Aquest cap de setmana ha estat sense cap mena de dubte de descans actiu ja que malgrat no treballar tampoc he estat inactiu ni molt menys.
El dissabte a dos quarts de deu de la nit cursa de 8km nocturna a Cornella de Terri. Només de sortir ens varem posar a davant de tot i encapaçalant la marxa un payo bastant més jove que jo i un servidor. La sensació de girar el cap enrrere i veure que ets primer és un sensació nova per mi i sens dubte molt gratificant.
Varem anar tirant molt fort i suposo que això va fer que aguantessim a davant només fins a la meitat de la cursa i que finalment acabessim essent sobrepassats per nou participants més. De l'experiència se'n treuen lliçons i aspectes a corregir. Molt satisfet.
A les dotze a dormir, sobretot descansar les cames, i a les set del mati altre vegada d'empeu per començar els preparatius de la cursa del mati de diumenge.
A Bàscara erem dos Armenterencs i el company de Figueres tots ells no havent entrenat practicament en tot l'estiu. Aqui evidentment crec portar avantatge ja que jo en comptes de descansar he entrenat i fet més curses que mai. Plena forma.
La cursa va començar molt dura ja que els quatre o cinc primers quilòmetres varen ser de pujada trencacames. La segona part una mica més suau.
El meu temps final sincerament haig de afirmar que va ser dolent ja que fer quaranta nou minuts deixa un regust agredolç i em situa lluny dels quaranta quatre o quaranta cinc.
Els companys entre cinquanta minutets i una hora.
Malgrat el dit fins ara, una vegada mirada la classificació i veient que la cursa es va guanyar amb trenta nou quant normalment se sol fer amb uns trenta o trenta dos... pse, la cosa pinta una mica millor.
Seguiré molt dur i constant i amb una confiança sense límit en les meves possibilitats, res no em fa por i res és impossible només cal lluitar molt i molt per assolir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada