Fins ahir el màxim desnivell+ que havia assolit en mitja de muntanya havien estat els 975mt a Llançà el 22 de gener d'aquest any.
Si he de ser sincer ahir vaig anar a Anglès amb dubtes ja que no tenia molt clar que pugués superar els 1100mt+ per tant, com la setmana passada a Girona, l'únic objectiu era acabar i intentar baixar de les tres horetes.
Varem començar noranta quatre corredors a dos quarts de nou en punt del mati i ja de bon començament em vaig imposar anar, o més ben dit intentar anar, al ritme que permetés l'orografia del terreny.
Com que soc un fotut novato de la muntanya intento tenir-li molt respecte i en conseqüència dossificar molt les forçes en tot moment pel que pugui venir més endavant.
Els primers km varen ser variadets tot alternant trams bastant planers amb trams de certs desnivells, molts tobogans i tot alternant pista i corriols molt macos.
A l'avituallament del km 10 ens varen avisar que venien sis km, fins a coronar el pic màxim de l'ermita de Sta Bàrbara, d'autèntica duresa i en els quals només en sis quilometrets salvariem un desnivell+ de més de 500mt.
Tot i haver-nos avisat varem passar-les molt putes fins aconseguir coronar la punyetera èrmita ja que va ser una pujada interminable en que va ser impossible correr.
Una vegada a dalt, totalment fosos, una vegada fet un bon i merescut avituallament només quedaven cinc km de baixada fins arribar a línia de meta a Anglès.
Els darrers cinc km pels que no estem acostumats a la muntanya demanen anar amb molt de compte i amb màxima concentració en tot moment.
Varen ser uns darrers km de baixada per dresseres molt tècniques i molt perilloses sobretot per les possibles caigudes i sobretot per les reblincades de turmell.
Intentant trobar cami on no n'hi havia finalment i sa i estalvi vaig aconseguir arribar a meta amb objectiu doblement acomplert: vaig tardar 2h i 50minuts i per tant menys de tres horetes; cinquena mitja de muntanya en cinc mesos justos d'ença que varem començar l'any.
Avui feliç i content per les sensacions viscudes, sense el més mínim rastre de l'esforç fet, tornaré a sortir a entrenar per millorar encara més el meu estat de forma i així començar a somiar amb la fita, la gran fita del mes de juliol.
L'1 de juliol, i no és broma, intentaré, aconseguir la desena marató a la setdellonga a Vilallonga de Ter.
La Setdellonga és una marató de muntanya que al llarg de 43km amb un desnivell+ de 2400mt i 4800 acumulats en total recorre els set termes que conformen el municipi de Vilallonga de Ter.
Prendrem la sortida a les sis del mati i tindrem un màxim d'11horetes per intentar acabar vius.
No cal dir que aquest juny em dedicaré exclusivament a preparar-la tot i tenint clar que si al final no aconsegueixo acabar-la podré viure per primera vegada la sensació d'abandonar.
Si algun dia ha d'arribar prefereixo que sigui amb un repte aparentment no possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada