LA SETDELLONGA: UNA DESENA MARATÓ PLENA D'ENCANT

Diumenge 1 de juliol de 2012, o el que és el mateix dos anyets i dos mesos després de la primera a Empúries, puc dir en veu alta que ja en van 10!!.
Feia temps que buscava l'oportunitat de fer la desena i penso sincerament que elegir la Setdellonga i el marc incomparable de Vilallonga de Ter va ser sens dubte una elecció encertada, encertadissima.
La marató començava a les 6 de la matinada fet que a mi no em perjudica en absolut ja que estic més que acostumat a llevar-me quan les carreteres encara no estan ni marcades.
Vaig arribar a Vilallonga una horeta abans per poder dur a terme tot el meu ritual de cada marató, per intentar en la mesura del possible que res fallés.
El meu estat anímic era sencillament perfecte en tots sentits ja que no portava ni un petit bri de nervis i a més a més tenia un mono impresionant de marató i de muntanya.
La sortida va donar-se a les 6 en punt amb una mica més d'un centenar de corredors.
Des del primer moment vaig fer cas a l'estrategia ja ideada feia molts dies i no vaig deixar que el cap anés més ràpid del que jo volia.
Els primers cinc km varen ser de forta pujada superant en pocs kms un desnivell positiu d'uns 500metres per la qual cosa tocava a poc a poc i bona lletra i anar escalfant les cames a mica mica i guardar forçes per a més endavant.
Fins al km 15 la cosa es va suavitzar bastant i va permetre guanyar temps al cronometre i correr amb relativa comoditat fins assolir el control de pas que com tots els altres coincidia amb un avituallament.
Una vegada superat els 15kms la cosa va anar transcorreguent prou bé fins a passar per la mitja marató més o menys amb un temps de tres horetes i vint minuts.
La cosa anava molt i molt bé i més si tenim en compte que teniem unes once horetes per finalitzar la marató a Vilallonga.
De la mitja en endavant la cosa va seguir anant com una seda i malgrat patir en les fortes pujades que la prova va anar presentant vaig tenir en tot moment sensacions més que bones. No vaig dubtar en cap moment que el dia acabaria en triomf.
Al km trenta dos coincidint a les 12 en punt del migdia va començar a ploure com feia estona que es preveïa, fet que ho va capgirar tot ja que començava una marató totalment desconeguda per mi i molt, molt més dura.
Quedaven 11km amb el gran inconvenient que del km 36 al 39-40 es donava un dels desnivells positius més rigurosos de tota la marató ja que pujava més de 300metres+ en uns tres km.
Vaig optar per passar olímpicament del xàfec que teniem al damunt i fotre canya a la cosa intentant no caure sobretot en els descensos.
Tocava acabar si o si per tant aqui evidentment ,a més de les cames que estaven perfectes, va entrar en joc el cap que fins aleshores havia estat descansant.
Al final vaig poder cobrir els darrers km amb una horeta i divuit minutets i amb una alegria immensa per poder assolir la desena.
El resum que puc fer de diumenge és sobretot que vaig patir molt menys del que jo havia suposat abans de fer-la fet que evidentment m'omple d'alegria i constata que fisicament vaig arribar al cent per cent.
Avui dimarts puc dir que no he tingut practicament cap agulleta i que la recuperació sencillament ha consistit en dormir i menjar.
Divendres toca tornar als entrenaments i començar a preparar la quarta marató de la temporada el 21 de juliol.
El dissabte 21 a dos quarts de set de la tarda sortiré de Setcases i acabaré a Ripoll després d'haver cobert uns 43km i mig tot resseguint el curs del riu Ter.
Aquesta nova marató, que espero poder fer, s'enmarca dins els actes organitzats per l'assemblea Nacional de Catalunya i rep el nom de Marxa cap a la independència de Catalunya.
La marxa en si mateixa consta de 110km que cobreixen des de Ull de Ter fins a Roda de Ter, no obstant la organització permet fer un tram d'aquesta.
La meva oncena marató per tant serà la Marató per la Independència i començarà amb llum de dia i acabarà a Ripoll, bressol de Catalunya i terra de Guifré el Pilós, amb frontal i com jo dic: a les enfosques.
Salut i kms.

CURSA INFANTIL DEL FAR D'EMPORDÀ: QUAN ELS GRANS SON COM MAINADA

Aquest diumenge passat la Claudia, filla del meu company de Figueres i la meva filla Júlia feien la cursa infantil del Far, organitzada per Diveresport.
A remarcar un parell de coses abans d'anar per feina: la cursa només la va poder fer la Júlia i la cursa no va ser organitzada sinò totalment desorganitzada.
M'explico. Quan esmento que només la va fer la Júlia no falto a la veritat sinò que constato sencillament el que va passar.
A la web de la organització deixava prou clar que la cursa començava a tres quarts d'onze del mati i en realitat va començar abans de dos quarts d'onze fet que va provocar que la Claudia no arribés a temps de prendre la sortida.
La reflexió és la de diumenge en calent i no varia gens i no és altre que indignació en majúscules.
Suposo que l'empresa de Figueres no varen tenir en compte en cap moment que estaven tractant amb la il.lusió de MAINADA, i que evidentment no sels pot fotre d'aquesta manera tant bruta i mancada absolutament de tacte.
Suposo també sense por d'equivocar-me que si això mateix els passa al seu fill o filla cremen El Far i baixen tots els sants haguts i per haver.
Diveresport estic molt d'acord que sou empresa i en definitiva negoci però si realment voleu putejar a algu sisplau escolliu una miqueta millor i putegeu-nos als ganapies que ja estem curats d'espants però repeteixo en cap cas a la mainada que son innocència, il.lusió....
Evidentment en aquesta vida un no és rencorós ni res que se li assembli però estaria molt bé poder llegir en la vostre web una nota de disculpa en tota regla.
Com a consell final feu-vos un parell d'incisos clars i molt directes.
-Abaixeu els preus senyors ja que amb la que esta caient aneu molt, molt cars.
- Si no teniu tacte no organitzeu curses infantils.
Desitjant poder correr més endavant amb vosaltres pq això significarà que heu millorat i corregit errors s'acomiada molt enutjat un pare.

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA 2PIKS D'ANGLÈS

Aquest diumenge 25 de maig he aconseguit acabar a Anglès la meva cinquena mitja marató de muntanya d'aquest any 2012.
Fins ahir el màxim desnivell+ que havia assolit en mitja de muntanya havien estat els 975mt a Llançà el 22 de gener d'aquest any.
Si he de ser sincer ahir vaig anar a Anglès amb dubtes ja que no tenia molt clar que pugués superar els 1100mt+ per tant, com la setmana passada a Girona, l'únic objectiu era acabar i intentar baixar de les tres horetes.
Varem començar noranta quatre corredors a dos quarts de nou en punt del mati i ja de bon començament em vaig imposar anar, o més ben dit intentar anar, al ritme que permetés l'orografia del terreny.
Com que soc un fotut novato de la muntanya intento tenir-li molt respecte i en conseqüència dossificar molt les forçes en tot moment pel que pugui venir més endavant.
Els primers km varen ser variadets tot alternant trams bastant planers amb trams de certs desnivells, molts tobogans i tot alternant pista i corriols molt macos.
A l'avituallament del km 10 ens varen avisar que venien sis km, fins a coronar el pic màxim de l'ermita de Sta Bàrbara, d'autèntica duresa i en els quals només en sis quilometrets salvariem un desnivell+ de més de 500mt.
Tot i haver-nos avisat varem passar-les molt putes fins aconseguir coronar la punyetera èrmita ja que va ser una pujada interminable en que va ser impossible correr.
Una vegada a dalt, totalment fosos, una vegada fet un bon i merescut avituallament només quedaven cinc km de baixada fins arribar a línia de meta a Anglès.
Els darrers cinc km pels que no estem acostumats a la muntanya demanen anar amb molt de compte i amb màxima concentració en tot moment.
Varen ser uns darrers km de baixada per dresseres molt tècniques i molt perilloses sobretot per les possibles caigudes i sobretot per les reblincades de turmell.
Intentant trobar cami on no n'hi havia finalment i sa i estalvi vaig aconseguir arribar a meta amb objectiu doblement acomplert: vaig tardar 2h i 50minuts i per tant menys de tres horetes; cinquena mitja de muntanya en cinc mesos justos d'ença que varem començar l'any.
Avui feliç i content per les sensacions viscudes, sense el més mínim rastre de l'esforç fet, tornaré a sortir a entrenar per millorar encara més el meu estat de forma i així començar a somiar amb la fita, la gran fita del mes de juliol.
L'1 de juliol, i no és broma, intentaré, aconseguir la desena marató a la setdellonga a Vilallonga de Ter.
La Setdellonga és una marató de muntanya que al llarg de 43km amb un desnivell+ de 2400mt i 4800 acumulats en total recorre els set termes que conformen el municipi de Vilallonga de Ter.
Prendrem la sortida a les sis del mati i tindrem un màxim d'11horetes per intentar acabar vius.
No cal dir que aquest juny em dedicaré exclusivament a preparar-la tot i tenint clar que si al final no aconsegueixo acabar-la podré viure per primera vegada la sensació d'abandonar.
Si algun dia ha d'arribar prefereixo que sigui amb un repte aparentment no possible.

Nens a entrenar!!!.

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA FUNDACIÓ ASTRID21

Aquest dimenge 20 de maig a Girona, la Fundació Astrid21, nens amb sindrome de Down, organitzava el que varen anomenar primera cursa de muntanya de les Gavarres, amb un recorregut de mitja de muntanya.
El dia no es presentava massa prometedor, pluja forta de matinada, i previsió de més plujes.
Varem tenir tota la sort de cara ja que a l'hora de la sortida el dia s'havia anat aixecant mica en mica i practicament no plovia.
La prova comptava amb un desnivell positiu de 835mt per la qual cosa vaig optar des de bon inici per l'estrategia conservadora de sortir a un ritme de menys a més, molt suau i reservant forces que més endavant em poguessin mancar en cas de necessitat.
Des d'un primer moment les sensacions varen ser extraordinariament bones ja que les cames practicament anaven soles i així amb tranquilitat i sense presses vaig poder gaudir al màxim de la cursa.
Sense donarme'n practicament compte vaig plantar-me a l'equador de la mitja marató i amb forces intactes havent superat ja una bona part dels molts desnivells que el terreny havia anat oposant al meu pas.
Al haver plogut tant el terreny en molts trams estava totalment enfangat no obstant a poc a poc i bona lletra no hi ha obstacle que realment pugui ser insalvable.
Vaig fer ús en tot moment dels tres o quatre avituallaments que la fundació havia preparat i en més d'un vaig agafar bones reserves i la vaig fer petar uns minutets amb els voluntaris que hi havia.
Els darrers deu km varen costar una miqueta més però tampoc en excés.
Amb un ritme calculat consistent en anar a ritme suau al començament, accelerar més endavant, caminar quan no es podia correr i donar-ho tot en les baixades intentant no caure, vaig plantar-me a meta amb un crono de 2h i 16minutets molt per sota de les meves previsions que eren de fer unes tres horetes.
Vaig trobar-me molt fort, totalment recuperat d'Empúries i amb un estat de forma que ha anat de menys amés d'ença que va començar l'any.
De moment l'objectiu és fer la mitja marató de muntanya d'Angles la setmana vinent amb el màxim desnivell+,(1100mt) provat fins ara.
Si ho aconsegueixo, en cinc mesos justos hauré finalitzat cinc mitjes de muntanya i dues maratons, per la qual cosa ara toca descansar un parell de dies i tornar a cardar canya a l'asunto.
Aquest maig obre un parentesi fins al setembre en que, degut al període estival, no hi haurà més maratons ni mitjes, excepte la mitja de muntanya del fau a l'agost.
A l'octubre encetaré tres mesos en que vull arribar com un toro per fer les tres maratons que em manquen per donar per finalitzada la meva particular temporada de maratons 2012.

EL DEBUT DE LA JÚLIA.

El debut de la meva filla Júlia .

I una foto amb Xevi Avellana. 69maratons el contemplen.

LA MEVA PARTICULAR TORTURA GRECO-ROMANA A LA MARATÓ D'EMPÚRIES

Ahir tocava intentar assolir la novena marató en dos anys i tocava evidentment fer-ho a on fa justament fa dos anys va començar la meva particular aventura maratoniana: a Empúries.
Com cada any vaig arribar a les ruines amb temps més que suficient per poder fer els darrers preparatius, repassar que tot estigués al detall i escalfar una miqueta, només una miqueta que sinó em trenco abans de començar.
La marató i la mitja varen començar amb uns cinc minutets de retard respecte l'horari previst i ja a aquella hora tot pintava que ens hauriem de barallar amb una temperatura diguem que massa agradable.
Ens dirigirem cap a la flama i anarem enfilant direcció disco fata de St Pere Pescador, tram que a ritme suau, uns cinc minuts el km, vaig anar tirant endavant sense massa complicacions..
La tornada de fata coincidia amb el km10 i una vegada feta la passada per línia de sortida varem enfilar direcció centre de la vila.
Quan vaig començar a entrar a l'Escala sincerament anava no molt ràpid però a un ritme més que correcte com ja he dit abans, la cosa per tant anava sobre el previst.

Una vegada passada la platja de la Riba, enfilat cap al Port d'en Perrís i fet el recorregut per el passeig enfilarem cap a Avinguda Montgó direcció cap a la zona del port.
Una mica abans d'arribar al port, a la curva de Piano Bar, varem girar per tornar a enfilar el camí de tornada cap al centre de la vila i tot seguit sense massa problemes anar a buscar la Ronda Pedró i direcció cap a fata altre vegada.
Més o menys a l'altura de l'oficina de turisme a l'entrada de l'Escala estava marcat el pas per els 21km i per tant ja tenia la meitat de la feina al sac i prou ben lligat.
Vaig passar els 21 a una hora i cinquanta minutets amb les forçes intactes i amb la moral pels nuvols ja que malgrat la calor que ja començava a tocar els collons tenia el dipòsit de moment en condicions.
L'anada i tornada de fata, més o menys del 22 fins cap al 29 i pico, el dipòsit va anar aguantant molt bé fins que una miqueta abans de passar per les ruïnes va buidar-se sobtadament.
Recordo que tornava de la carretera de la disco la Núria em va trucar dient-me que m'esperaven a l'hotel Rally per animar-me i que vaig dir-li que anava malament, que no tirava, que la cosa estava futudeta.
Cap a dins l'Escala, passada per la platja de la Riba, Port d'en Perrís i enfilar cap al passeig a tranques i barranques i amb més pena que glòria, calia aguantar amb tota la collonera.
Una mica abans d'arribar a on m'esperaven la Núria, en Joel, la Júlia, la meva sogra, la meva neboda, el meu germà, la meva cunyada i l'Erik vaig sobrepassar el km 32 amb tres hores en marató.
Els seus ànims en aquell precís moment varen ser molt importants ja que com he dit no quedaven forçes que em permetessin subsistir a l'embestida de la marató i malgrat tenir moltissim cap en aquests casos límit, crec que ahir el límit va ser una mica massa límit.
Normalment faig 33km en tres hores de marató o el que és el mateix 11km per hora, la qual cosa en cas d'assolir-ho em permet en la majoria dels casos baixar de les 4hores a meta.
Ahir en vaig fer 32 en tres hores i aixó va impedir de totes totes baixar de 4 hores.
Una vegada rebuts els molts ànims de la familia la cosa dintre de lo que era el drama la veritat és que vaig aconseguir trampejar-ho com a mínim amb una certa dignitat.
Els darrers deu km, cap al port, tornada al poble i directe cap a meta, els vaig aconseguir acabar amb una horeta justa i clavadeta amb la qual cosa vaig entrar a meta amb un crono final de 4h justes.
Abans d'arribar a meta, cap al km 38 i pico, vaig rebre altre vegada l'empenta de la meva familia que ja es dirigien cap a la línia d'arribada a les ruïnes, recordo que el cotxe amb el crono marcava 3h i 37minuts, temps per tant justet per baixar de les quatre.
Uns metres abans d'enfilar la somiada línia de meta vaig situar la Júlia a la meva dreta, l'Erik a la meva esquerre i en Joel en braços i tots a correr fins a passar per sota el temps que indicava per sobre de tot que havia patit, estava trencat, fos, però senyors, marató altre vegada i ja en son 9 en dos anys.
Quan vaig travessar meta evidentment no vaig deixar de tenir un record per en Pep, el gran Pep al qual se'l troba molt a faltar i a qui va dedicada una part important de la marató d'ahir. No oblidem.
Avui, ja estic completament recuperat de la pallissa d'ahir content de la feina feta malgrat no haver sortit respecte el guió desitjat abans de fer-la.
Aquesta setmana toca descansar i tornar a entrenar amb més força que mai per intentar plantar-se el 17 de juny a la marató de muntanya de Vilademuls.
Depenent de l'estat físic, un parell de setmanes abans tocarà decidir si intentar la tercera o no.
De la marató d'ahir no vull descuidar-me de donar les gràcies a la meva familia sense els quals tot hagués estat molt, molt complicat.
Felicitar a la organització per la seva gran feina feta i per fer-nos sentir com a casa. Correr a l'Escala és correr a casa i això motiva encara més.
Moltes felicitats a tothom que va aconseguir finalitzar la marató ja que senyors la nostre gran victoria és poder-nos penjar la medalla a línia de meta i dir ben alt que ens hem carregat una altre vegada el fotut mur dels collons.

CURSA D'ESPORTS PARRA DE GIRONA: després de tres mesos i mig trepitjo asfalt

Aquest diumenge 15 d'abril a Girona celebraven una de les curses més maques i ben organitzades que he corregut fins ara.
La prova començava a les deu del mati per la qual cosa vaig poder comptar amb els meus tres incondicionals que mai no fallen: la Núria, la Júlia i en Joel.
Durant la setmana havia estat fent els meus petits propòsits de cara a la cursa, consistents en fer un crono de 42 o 43 o bé en el millor dels casos intentar rebaixar-ho.
L'objectiu era per damunt de tot trepitjar asfalt per primera vegada aquest any 2012 i així començar a comprovar sensacions de cara al gran objectiu que no és altre que la Marató d'Empúries d'aqui a quinze dies.
Vaig decidir sortir a matar sense reservar absolutament res i des del primer segon anar a la recerca del millor crono possible.
Els dos primers kms va consistir en anar fent-se forat entre la molta gent que hi havia i anar deixant personal enrrere que de sempre és el que més satisfacció em dona.
Amb tant sols dos kilometrets ja havia superat el globus de 50minuts que portava el gran Ironxevi i el globus de 45minuts per tant a partir d'aqui calia mantenir els 45 i en la mesura del possible anar rebaixant, menjant minutets al cronòmetre.
Les sensacions ahir en tot moment varen ser bonissimes tant en resistència com en velocitat i a més la cursa em va permetre provar acceleració, esprint a l'arribada...
No vaig mirar en cap moment el temps que anava fent no obstant com he dit abans mentre el globus de 45 no em passes pel davant la cosa anava minimament prou bé.
Una vegada entrats els darrers dos km tenia dubtes de si rebaixaria la meva millor marca de 42 aconseguida a Olot i sabia que si no ho aconseguia tampoc em quedaria massa lluny.
Quan vaig encarar la recta de meta de lluny vaig veure el crono de 43minutets i per tant marca no superada.
Els darrers metres amb arribada amb diversos corredors a mi em van de puta mare per provar-me a l'sprint i si surt bé com ahir a Girona encara millor.
En resum doncs un darrer test pensant amb la novena prou positiu i per tant a fotre canya i a entrenar ja que toca tornar a forjar la meva petita historia particular a l'Escala.
L'any passat varen ser tres hores i cinquanta minuts i vaig assolir el meu somni inabastable de baixar de les 4hores.
Aquest any crec sincerament que estic més ben preparat que fa un anyet, sense lesions i amb la mentalitat pels nuvols.
A lluir-se!!!