Gaudint de veritat a La Marxa de l'Arboç

Aquest diumenge passat es tractava de provar quin era realment el meu estat de forma en distàncies una miqueta importants.
El resultat va deixar-me plenament satisfet i em va ajudar a esvair aquells dubtes que gairebé sempre ens venen als corredors de llargues distàncies.
Per més kms que un hagi fet amb èxit, sempre, sempre, de cara al proper repte més immediat sorgeixen dubtes, temors que no cal deixar allargar massa en el temps i que per tant cal esvaïr, o bé confirmar el més aviat possible.
Saber com un es troba fisicament i mentalment és essencial de cara a poder valorar fins a on és factible poder arribar, a quins reptes enganxar-se i com preparar-los.
La Marxa de l'Arboç compta amb una distància de mitja marató, un km i pico menys, per la qual cosa és aquell tipus de marxa que de cara a fer un entrenament de molta qualitat és perfecte.
Cursa barateta, amb unes 900 persones, avituallaments molt generosos, barateta i , sobretot, una organització i gent de la organització amables, alegres, simpatiquissims.
Vaig cobrir la mitja amb unes dues horetes, el temps no importava gens, i vaig acabar molt content ja que vaig correr amb força, amb convicció i amb alló que a vegades es perd pel camí: motivació.
Aquest cap de setmana toca descansar, relaxar-se, dormir una miqueta més i anar-se preparant mentalment per afrontar els 53kms del proper repte Berga-Santpedor del 10 de novembre.
El 10 de novembre serà sens dubte el meu gran repte fins ara ja que mai he provat de correr 53kms, ultramarató, i amb 2000+ i 4000 acumulats.
Espanta a priori no obstant pit, molts collons, a preparar-se mentalment, fisicament i que collons... a superar el nou repte!!.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!.