CURSA D'ESPORTS PARRA DE GIRONA: després de tres mesos i mig trepitjo asfalt

Aquest diumenge 15 d'abril a Girona celebraven una de les curses més maques i ben organitzades que he corregut fins ara.
La prova començava a les deu del mati per la qual cosa vaig poder comptar amb els meus tres incondicionals que mai no fallen: la Núria, la Júlia i en Joel.
Durant la setmana havia estat fent els meus petits propòsits de cara a la cursa, consistents en fer un crono de 42 o 43 o bé en el millor dels casos intentar rebaixar-ho.
L'objectiu era per damunt de tot trepitjar asfalt per primera vegada aquest any 2012 i així començar a comprovar sensacions de cara al gran objectiu que no és altre que la Marató d'Empúries d'aqui a quinze dies.
Vaig decidir sortir a matar sense reservar absolutament res i des del primer segon anar a la recerca del millor crono possible.
Els dos primers kms va consistir en anar fent-se forat entre la molta gent que hi havia i anar deixant personal enrrere que de sempre és el que més satisfacció em dona.
Amb tant sols dos kilometrets ja havia superat el globus de 50minuts que portava el gran Ironxevi i el globus de 45minuts per tant a partir d'aqui calia mantenir els 45 i en la mesura del possible anar rebaixant, menjant minutets al cronòmetre.
Les sensacions ahir en tot moment varen ser bonissimes tant en resistència com en velocitat i a més la cursa em va permetre provar acceleració, esprint a l'arribada...
No vaig mirar en cap moment el temps que anava fent no obstant com he dit abans mentre el globus de 45 no em passes pel davant la cosa anava minimament prou bé.
Una vegada entrats els darrers dos km tenia dubtes de si rebaixaria la meva millor marca de 42 aconseguida a Olot i sabia que si no ho aconseguia tampoc em quedaria massa lluny.
Quan vaig encarar la recta de meta de lluny vaig veure el crono de 43minutets i per tant marca no superada.
Els darrers metres amb arribada amb diversos corredors a mi em van de puta mare per provar-me a l'sprint i si surt bé com ahir a Girona encara millor.
En resum doncs un darrer test pensant amb la novena prou positiu i per tant a fotre canya i a entrenar ja que toca tornar a forjar la meva petita historia particular a l'Escala.
L'any passat varen ser tres hores i cinquanta minuts i vaig assolir el meu somni inabastable de baixar de les 4hores.
Aquest any crec sincerament que estic més ben preparat que fa un anyet, sense lesions i amb la mentalitat pels nuvols.
A lluir-se!!!