Fa dos diumenges vaig anar a la marxa de Vall.llobrega a intentar recuperar una miqueta l'ànim després del fiasco espectacular de les 24hores a muntanya a Olot.
La veritat és que si anava a recuperar-me la cosa va resultar totalment al revés.
No em va agradar gens ni mica, feia temps que no triava tant malament alhora de fer una cursa.
Si em demanessin que la valorés sincerament no dubtaria ni un segon en posar-li un 0 més que rotund.
Gratuïta i prou però res més a destacar.
Ni m´ho vaig passar bé ni em va ajudar en res absolutament però que hi farem.
Fa ja temps que hi ha un boom de curses, marxes, maratons, ultramaratons... tothom es veu preparat per organitzar-ne una i la veritat és que si seguim així correm el gran perill de morir d'èxit.
Aquest febrer intentaré escollir millor ja que no m'agrada que em prenguin el pel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada