Diumenge 31 de setembre vaig aconseguir finalitzar la Ultramarató les Borges Blanques-Montblanc.
Varen ser entre 53 i 55kms (hi va haver versions per tot) plens de molt esforç i sobretot intenses emocions a l'entrada a meta a Montblanc.
Vaig viatjar dissabte a la tarda a fi i efecte de poder anar tranquil, trobar bé el poble i sobretot poder solucionar qualsevol dubte de darrera hora.
M'agrada poder dormir encara que sigui poquet però en tot cas tranquil i amb tot apunt de cares al gran dia.
Que no sorgeixin urgències no subsanables de darrera hora. Deu ser que em faig gran i responsable.
La nit al cotxe va ser plàcida i vaig poder gaudir de l'ambient a fora d'un botellon de mainada que no tenien massa pressa ni ganes d'anar a dormir.
A les cinc de la matinada vaig començar a dur a terme la rutina de tota ultra o marató, consistent en repassar que no falti res, vaselina als peus i un petit esmorzar per agafar forces per afrontar la jornada.
A les set amb puntualitat britànica varem començar a avançar i a cremar kms poquet a poquet camí de Montblanc.
La meva primera hora va ser perfecte ja que amb una horeta de rellotge vaig aconseguir avançar practicament 10kms amb sensacions molt i molt bones en tot moment i sense forçar gens la màquina.
La cosa va anar avançant a un ritme sempre proper als set kms cada hora per la qual cosa en tot moment vaig ser conscient que si aconseguia mantenir el ritme fins al final baixaria tranquilament de les 9hores que jo m'havia posat com a objectiu alhora d'estudiar la cursa previament a casa.
Els avituallaments mereixen una menció apart ja que varen ser immensos, magistrals i sobretot... plens de molt de sucre.
A cada parada donuts de crema, xuxes, panses, platan, taronja, aquarius, aigua, vi, i altres varietats que no aconsegueixo recordar.
Suposo que els 10 donuts que em vaig cardar en 55kms varen ajudar a que almenys glucosa no me'n manques pas massa.
En tot moment em vaig sentir molt bé fisicament, fort i l'assoliment dels 55 no va perillar gens ja que sabia perfectament que el dia acabaria a la meta de Montblanc.
A mesura que anaven caient els kms i l'arribada estava cada vegada més propera les emocions anaven aflorant de manera cada vegada més palpable.
Havia fiat tot l'estiu a una carta i poder segellar-lo superant els kms que tenia per objectiu feia gairebé dos mesos m'omplia de molta felicitat i joia.
Va ser possible i emocionat, amb alguna llagrimeta, Montblanc va caure. Tornava a xalar de valent i a poder gaudir d'unes boniques i per mi necessaries sensacions.
Tres quarts de temporada al sac i ben lligats!!!.
De moment estan fetes tres maratons, un 100 kms i un 55kms per la qual cosa manquen una darrera marató a l'octubre i sobretot intentar posar la gran cirereta a la temporada 2014-2015 amb l'intent una altre vegada d'un 100kms, aquesta vegada a Caldes de Montbuí.
Salut i kms i visca Catalunya lliure!!!!!.
2 comentaris:
Què dir-te des de casa, ja sabem com ets, tu pots aconseguir tot el que et proposes, sobretot si t'interessa, ji ji ji.
petons.
Estas fet un bon senglar! Aixo de fotre't tants donuts i pastes dolces durant l'activitat fisica et passara factura. Jajaja! Quina bestia!
enhorabona pel nou repte aconseguit!!! Es diu aviat q has acabat la cursa de 55km... i aviat la ultima de 100 per acabar be l'any.
estare atent per quan arribi el moment.
salut i kms!
Carles B.
Publica un comentari a l'entrada