MARXA POPULAR DE SANTA EUGÈNIA

Aquest diumenge passat dia 9 de març es va celebrar la trentena Marxa Popular de Santa Eugènia de Ter.
És una de les marxes més històriques de la província a la qual, d'ençà que vaig començar a còrrer ara farà quatre anys, només hi he faltat una vegada.
Gran ambient d'atletisme, matí radiant i sobretot una organització sencillament insuperable.
Evidentment, amb tot això que acabo d'apuntar, era cita més que obligada.
Santa Eugènia és una cursa de 10kms que discorren a parts iguals per terra i per asfalt, per tant idoni per còrrer i intentar baixar cronòmetre.
Vaig poder anar cap a Girona acompanyat de dona i nens, fet que evidentment és un alicient afegit i una motivació extra.
Només de sortir i començar a fer els primers metres de la cursa vaig notar els bessons molt carregats i vaig comprendre que l'esforç de feia una setmana a la Mitjà Marató de Banyoles encara deixava notar massa les seves conseqüències.
Tot i les molèsties vaig començar a còrrer a un ritme una mica inferior als quatre minuts i mig el quilòmetre i vaig aconseguir mantenir-lo durant la totalitat dels 10kms dels quals constava la marxa.
Vaig avançar prou gent, fet que reconforta bastant, i et dona força i convicció per intentar mantenir un ritme ràpid i constant i sostingut.
Personalment còrrer a quatre minuts i mig per a mi és ja el llistó màxim que difícilment arribaré mai a superar tant per edat com per manca de temps per poder entrenar amb certa constància.
Malgrat les molèsties vaig poder acabar satisfet per els 44minuts marcats no obstant emprenyat pq diumenge vaig anar a Santa Eugènia amb la idea clara d'intentar rebaixar els meus 43 minuts en curses d'aquesta distància.
Un altre dia serà.
Content per poder saludar al gran Ironxevi i també a en Dani el qual feia bastant que no veia.
Una vegada acabada la cursa a dinar a cal meu germà i família, que viuen no massa lluny del pavelló, i per tant matinal més que perfecte.
Agrair a la organització per el tracte rebut i sobretot felicitar-los per els seus trenta anys de Marxa.
Aquesta setmana tenia encara vacances per la qual cosa he pogut descansar bastant els bessons.
La cosa pinta bastant més bé i per tant aquesta nit intentaré fer una caminada que esdevindrà més o menys llarga sempre en funció de com responguin els maltractats bessons.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!.