomenats Xiquets de Llers o el que és el mateix, la guarderia de Llers.
Tenia la possibilitat d'un circuit de 17kms i un de 8 i com que anava amb la mainada i la Núria no vaig tenir massa dubtes en optar per la modalitat curta.
En 36minutets marxa acabada a un ritme altissim de 4,5minuts el km i a continuació una passejada tranquila per la fira de la Cirera de Llers.
La única cosa destacable, fotem-li anegdòtica és que tant els de la marxa curta com també els de la llarga ens varem perdre una miqueta ja que les indicacions oferien unes miques de dubtes.
Agraïr a la organització la seva autocrítica i honradesa pel fet que aquesta setmana no han dubtat en enviar un correu electrònic demanant disculpes.
Un bon detall en els temps que corren.
Demà diumenge me'n vaig a correr la Montfullada de 15kms amb la intenció d'anar a ritme suau i gaudir al màxim de la cursa.
Salaut i kms i Visca Catalunya lliure!!!.
Va ser una marxa maca de veritat sobretot per la sencillesa de la mateixa i pel fet que no tenia més pretenció que recaptar diners per els anomenats Xiquets de Llers o el que és el mateix, la guarderia de Llers.
Tenia la possibilitat d'un circuit de 17kms i un de 8 i com que anava amb la mainada i la Núria no vaig tenir massa dubtes en optar per la modalitat curta.
En 36minutets marxa acabada a un ritme altissim de 4,5minuts el km i a continuació una passejada tranquila per la fira de la Cirera de Llers.
La única cosa destacable, fotem-li anegdòtica és que tant els de la marxa curta com també els de la llarga ens varem perdre una miqueta ja que les indicacions oferien unes miques de dubtes.
Agraïr a la organització la seva autocrítica i honradesa pel fet que aquesta setmana no han dubtat en enviar un correu electrònic demanant disculpes.
Un bon detall en els temps que corren.
Demà diumenge me'n vaig a correr la Montfullada de 15kms amb la intenció d'anar a ritme suau i gaudir al màxim de la cursa.
Salaut i kms i Visca Catalunya lliure!!!.
dimarts, 28 de maig del 2013
ENAMORAT DE LA SETDELLONGA
La Setdellonga no és una marató de muntanya més és sen's dubte diferent per una gran varietat de motius.
Com ja vaig dir repetides vegades l'any passat és una marató que em va ensisar, em va enamorar en definitiva.
Uns paisatges preciosos, un recorregut sencillament espectacular i com no un poblet i una gent maquissims.
Aquest any només erem 45 corredors a la línia de sortida a les 8 del mati i teniem un topall de 8hores per finalitzar la totalitat del recorregut.
Com ja els hi vaig transmetre dies abans de la marató no em va semblar particularment bé pujar el preu de la inscripció i reduir tres hores el temps màxim per poder-la finalitzar.
És evidentment una opinió molt personal i que només preten ser una crítica constructiva i que crec ajuda a explicar pq s'ha passat de 115corredors en l'edició de l'any passat a tant sols 45 en l'edició d'enguany.
Pel que fa a la meva participació a la Setdellonga de diumenge dir que vaig sortir molt fred i a un ritme suau que em va parmetre anar avançant a poc a poc però de manera bastant constant i sense desgast aparent.
Deixar passar els primers kms i que el cos solet anés agafant ritme més elevat era l'objectiu i així va ser per la qual cosa no va ser massa complicat plantar-me a la mitja amb tres hores i quinze minuts de rellotge.
Per arribar als primers vint-i-un varem començar amb uns kms de pujada constant i amb forts desnivells que un servidor va anar solventant amb molt esforç però sense defallir en cap moment.
De sempre la meva estrategia en marató consisteix en cobrir la mitja més deu kms més fins al trenta-u o trenta dos i els deu restants activar si és necessari el pla reserva i que només cal emprar en cas de necessitat consistent en una bona dosís de collons i de cap. Així va ser diumenge.
Vaig anar avançant intentant retardar el màxim possible els dolors musculars i com és ja tònica general aquesta temporada, aquests dolors afortunadament no varen donar senyals de vida en cap moment.
Sense dolor muscular, sense rampes, i amb el cos amb adrenalina a tope és bastant més fàcil poder acabar una marató intentant rebaixar crono.
El diumenge el temps final va ser de 6h i 52minuts per tant 26minuts menys que fa un any per la qual cosa la meva entrada a meta va ser feliç i amb un somriure d'orella a orella.
Vull no oblidar-me de felicitar a la gent dels avituallaments per la seva simpatia, els seus ànims, el seu carinyo... sou uns craks senyors!!.
De moment em paro a les 18 maratons i vaig intentant montar una mica de calendari i si és possible fer una nova marató abans del setembre ja que dificilment soc capaç d'estar sense fer-ne cap fins aleshores ja que el meu cos i el meu cap m'ho demanen.
Visca Catalunya lliure i salut i moltes maratons!!!.
Com ja vaig dir repetides vegades l'any passat és una marató que em va ensisar, em va enamorar en definitiva.
Uns paisatges preciosos, un recorregut sencillament espectacular i com no un poblet i una gent maquissims.
Aquest any només erem 45 corredors a la línia de sortida a les 8 del mati i teniem un topall de 8hores per finalitzar la totalitat del recorregut.
Com ja els hi vaig transmetre dies abans de la marató no em va semblar particularment bé pujar el preu de la inscripció i reduir tres hores el temps màxim per poder-la finalitzar.
És evidentment una opinió molt personal i que només preten ser una crítica constructiva i que crec ajuda a explicar pq s'ha passat de 115corredors en l'edició de l'any passat a tant sols 45 en l'edició d'enguany.
Pel que fa a la meva participació a la Setdellonga de diumenge dir que vaig sortir molt fred i a un ritme suau que em va parmetre anar avançant a poc a poc però de manera bastant constant i sense desgast aparent.
Deixar passar els primers kms i que el cos solet anés agafant ritme més elevat era l'objectiu i així va ser per la qual cosa no va ser massa complicat plantar-me a la mitja amb tres hores i quinze minuts de rellotge.
Per arribar als primers vint-i-un varem començar amb uns kms de pujada constant i amb forts desnivells que un servidor va anar solventant amb molt esforç però sense defallir en cap moment.
De sempre la meva estrategia en marató consisteix en cobrir la mitja més deu kms més fins al trenta-u o trenta dos i els deu restants activar si és necessari el pla reserva i que només cal emprar en cas de necessitat consistent en una bona dosís de collons i de cap. Així va ser diumenge.
Vaig anar avançant intentant retardar el màxim possible els dolors musculars i com és ja tònica general aquesta temporada, aquests dolors afortunadament no varen donar senyals de vida en cap moment.
Sense dolor muscular, sense rampes, i amb el cos amb adrenalina a tope és bastant més fàcil poder acabar una marató intentant rebaixar crono.
El diumenge el temps final va ser de 6h i 52minuts per tant 26minuts menys que fa un any per la qual cosa la meva entrada a meta va ser feliç i amb un somriure d'orella a orella.
Vull no oblidar-me de felicitar a la gent dels avituallaments per la seva simpatia, els seus ànims, el seu carinyo... sou uns craks senyors!!.
De moment em paro a les 18 maratons i vaig intentant montar una mica de calendari i si és possible fer una nova marató abans del setembre ja que dificilment soc capaç d'estar sense fer-ne cap fins aleshores ja que el meu cos i el meu cap m'ho demanen.
Visca Catalunya lliure i salut i moltes maratons!!!.
dijous, 2 de maig del 2013
HOMES I DONES DE FERRO A LA MARATÓ D'EMPÚRIES
Aquest diumenge 28 d'Abril tocava correr la marató més especial del meu calendari maratonià: la Marató d'Empúries.
Empúries és diferent per diverses raons: és la marató de casa, cada any a Empúries dono el millor rendiment possible i aconsegueixo els millors cronos, és la marató d'en Josep Sureda i corro pensant en ell, etc.
Vaig aixecar-me ben aviat per poder preparar-ho tot i que res no fallés, cuidar fins al darrer detall possible.
A dos quarts de vuit ja estava aparcat a les ruïnes i així vaig poder agafar-me les coses amb molta calma, fer-me una foto que em va fer moltissima il.lusió amb el gran Ironxevi i tot el seu equip, menjar unes quantes gominoles abans de començar...
Varen donar la sortida amb bastant puntualitat i des d'un primer moment tots varem entendre que no seria un dia qualsevòl sinò tot el contrari, tot apuntava que seria una marató dura i èpica, molt èpica, només apte per homes i dones de ferro.
Els homes i dones de ferro son aquells que no es dobleguen davant cap adversitat per dura que aquesta pugui arribar a ser, son gent amb esperit de superació màxima i sense límits, gent que es creix més que mai davant els entrebancs del camí. Els maratonians som així.
El diumenge va ploure, va bufar un molest vent, va fer fred però evidentment res no va poder amb tots nosaltres pq som gent potser una miqueta bojos i tocadets per la tramuntana però evidentment en això radica justament la nostre raò de ser.
Els primers kms vaig agafar un ritme suau però molt constant la qual cosa em va permetre anar avançant sense emb prou feines desgastar-me gens, malgrat les inclemencies del temps.
La pluja era fina i particularment a mi em va molestar molt poc per tant vaig plantar-me dins el poble i enfilant camí del port sense amb prou feines donarme'n compte.
La passada per el Port d'en Perris va ser sens dubte la més molesta sobretot per el vent que ens venia de cara i dificultava bastant anar avançant amb una certa velocitat.
Vaig plantar-me a la mitja a l'altura de l'oficina de turisme en menys de dues horetes no obstant tenia molt clar en aquells moments que marcar-se un objectiu de temps final era pura quimera i que l'únic objectiu era acabar la dissetena marató de manera prou digne.
La segona passada cap al càmping segurament va ser la part que a tots més dura sen's va fer ja que no hi ha ningu que et pugui donar ànims, va coincidir amb una estoneta de certa pluja i a més ja portavem cap a trenta kms ben bons.
Portava trenta kms i no tenia gens de dolor muscular i fisicament no em trobava massa cansat per la qual cosa en cap moment vaig fer us de cap tipus de gel ni barreta energètica i vaig decidir que faria la marató només parant-me una miqueta a cada un dels avituallaments disposats per la organització.
Quan vaig anar superant els 32, el 33... i no apareixia el temut mur jo mateix vaig sobremotivar-me i el meu cap va començar a creure que potser si seria possible repetir o baixar de les 3h i 50minuts de fa dos anys.
Amb la motivació pels núvols i malgrat tenir els bessons ja massa carregats vaig passar pel km 38 amb un crono de 3h i 28minuts i vaig entendre que havia de donar-ho absolutament tot per repetir la meva particular gesta.
La gesta no es va escapar pq jo soc un tossut de collons, aguanto patiment, dolor, el que faci falta per poder aconseguir un repte pretès, sempre ho faig i així seguiré fent-ho en un futur.
Al km 41 les emocions ja realment estaven a flor de pell i era aquest, justament aquest el moment de penjar-me l'estelada per poder fer la meva tant anhelada entrada a línia de meta.
Abans d'entrar vaig agafar la Júlia en braços i vaig poder tornar a cridar ben fort, deixar anar totes les emocions contingudes, plorar com un nen d'emoció per haver assolit altre vegada creuar l'arc dels campions per dissetena vegada en tres anys justos de maratons.
És dijous i ja estic totalment recuperat de la batalla d'Empúries i amb ganes de tornar a sortir a entrenar i començar a preparar la meva estimada Setdellonga del dia 26 de maig.
Vilallonga i la seva marató l'any passat em varen deixar embadalit per la seva sencillesa, la bellesa dels seus paisatges, una organització insuperable.
És la millor marató de muntanya que he fet i us la recomano ben vivament. És fantàstica.
No vull acabar la meva crònica sense felicitar el gran maratonià de les comarques de Girona. Xevi et mereixes un reconeixement enorme per la teva carrera maratoniana al llarg de 25 anys, per les teves 75 passades per l'arc dels campions i sobretot per el teu gran valor a nivell personal.
Un crack de cracks.
Visca Catalunya lliure i evidentment salut i molts kms.
dilluns, 8 d’abril del 2013
MARATÓ ROMÀNIC EXTREM: SUPERVIVÈNCIA SOBRE FANG
Quan d'aqui a un temps analitzi les maratons realitzades segurament la Marató Romànic Extrem serà sens dubte un dels meus principals motius d'orgull personal.
Ahir no va ser gens fàcil poder correr a Hostalnou de Bianya ja que avançar damunt un terreny totalment enfangat no és precisament tasca sencilla.
Tot i les dificultats per mantenir l'equilibri tant en planer, en pujada i, sobretot en descensos per corriols l'aventura va ser màgica, plena d'alicients i molt, molt divertida.
Varem començar la jornada a les 8 del mati amb bastant fred, res però comparable amb la Vies Verdes, per la qual cosa vaig anar evolucionant a ritme suau i constant amb l'objectiu d'anar entrant en calor i anar posant el cos a ple rendiment sense cansar-me massa.
Veient que la superfície de joc ens marcaria la diada vaig optar per no tenir en cap moment en consideració el temps final i cercar per damunt de qualsevol objectiu el gaudi personal sense fer-me mal.
Mica en mica van anar passant els kms fins a la mitja que vaig aconseguir superar-la amb un crono de tres horetes i vint minuts.
Com que estava més que satisfet i m'ho estava passant més que bé sense patir massa la tàctica personal va consistir en no fer bajanades, no perdre el cap i seguir avançant poquet a poquet com les formiguetes.
Mai fins ahir havia fet una marató amb un vuitanta per cent de corriols per la qual cosa crec que un inepte com jo com a mínim em va servir per aprendre, foguejar-me i millorar en la mesura del possible la tècnica en descensos.
Vaig anar parant en tots els avituallaments, tirant fotos, xerrant amb companys anònims als quals vaig poder donar ànims i ajudar-los a fer més lleugera la pujada, el fort desnivell.
Una vegada superats els vint-i-cinc kms i veient que el cos, les cames i sobretot el cap estaven immaculats l'objectiu prioritari va ser a partir d'aquell moment intentar retardar el màxim possible els dolors musculars que en tota marató m'havien esdevingut al voltant dels trenta, trenta-cinc kms.
La sorpresa tant ahir a l'arribada com encara avui escrivint aquesta crònica és total ja que per primera vegada d'ença que vaig començar la meva trajectoria maratoniana l'any 2010, els dolors musculars no varen donar senyals de vida en cap moment.
Creuar la línia d'arribada amb el mateix estat de forma que el km 0 és sens dubte el meu major motiu de satisfacció ahir diumenge.
No semblava que hagués corregut ni un sol minut i la realitat era que havia estat batallant contra els elements, obstacles del camí al llarg de set horetes i vint minuts.
El meu cos ahir no és va dignar ni a suar... no ho entenc ja us ho he dit.
Voldria per damunt de tot felicitar a l'organització els quals varen estar sencillament fantàstics en l'any del seu debut.
Senyors teniu una marxa excelent i a partir d'ahir una Marató envejable i molt atractiva, felicitats.
Aquesta vegada no diré ara toca descansar pq no és veritat, ans al contrari, demà a fotre li canya a les cames altre vegada pensant ja en Empúries a finals de mes.
A Empúries intentaré baixar de les quatre hores i per damunt de tot dedicar la marató a qui per mèrits més que merescuts se la va fer seva.
Pep a Empúries lluitaré fort tot pensant en tu.
Visca Catalunya lliure!!!.
Ahir no va ser gens fàcil poder correr a Hostalnou de Bianya ja que avançar damunt un terreny totalment enfangat no és precisament tasca sencilla.
Tot i les dificultats per mantenir l'equilibri tant en planer, en pujada i, sobretot en descensos per corriols l'aventura va ser màgica, plena d'alicients i molt, molt divertida.
Varem començar la jornada a les 8 del mati amb bastant fred, res però comparable amb la Vies Verdes, per la qual cosa vaig anar evolucionant a ritme suau i constant amb l'objectiu d'anar entrant en calor i anar posant el cos a ple rendiment sense cansar-me massa.
Veient que la superfície de joc ens marcaria la diada vaig optar per no tenir en cap moment en consideració el temps final i cercar per damunt de qualsevol objectiu el gaudi personal sense fer-me mal.
Mica en mica van anar passant els kms fins a la mitja que vaig aconseguir superar-la amb un crono de tres horetes i vint minuts.
Com que estava més que satisfet i m'ho estava passant més que bé sense patir massa la tàctica personal va consistir en no fer bajanades, no perdre el cap i seguir avançant poquet a poquet com les formiguetes.
Mai fins ahir havia fet una marató amb un vuitanta per cent de corriols per la qual cosa crec que un inepte com jo com a mínim em va servir per aprendre, foguejar-me i millorar en la mesura del possible la tècnica en descensos.
Vaig anar parant en tots els avituallaments, tirant fotos, xerrant amb companys anònims als quals vaig poder donar ànims i ajudar-los a fer més lleugera la pujada, el fort desnivell.
Una vegada superats els vint-i-cinc kms i veient que el cos, les cames i sobretot el cap estaven immaculats l'objectiu prioritari va ser a partir d'aquell moment intentar retardar el màxim possible els dolors musculars que en tota marató m'havien esdevingut al voltant dels trenta, trenta-cinc kms.
La sorpresa tant ahir a l'arribada com encara avui escrivint aquesta crònica és total ja que per primera vegada d'ença que vaig començar la meva trajectoria maratoniana l'any 2010, els dolors musculars no varen donar senyals de vida en cap moment.
Creuar la línia d'arribada amb el mateix estat de forma que el km 0 és sens dubte el meu major motiu de satisfacció ahir diumenge.
No semblava que hagués corregut ni un sol minut i la realitat era que havia estat batallant contra els elements, obstacles del camí al llarg de set horetes i vint minuts.
El meu cos ahir no és va dignar ni a suar... no ho entenc ja us ho he dit.
Voldria per damunt de tot felicitar a l'organització els quals varen estar sencillament fantàstics en l'any del seu debut.
Senyors teniu una marxa excelent i a partir d'ahir una Marató envejable i molt atractiva, felicitats.
Aquesta vegada no diré ara toca descansar pq no és veritat, ans al contrari, demà a fotre li canya a les cames altre vegada pensant ja en Empúries a finals de mes.
A Empúries intentaré baixar de les quatre hores i per damunt de tot dedicar la marató a qui per mèrits més que merescuts se la va fer seva.
Pep a Empúries lluitaré fort tot pensant en tu.
Visca Catalunya lliure!!!.
divendres, 5 d’abril del 2013
TEST PRE-MARATÓ DE MUNTANYA A VALL-LLOBREGA
Diumenge de setmana santa va ser la data escollida per fer el darrer test pre-marató i la cursa en aquest cas va ser la Marxa de muntanya de Vall-llobrega de 15kms.
Essent sincer no serà sens dubte una de les curses que guardi en la meva memoria ja que maca, maca, lo que se'n diu maca no ho és.
M'anava molt bé acabar de posar el cos en forma, augmentar una miqueta més el fons i sobretot saber on estic fisicament de cara al gran repte de diumenge vinent: la marató Romànic Extrem d'hostalnou de Bianya.
Vaig poder anar a mig gas per tal de no cansar-me massa, vaig poder fer diferents canvis de ritmes, comprovar la resistència en pujades pronunciades, millorar la tècnica en baixades en corriols...
El temps final va ser d'una hora i mitja i la matinal va acabar amb un bon esmorzar i fent petar la xerrada una bona estona amb coneguts i nous coneguts.
Aquesta setmana faré com els esportistes d'èlit, intentaré fer la mínima despesa física possible, descansaré tant com pugui, duré a terme la meva particular dieta marató, en definitiva em portaré entre cotons per arribar a diumenge al 110per cent.
Salut i kms i visca Catalunya Independent!!.
Essent sincer no serà sens dubte una de les curses que guardi en la meva memoria ja que maca, maca, lo que se'n diu maca no ho és.
M'anava molt bé acabar de posar el cos en forma, augmentar una miqueta més el fons i sobretot saber on estic fisicament de cara al gran repte de diumenge vinent: la marató Romànic Extrem d'hostalnou de Bianya.
Vaig poder anar a mig gas per tal de no cansar-me massa, vaig poder fer diferents canvis de ritmes, comprovar la resistència en pujades pronunciades, millorar la tècnica en baixades en corriols...
El temps final va ser d'una hora i mitja i la matinal va acabar amb un bon esmorzar i fent petar la xerrada una bona estona amb coneguts i nous coneguts.
Aquesta setmana faré com els esportistes d'èlit, intentaré fer la mínima despesa física possible, descansaré tant com pugui, duré a terme la meva particular dieta marató, en definitiva em portaré entre cotons per arribar a diumenge al 110per cent.
Salut i kms i visca Catalunya Independent!!.
dimarts, 12 de març del 2013
MARXA D'HOSTALNOU DE BIANYA: retorn a la muntanya
La vaig descobrir per casualitat i us ben asseguro que va ser una gran sort poder-la fer.
La Marxa d'hostalnou de Bianya és una cursa popular de muntanya de 18kms i amb un desnivell+ d'uns 700mts.
A totes aquestes característiques cal afegir-hi que el preu era baratet i que la gent de la Garrotxa son sencillament la meva debilitat. Sempre m'hi he sentit més que ben tractat.
La marxa aquest any a més a més estava plantejada com un bon entrenament de cara a la Marató Romànic Extrem que es farà també a Hostalnou d'aqui una miqueta menys d'un mes.
Com que la mainada pasaven la nit a ca l'avia la Núria, la meva dona va poder acompanyar-me i així la matinal va ser encara més perfecte si cab.
Es va donar la sortida a les 7 del mati i tots aquells que anavem a correr varem prendre la iniciativa i varem posar-nos a davant de tot.
La resta, els quals anaven a fer una caminada, immediatament darrera nostre.
La cursa de diumenge segurament i per fer-ho molt fàcil cal dividir-la en dues parts perfectament diferenciades l'una de l'altre.
Una primera part d'important desnivell positiu progressiu i practicament constant la qual va costar-me bastant anar-la solucionant i que és coronada amb un esmorzar immens tot arribant al seu punt més alt.
* l'esmorzar em va deixar bocabadat ja que mai havia gaudit d'un esmorzar tant abundant en quantitat i bo en qualitat.
Una segona part que malgrat tenir alguna pujadeta en algun punt del trajecte, pot considerar-se bastant més suau i una part en franca baixada.
En aquesta segona part vaig tenir la gran sort de coneixer una d'aquelles persones que no et deixen ni molt menys indiferent.
Vaig baixar acompanyat d'un fenomenu de la Canya que em va dir que es deia Met de la Canya.
Em va esperar en tot moment i em va marcar un ritme que en més d'un moment vaig tenir treballs a seguir.
El crack cregueu-me que anava dient que no estava en forma no obstant corria sense ni despentinar-se.
Si una cosa tenia, això és veritat, no callava ni sota aigua.
Varem arribar a Hostalnou tots dos en dues hores i mitja i a l'arribada mentre anavem entrant la Núria va poder tirar-nos unes quantes fotos. Lo dit, un fenomenu d'aquells que no es coneixen cada dia.
Una vegada acabat i superat el test ara el programa és buscar una marxa relativament suau de cara al 31 de març.
Amb la cursa de finals de març donaré per tancada la preparació per la Romànic Extrem del dia 7d'abril.
Salut i kms i dimecres si no plou, cau pedra, se m'emporta la tramuntana... o qui sap que... tornaré a sortir a entrenar novament.
Salut i kms.
Una mica fotut ja que la Marxa Cap a la Independència, objectiu ultratrail d'aquest 2013, finalment no es farà.
Cagum la puta!!!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)