Aquest diumenge passat juntament amb la mainada i la meva dona i amb la magnífica companyia d'en Jordi de Figueres and family varem poder gaudir d'una de les curses a la qual li tinc un carinyo ben especial.
És una cursa de muntanya que transcorre en un marc de gran bellesa com és la Vall d'en Bas, és una cursa barateta i a més a més és curteta i per tant suposa un entrenament de qualitat.
Consta de 9km amb desnivells prou destacables i sobretot compta amb un ambient prou agradable i... sobretot, sobretot amb una esmorzar que a mi particularment em té el cor robat.
Donen esmorzar consistent en pa amb tomata i fuet i una coca de sucre que fa caure per terra.
Tot a demanda senyors organitzadors d'algunes curses, a demanda i tot per dos euros només.
Que n'aprenguin com diu aquell alguna empresa organitzadora que cobra 14 i 15 euros per una running nocturna de menys de 10km, que no avisa quan suspen una marató de muntanya i... que li diu a la mainada que la seva cursa comença a les 10 del mati i finalment la comencen abans d'hora sense tenir en compte la il.lusió de la mainada.
La gent de la Garrotxa són d'una pasta especial, collonuts!!
dijous, 30 d’agost del 2012
dimecres, 15 d’agost del 2012
MITJA MARATÓ CURSA DEL FAU
Aquest diumenge tocava anar a per la sisena i la mitja escollida no era precisament suau sinò més aviat el contari.
L'any passat vaig debutar en mitja distància a el Fau a Maçanet de Cabrenys i l'experiència va ser molt i molt accidentada.
Vaig tenir una caiguda molt important que va provocar-me cremades a l'esquena que encara avui un any després deixen veure perfectament on es van produir.
Partint d'aquest debut tant ben parit calia per tant prevenir i intentar no repetir una altre ensopegada semblant.
Aquest any la mitja es presentava una mica canviada amb un recorregut amb una mica més de desnivell i un 80 per cent de corriols, la majoria d'ells molt tècnics.
La sortida va donar-se a les 8 del mati i com que no faig mai escalfament vaig aprofitar els primers kms per anar posant el diesel al seu estat més òptim i sobretot reservar forçes per a moments més complicats.
L'arribada fins al km5 i primer avituallament vaig assolir-lo sense massa problemes tot i que ja havien hagut de salvar desnivells prou importants.
Del km5 fins al km9 i segon avituallament vaig anar mantenint el ritme sempre que vaig poder tot i que a mi una cursa amb corriols em suposa un important obstacle.
Vaig millorant en els ascensos i descensos però sempre en pista ja que en corriol encara em queda un munt per aprendre i em talla enormement el ritme.
Una vegada arribat al km9, el següent avituallament era al km13 i segurament va ser el més complicat d'assolir ja que per arribar-hi va caldre agafar-s'ho amb molta paciència i anar pujant poquet a poquet.
Al km13, pic màxim de la cursa, varem ser molts que varem aprofitar per hidratar-nos bé i sobretot recuperar-nos una miqueta de dues hores d'ascens practicament sense pausa
Començaven els 8kms finals fins arribar a la meta a Maçanet i varen ser practicament tots de descens pronunciat, molt tècnic, pe corriols i per tant molt perillós de cara a caigudes i regirades de turmell.
Tot i anar amb molt de compte vaig intentar anar el més ràpid possible de cara a intentar baixar de les tres horetes al final.
El resultat final va ser de 3h i 7 minuts i amb una barreja de sensacions que una vegada analitzades en fred em deixen més que satisfet.
- Vaig aconseguir no caure i per tant això ja és prou positiu.
- No em defenso bé amb corriols i per tant em queda moltissim per millorar.
- M'ho vaig passar més que bé i sincerament cada vegada m'importa menys el temps final.
-Vaig aconseguir acabar la sisena de la temporada que en definitiva és el que vaig anar a cercar a el Fau.
Ara toca acabar l'estiu el dia 26 a la Cursa de Verntallat-el Mallol a la Vall d'En Bas. És una cursa de muntanya de 9km barateta i que l'any passat em va agradar moltissim, sobretot la coca i el porro de garnatxa de l'arribada.
Tot evidentment va encaminat a arribar als darrers mesos de l'any el més fort possible de cara a afrontar el repte d'una marató cada mes i tancar l'any 2012 amb un total de 7.
No estaria gens malament.
L'any passat vaig debutar en mitja distància a el Fau a Maçanet de Cabrenys i l'experiència va ser molt i molt accidentada.
Vaig tenir una caiguda molt important que va provocar-me cremades a l'esquena que encara avui un any després deixen veure perfectament on es van produir.
Partint d'aquest debut tant ben parit calia per tant prevenir i intentar no repetir una altre ensopegada semblant.
Aquest any la mitja es presentava una mica canviada amb un recorregut amb una mica més de desnivell i un 80 per cent de corriols, la majoria d'ells molt tècnics.
La sortida va donar-se a les 8 del mati i com que no faig mai escalfament vaig aprofitar els primers kms per anar posant el diesel al seu estat més òptim i sobretot reservar forçes per a moments més complicats.
L'arribada fins al km5 i primer avituallament vaig assolir-lo sense massa problemes tot i que ja havien hagut de salvar desnivells prou importants.
Del km5 fins al km9 i segon avituallament vaig anar mantenint el ritme sempre que vaig poder tot i que a mi una cursa amb corriols em suposa un important obstacle.
Vaig millorant en els ascensos i descensos però sempre en pista ja que en corriol encara em queda un munt per aprendre i em talla enormement el ritme.
Una vegada arribat al km9, el següent avituallament era al km13 i segurament va ser el més complicat d'assolir ja que per arribar-hi va caldre agafar-s'ho amb molta paciència i anar pujant poquet a poquet.
Al km13, pic màxim de la cursa, varem ser molts que varem aprofitar per hidratar-nos bé i sobretot recuperar-nos una miqueta de dues hores d'ascens practicament sense pausa
Començaven els 8kms finals fins arribar a la meta a Maçanet i varen ser practicament tots de descens pronunciat, molt tècnic, pe corriols i per tant molt perillós de cara a caigudes i regirades de turmell.
Tot i anar amb molt de compte vaig intentar anar el més ràpid possible de cara a intentar baixar de les tres horetes al final.
El resultat final va ser de 3h i 7 minuts i amb una barreja de sensacions que una vegada analitzades en fred em deixen més que satisfet.
- Vaig aconseguir no caure i per tant això ja és prou positiu.
- No em defenso bé amb corriols i per tant em queda moltissim per millorar.
- M'ho vaig passar més que bé i sincerament cada vegada m'importa menys el temps final.
-Vaig aconseguir acabar la sisena de la temporada que en definitiva és el que vaig anar a cercar a el Fau.
Ara toca acabar l'estiu el dia 26 a la Cursa de Verntallat-el Mallol a la Vall d'En Bas. És una cursa de muntanya de 9km barateta i que l'any passat em va agradar moltissim, sobretot la coca i el porro de garnatxa de l'arribada.
Tot evidentment va encaminat a arribar als darrers mesos de l'any el més fort possible de cara a afrontar el repte d'una marató cada mes i tancar l'any 2012 amb un total de 7.
No estaria gens malament.
dilluns, 23 de juliol del 2012
MARATÓ CAP A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA: correm tots junts cap a la llibertat!!!
Quan vaig veure que l'assemblea Nacional de Catalunya organitzava la primera Marxa cap a la Independència vaig pensar immediatament que era la meva gran oportunitat de fer la meva modesta aportació a una causa noble que ve s'ho val.
Senyors asseguts a la cadira de casa lamentant-nos per la magnitud de la tragedia no aconseguirem mai res.
És, crec, el moment de fer moviments decidits i clarividents que mostrin al món molt a les clares que Catalunya vol viure en llibertat.
Ja n'hi ha prou de ser cornuts i pagar el veure; ja ens n'em cansat, ja n'estem fins als collons, ja n'hi ha prou.
Dissabte a la tarda vaig fer la meva petita aportació en forma de marató i ho vaig fer corrent des de Setcases fins al bressol de Catalunya i terra de Guifrè el Pelòs: Ripoll.
Aquesta vegada a la crònica no parlaré massa de la marató en si ja que prefereixo descriure breument el que vaig poder viure i gaudir.
Va ser una marató reivindicativa, plena d'estelades, de rabia per la situació que ens toca viure , i sobretot il.lusionant, molt il.lusionant ja que la gent ja comença a sortir al carrer i manifesta clarament el que vol aconseguir.
Va ser molt reconfortant anar passant per els diferents pobles i percebre com la gent esta perdent la por de l'oprimit i esta desitjosa de fer un pas més, segurament el pas més important, el desllorigador de tot, la llibertat del nostre petit pais.
Ja van quatre maratons en el que porto d'any i l'objectiu son set abans de cap d'any.
Soc dels que penso que que res és impossible i partint d'aquesta premissa clara animo a tothom a no decaure i aixecar-se sempre, a posar-hi el pit, els collons, els collons quadrats... i el que faci falta.
Només marcant-se objectius aparentment no realitzables ens farem forts ja que la recompensa a un gran esforç és magnifica i maca, molt maca.
Dedico la marató al meu pais petit.
Senyors asseguts a la cadira de casa lamentant-nos per la magnitud de la tragedia no aconseguirem mai res.
És, crec, el moment de fer moviments decidits i clarividents que mostrin al món molt a les clares que Catalunya vol viure en llibertat.
Ja n'hi ha prou de ser cornuts i pagar el veure; ja ens n'em cansat, ja n'estem fins als collons, ja n'hi ha prou.
Dissabte a la tarda vaig fer la meva petita aportació en forma de marató i ho vaig fer corrent des de Setcases fins al bressol de Catalunya i terra de Guifrè el Pelòs: Ripoll.
Aquesta vegada a la crònica no parlaré massa de la marató en si ja que prefereixo descriure breument el que vaig poder viure i gaudir.
Va ser una marató reivindicativa, plena d'estelades, de rabia per la situació que ens toca viure , i sobretot il.lusionant, molt il.lusionant ja que la gent ja comença a sortir al carrer i manifesta clarament el que vol aconseguir.
Va ser molt reconfortant anar passant per els diferents pobles i percebre com la gent esta perdent la por de l'oprimit i esta desitjosa de fer un pas més, segurament el pas més important, el desllorigador de tot, la llibertat del nostre petit pais.
Ja van quatre maratons en el que porto d'any i l'objectiu son set abans de cap d'any.
Soc dels que penso que que res és impossible i partint d'aquesta premissa clara animo a tothom a no decaure i aixecar-se sempre, a posar-hi el pit, els collons, els collons quadrats... i el que faci falta.
Només marcant-se objectius aparentment no realitzables ens farem forts ja que la recompensa a un gran esforç és magnifica i maca, molt maca.
dimarts, 3 de juliol del 2012
LA SETDELLONGA: UNA DESENA MARATÓ PLENA D'ENCANT
Diumenge 1 de juliol de 2012, o el que és el mateix dos anyets i dos mesos després de la primera a Empúries, puc dir en veu alta que ja en van 10!!.
Feia temps que buscava l'oportunitat de fer la desena i penso sincerament que elegir la Setdellonga i el marc incomparable de Vilallonga de Ter va ser sens dubte una elecció encertada, encertadissima.
La marató començava a les 6 de la matinada fet que a mi no em perjudica en absolut ja que estic més que acostumat a llevar-me quan les carreteres encara no estan ni marcades.
Vaig arribar a Vilallonga una horeta abans per poder dur a terme tot el meu ritual de cada marató, per intentar en la mesura del possible que res fallés.
El meu estat anímic era sencillament perfecte en tots sentits ja que no portava ni un petit bri de nervis i a més a més tenia un mono impresionant de marató i de muntanya.
La sortida va donar-se a les 6 en punt amb una mica més d'un centenar de corredors.
Des del primer moment vaig fer cas a l'estrategia ja ideada feia molts dies i no vaig deixar que el cap anés més ràpid del que jo volia.
Els primers cinc km varen ser de forta pujada superant en pocs kms un desnivell positiu d'uns 500metres per la qual cosa tocava a poc a poc i bona lletra i anar escalfant les cames a mica mica i guardar forçes per a més endavant.
Fins al km 15 la cosa es va suavitzar bastant i va permetre guanyar temps al cronometre i correr amb relativa comoditat fins assolir el control de pas que com tots els altres coincidia amb un avituallament.
Una vegada superat els 15kms la cosa va anar transcorreguent prou bé fins a passar per la mitja marató més o menys amb un temps de tres horetes i vint minuts.
La cosa anava molt i molt bé i més si tenim en compte que teniem unes once horetes per finalitzar la marató a Vilallonga.
De la mitja en endavant la cosa va seguir anant com una seda i malgrat patir en les fortes pujades que la prova va anar presentant vaig tenir en tot moment sensacions més que bones. No vaig dubtar en cap moment que el dia acabaria en triomf.
Al km trenta dos coincidint a les 12 en punt del migdia va començar a ploure com feia estona que es preveïa, fet que ho va capgirar tot ja que començava una marató totalment desconeguda per mi i molt, molt més dura.
Quedaven 11km amb el gran inconvenient que del km 36 al 39-40 es donava un dels desnivells positius més rigurosos de tota la marató ja que pujava més de 300metres+ en uns tres km.
Vaig optar per passar olímpicament del xàfec que teniem al damunt i fotre canya a la cosa intentant no caure sobretot en els descensos.
Tocava acabar si o si per tant aqui evidentment ,a més de les cames que estaven perfectes, va entrar en joc el cap que fins aleshores havia estat descansant.
Al final vaig poder cobrir els darrers km amb una horeta i divuit minutets i amb una alegria immensa per poder assolir la desena.
El resum que puc fer de diumenge és sobretot que vaig patir molt menys del que jo havia suposat abans de fer-la fet que evidentment m'omple d'alegria i constata que fisicament vaig arribar al cent per cent.
Avui dimarts puc dir que no he tingut practicament cap agulleta i que la recuperació sencillament ha consistit en dormir i menjar.
Divendres toca tornar als entrenaments i començar a preparar la quarta marató de la temporada el 21 de juliol.
El dissabte 21 a dos quarts de set de la tarda sortiré de Setcases i acabaré a Ripoll després d'haver cobert uns 43km i mig tot resseguint el curs del riu Ter.
Aquesta nova marató, que espero poder fer, s'enmarca dins els actes organitzats per l'assemblea Nacional de Catalunya i rep el nom de Marxa cap a la independència de Catalunya.
La marxa en si mateixa consta de 110km que cobreixen des de Ull de Ter fins a Roda de Ter, no obstant la organització permet fer un tram d'aquesta.
La meva oncena marató per tant serà la Marató per la Independència i començarà amb llum de dia i acabarà a Ripoll, bressol de Catalunya i terra de Guifré el Pilós, amb frontal i com jo dic: a les enfosques.
Salut i kms.
Feia temps que buscava l'oportunitat de fer la desena i penso sincerament que elegir la Setdellonga i el marc incomparable de Vilallonga de Ter va ser sens dubte una elecció encertada, encertadissima.
La marató començava a les 6 de la matinada fet que a mi no em perjudica en absolut ja que estic més que acostumat a llevar-me quan les carreteres encara no estan ni marcades.
Vaig arribar a Vilallonga una horeta abans per poder dur a terme tot el meu ritual de cada marató, per intentar en la mesura del possible que res fallés.
El meu estat anímic era sencillament perfecte en tots sentits ja que no portava ni un petit bri de nervis i a més a més tenia un mono impresionant de marató i de muntanya.
La sortida va donar-se a les 6 en punt amb una mica més d'un centenar de corredors.
Des del primer moment vaig fer cas a l'estrategia ja ideada feia molts dies i no vaig deixar que el cap anés més ràpid del que jo volia.
Els primers cinc km varen ser de forta pujada superant en pocs kms un desnivell positiu d'uns 500metres per la qual cosa tocava a poc a poc i bona lletra i anar escalfant les cames a mica mica i guardar forçes per a més endavant.
Fins al km 15 la cosa es va suavitzar bastant i va permetre guanyar temps al cronometre i correr amb relativa comoditat fins assolir el control de pas que com tots els altres coincidia amb un avituallament.
Una vegada superat els 15kms la cosa va anar transcorreguent prou bé fins a passar per la mitja marató més o menys amb un temps de tres horetes i vint minuts.
La cosa anava molt i molt bé i més si tenim en compte que teniem unes once horetes per finalitzar la marató a Vilallonga.
De la mitja en endavant la cosa va seguir anant com una seda i malgrat patir en les fortes pujades que la prova va anar presentant vaig tenir en tot moment sensacions més que bones. No vaig dubtar en cap moment que el dia acabaria en triomf.
Al km trenta dos coincidint a les 12 en punt del migdia va començar a ploure com feia estona que es preveïa, fet que ho va capgirar tot ja que començava una marató totalment desconeguda per mi i molt, molt més dura.
Quedaven 11km amb el gran inconvenient que del km 36 al 39-40 es donava un dels desnivells positius més rigurosos de tota la marató ja que pujava més de 300metres+ en uns tres km.
Vaig optar per passar olímpicament del xàfec que teniem al damunt i fotre canya a la cosa intentant no caure sobretot en els descensos.
Tocava acabar si o si per tant aqui evidentment ,a més de les cames que estaven perfectes, va entrar en joc el cap que fins aleshores havia estat descansant.
Al final vaig poder cobrir els darrers km amb una horeta i divuit minutets i amb una alegria immensa per poder assolir la desena.
El resum que puc fer de diumenge és sobretot que vaig patir molt menys del que jo havia suposat abans de fer-la fet que evidentment m'omple d'alegria i constata que fisicament vaig arribar al cent per cent.
Avui dimarts puc dir que no he tingut practicament cap agulleta i que la recuperació sencillament ha consistit en dormir i menjar.
Divendres toca tornar als entrenaments i començar a preparar la quarta marató de la temporada el 21 de juliol.
El dissabte 21 a dos quarts de set de la tarda sortiré de Setcases i acabaré a Ripoll després d'haver cobert uns 43km i mig tot resseguint el curs del riu Ter.
Aquesta nova marató, que espero poder fer, s'enmarca dins els actes organitzats per l'assemblea Nacional de Catalunya i rep el nom de Marxa cap a la independència de Catalunya.
La marxa en si mateixa consta de 110km que cobreixen des de Ull de Ter fins a Roda de Ter, no obstant la organització permet fer un tram d'aquesta.
La meva oncena marató per tant serà la Marató per la Independència i començarà amb llum de dia i acabarà a Ripoll, bressol de Catalunya i terra de Guifré el Pilós, amb frontal i com jo dic: a les enfosques.
Salut i kms.
dijous, 14 de juny del 2012
CURSA INFANTIL DEL FAR D'EMPORDÀ: QUAN ELS GRANS SON COM MAINADA
Aquest diumenge passat la Claudia, filla del meu company de Figueres i la meva filla Júlia feien la cursa infantil del Far, organitzada per Diveresport.
A remarcar un parell de coses abans d'anar per feina: la cursa només la va poder fer la Júlia i la cursa no va ser organitzada sinò totalment desorganitzada.
M'explico. Quan esmento que només la va fer la Júlia no falto a la veritat sinò que constato sencillament el que va passar.
A la web de la organització deixava prou clar que la cursa començava a tres quarts d'onze del mati i en realitat va començar abans de dos quarts d'onze fet que va provocar que la Claudia no arribés a temps de prendre la sortida.
La reflexió és la de diumenge en calent i no varia gens i no és altre que indignació en majúscules.
Suposo que l'empresa de Figueres no varen tenir en compte en cap moment que estaven tractant amb la il.lusió de MAINADA, i que evidentment no sels pot fotre d'aquesta manera tant bruta i mancada absolutament de tacte.
Suposo també sense por d'equivocar-me que si això mateix els passa al seu fill o filla cremen El Far i baixen tots els sants haguts i per haver.
Diveresport estic molt d'acord que sou empresa i en definitiva negoci però si realment voleu putejar a algu sisplau escolliu una miqueta millor i putegeu-nos als ganapies que ja estem curats d'espants però repeteixo en cap cas a la mainada que son innocència, il.lusió....
Evidentment en aquesta vida un no és rencorós ni res que se li assembli però estaria molt bé poder llegir en la vostre web una nota de disculpa en tota regla.
Com a consell final feu-vos un parell d'incisos clars i molt directes.
-Abaixeu els preus senyors ja que amb la que esta caient aneu molt, molt cars.
- Si no teniu tacte no organitzeu curses infantils.
Desitjant poder correr més endavant amb vosaltres pq això significarà que heu millorat i corregit errors s'acomiada molt enutjat un pare.
A remarcar un parell de coses abans d'anar per feina: la cursa només la va poder fer la Júlia i la cursa no va ser organitzada sinò totalment desorganitzada.
M'explico. Quan esmento que només la va fer la Júlia no falto a la veritat sinò que constato sencillament el que va passar.
A la web de la organització deixava prou clar que la cursa començava a tres quarts d'onze del mati i en realitat va començar abans de dos quarts d'onze fet que va provocar que la Claudia no arribés a temps de prendre la sortida.
La reflexió és la de diumenge en calent i no varia gens i no és altre que indignació en majúscules.
Suposo que l'empresa de Figueres no varen tenir en compte en cap moment que estaven tractant amb la il.lusió de MAINADA, i que evidentment no sels pot fotre d'aquesta manera tant bruta i mancada absolutament de tacte.
Suposo també sense por d'equivocar-me que si això mateix els passa al seu fill o filla cremen El Far i baixen tots els sants haguts i per haver.
Diveresport estic molt d'acord que sou empresa i en definitiva negoci però si realment voleu putejar a algu sisplau escolliu una miqueta millor i putegeu-nos als ganapies que ja estem curats d'espants però repeteixo en cap cas a la mainada que son innocència, il.lusió....
Evidentment en aquesta vida un no és rencorós ni res que se li assembli però estaria molt bé poder llegir en la vostre web una nota de disculpa en tota regla.
Com a consell final feu-vos un parell d'incisos clars i molt directes.
-Abaixeu els preus senyors ja que amb la que esta caient aneu molt, molt cars.
- Si no teniu tacte no organitzeu curses infantils.
Desitjant poder correr més endavant amb vosaltres pq això significarà que heu millorat i corregit errors s'acomiada molt enutjat un pare.
dilluns, 28 de maig del 2012
MITJA MARATÓ DE MUNTANYA 2PIKS D'ANGLÈS
Aquest diumenge 25 de maig he aconseguit acabar a Anglès la meva cinquena mitja marató de muntanya d'aquest any 2012.
Fins ahir el màxim desnivell+ que havia assolit en mitja de muntanya havien estat els 975mt a Llançà el 22 de gener d'aquest any.
Si he de ser sincer ahir vaig anar a Anglès amb dubtes ja que no tenia molt clar que pugués superar els 1100mt+ per tant, com la setmana passada a Girona, l'únic objectiu era acabar i intentar baixar de les tres horetes.
Varem començar noranta quatre corredors a dos quarts de nou en punt del mati i ja de bon començament em vaig imposar anar, o més ben dit intentar anar, al ritme que permetés l'orografia del terreny.
Com que soc un fotut novato de la muntanya intento tenir-li molt respecte i en conseqüència dossificar molt les forçes en tot moment pel que pugui venir més endavant.
Els primers km varen ser variadets tot alternant trams bastant planers amb trams de certs desnivells, molts tobogans i tot alternant pista i corriols molt macos.
A l'avituallament del km 10 ens varen avisar que venien sis km, fins a coronar el pic màxim de l'ermita de Sta Bàrbara, d'autèntica duresa i en els quals només en sis quilometrets salvariem un desnivell+ de més de 500mt.
Tot i haver-nos avisat varem passar-les molt putes fins aconseguir coronar la punyetera èrmita ja que va ser una pujada interminable en que va ser impossible correr.
Una vegada a dalt, totalment fosos, una vegada fet un bon i merescut avituallament només quedaven cinc km de baixada fins arribar a línia de meta a Anglès.
Els darrers cinc km pels que no estem acostumats a la muntanya demanen anar amb molt de compte i amb màxima concentració en tot moment.
Varen ser uns darrers km de baixada per dresseres molt tècniques i molt perilloses sobretot per les possibles caigudes i sobretot per les reblincades de turmell.
Intentant trobar cami on no n'hi havia finalment i sa i estalvi vaig aconseguir arribar a meta amb objectiu doblement acomplert: vaig tardar 2h i 50minuts i per tant menys de tres horetes; cinquena mitja de muntanya en cinc mesos justos d'ença que varem començar l'any.
Avui feliç i content per les sensacions viscudes, sense el més mínim rastre de l'esforç fet, tornaré a sortir a entrenar per millorar encara més el meu estat de forma i així començar a somiar amb la fita, la gran fita del mes de juliol.
L'1 de juliol, i no és broma, intentaré, aconseguir la desena marató a la setdellonga a Vilallonga de Ter.
La Setdellonga és una marató de muntanya que al llarg de 43km amb un desnivell+ de 2400mt i 4800 acumulats en total recorre els set termes que conformen el municipi de Vilallonga de Ter.
Prendrem la sortida a les sis del mati i tindrem un màxim d'11horetes per intentar acabar vius.
No cal dir que aquest juny em dedicaré exclusivament a preparar-la tot i tenint clar que si al final no aconsegueixo acabar-la podré viure per primera vegada la sensació d'abandonar.
Si algun dia ha d'arribar prefereixo que sigui amb un repte aparentment no possible.
Nens a entrenar!!!.
Fins ahir el màxim desnivell+ que havia assolit en mitja de muntanya havien estat els 975mt a Llançà el 22 de gener d'aquest any.
Si he de ser sincer ahir vaig anar a Anglès amb dubtes ja que no tenia molt clar que pugués superar els 1100mt+ per tant, com la setmana passada a Girona, l'únic objectiu era acabar i intentar baixar de les tres horetes.
Varem començar noranta quatre corredors a dos quarts de nou en punt del mati i ja de bon començament em vaig imposar anar, o més ben dit intentar anar, al ritme que permetés l'orografia del terreny.
Com que soc un fotut novato de la muntanya intento tenir-li molt respecte i en conseqüència dossificar molt les forçes en tot moment pel que pugui venir més endavant.
Els primers km varen ser variadets tot alternant trams bastant planers amb trams de certs desnivells, molts tobogans i tot alternant pista i corriols molt macos.
A l'avituallament del km 10 ens varen avisar que venien sis km, fins a coronar el pic màxim de l'ermita de Sta Bàrbara, d'autèntica duresa i en els quals només en sis quilometrets salvariem un desnivell+ de més de 500mt.
Tot i haver-nos avisat varem passar-les molt putes fins aconseguir coronar la punyetera èrmita ja que va ser una pujada interminable en que va ser impossible correr.
Una vegada a dalt, totalment fosos, una vegada fet un bon i merescut avituallament només quedaven cinc km de baixada fins arribar a línia de meta a Anglès.
Els darrers cinc km pels que no estem acostumats a la muntanya demanen anar amb molt de compte i amb màxima concentració en tot moment.
Varen ser uns darrers km de baixada per dresseres molt tècniques i molt perilloses sobretot per les possibles caigudes i sobretot per les reblincades de turmell.
Intentant trobar cami on no n'hi havia finalment i sa i estalvi vaig aconseguir arribar a meta amb objectiu doblement acomplert: vaig tardar 2h i 50minuts i per tant menys de tres horetes; cinquena mitja de muntanya en cinc mesos justos d'ença que varem començar l'any.
Avui feliç i content per les sensacions viscudes, sense el més mínim rastre de l'esforç fet, tornaré a sortir a entrenar per millorar encara més el meu estat de forma i així començar a somiar amb la fita, la gran fita del mes de juliol.
L'1 de juliol, i no és broma, intentaré, aconseguir la desena marató a la setdellonga a Vilallonga de Ter.
La Setdellonga és una marató de muntanya que al llarg de 43km amb un desnivell+ de 2400mt i 4800 acumulats en total recorre els set termes que conformen el municipi de Vilallonga de Ter.
Prendrem la sortida a les sis del mati i tindrem un màxim d'11horetes per intentar acabar vius.
No cal dir que aquest juny em dedicaré exclusivament a preparar-la tot i tenint clar que si al final no aconsegueixo acabar-la podré viure per primera vegada la sensació d'abandonar.
Si algun dia ha d'arribar prefereixo que sigui amb un repte aparentment no possible.
dilluns, 21 de maig del 2012
MITJA MARATÓ DE MUNTANYA FUNDACIÓ ASTRID21
Aquest dimenge 20 de maig a Girona, la Fundació Astrid21, nens amb sindrome de Down, organitzava el que varen anomenar primera cursa de muntanya de les Gavarres, amb un recorregut de mitja de muntanya.
El dia no es presentava massa prometedor, pluja forta de matinada, i previsió de més plujes.
Varem tenir tota la sort de cara ja que a l'hora de la sortida el dia s'havia anat aixecant mica en mica i practicament no plovia.
La prova comptava amb un desnivell positiu de 835mt per la qual cosa vaig optar des de bon inici per l'estrategia conservadora de sortir a un ritme de menys a més, molt suau i reservant forces que més endavant em poguessin mancar en cas de necessitat.
Des d'un primer moment les sensacions varen ser extraordinariament bones ja que les cames practicament anaven soles i així amb tranquilitat i sense presses vaig poder gaudir al màxim de la cursa.
Sense donarme'n practicament compte vaig plantar-me a l'equador de la mitja marató i amb forces intactes havent superat ja una bona part dels molts desnivells que el terreny havia anat oposant al meu pas.
Al haver plogut tant el terreny en molts trams estava totalment enfangat no obstant a poc a poc i bona lletra no hi ha obstacle que realment pugui ser insalvable.
Vaig fer ús en tot moment dels tres o quatre avituallaments que la fundació havia preparat i en més d'un vaig agafar bones reserves i la vaig fer petar uns minutets amb els voluntaris que hi havia.
Els darrers deu km varen costar una miqueta més però tampoc en excés.
Amb un ritme calculat consistent en anar a ritme suau al començament, accelerar més endavant, caminar quan no es podia correr i donar-ho tot en les baixades intentant no caure, vaig plantar-me a meta amb un crono de 2h i 16minutets molt per sota de les meves previsions que eren de fer unes tres horetes.
Vaig trobar-me molt fort, totalment recuperat d'Empúries i amb un estat de forma que ha anat de menys amés d'ença que va començar l'any.
De moment l'objectiu és fer la mitja marató de muntanya d'Angles la setmana vinent amb el màxim desnivell+,(1100mt) provat fins ara.
Si ho aconsegueixo, en cinc mesos justos hauré finalitzat cinc mitjes de muntanya i dues maratons, per la qual cosa ara toca descansar un parell de dies i tornar a cardar canya a l'asunto.
Aquest maig obre un parentesi fins al setembre en que, degut al període estival, no hi haurà més maratons ni mitjes, excepte la mitja de muntanya del fau a l'agost.
A l'octubre encetaré tres mesos en que vull arribar com un toro per fer les tres maratons que em manquen per donar per finalitzada la meva particular temporada de maratons 2012.
El dia no es presentava massa prometedor, pluja forta de matinada, i previsió de més plujes.
Varem tenir tota la sort de cara ja que a l'hora de la sortida el dia s'havia anat aixecant mica en mica i practicament no plovia.
La prova comptava amb un desnivell positiu de 835mt per la qual cosa vaig optar des de bon inici per l'estrategia conservadora de sortir a un ritme de menys a més, molt suau i reservant forces que més endavant em poguessin mancar en cas de necessitat.
Des d'un primer moment les sensacions varen ser extraordinariament bones ja que les cames practicament anaven soles i així amb tranquilitat i sense presses vaig poder gaudir al màxim de la cursa.
Sense donarme'n practicament compte vaig plantar-me a l'equador de la mitja marató i amb forces intactes havent superat ja una bona part dels molts desnivells que el terreny havia anat oposant al meu pas.
Al haver plogut tant el terreny en molts trams estava totalment enfangat no obstant a poc a poc i bona lletra no hi ha obstacle que realment pugui ser insalvable.
Vaig fer ús en tot moment dels tres o quatre avituallaments que la fundació havia preparat i en més d'un vaig agafar bones reserves i la vaig fer petar uns minutets amb els voluntaris que hi havia.
Els darrers deu km varen costar una miqueta més però tampoc en excés.
Amb un ritme calculat consistent en anar a ritme suau al començament, accelerar més endavant, caminar quan no es podia correr i donar-ho tot en les baixades intentant no caure, vaig plantar-me a meta amb un crono de 2h i 16minutets molt per sota de les meves previsions que eren de fer unes tres horetes.
Vaig trobar-me molt fort, totalment recuperat d'Empúries i amb un estat de forma que ha anat de menys amés d'ença que va començar l'any.
De moment l'objectiu és fer la mitja marató de muntanya d'Angles la setmana vinent amb el màxim desnivell+,(1100mt) provat fins ara.
Si ho aconsegueixo, en cinc mesos justos hauré finalitzat cinc mitjes de muntanya i dues maratons, per la qual cosa ara toca descansar un parell de dies i tornar a cardar canya a l'asunto.
Aquest maig obre un parentesi fins al setembre en que, degut al període estival, no hi haurà més maratons ni mitjes, excepte la mitja de muntanya del fau a l'agost.
A l'octubre encetaré tres mesos en que vull arribar com un toro per fer les tres maratons que em manquen per donar per finalitzada la meva particular temporada de maratons 2012.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)