dimecres, 29 de febrer del 2012

MARATRAIL DE BONMATÍ: 45KM NOMÉS APTES PER VALENTS

Diumenge 26 de Febrer de 2012 serà per a mi una de les dates a recordar en el meu "palmarès" esportiu.
Tocava intentar aconseguir una fita d'entrada impossible consistent en fer una marató de muntanya de 45km amb un desnivell acumulat de 3600m (1800+ i 1800-) i tocava assolir-ho en un temps màxim de vuit hores i mitja.
Essent molt sincer he de reconèixer que una vegada vaig decidir començar a preparar-la,  a mesura que passaven els dies no les tenia pas totes amb mi.
Vaig arribar a Bonmatí molt aviat i així vaig poder fer el meu ritual de sempre, no m'agrada anar amb nervis i menys en dies tant especials.
Varem sortir a dos quarts de nou en punt una miqueta abrigats ja que la temperatura encara era massa baixa.
Feia dies que més o menys m'havia elaborat mentalment la meva estrategia i així vaig intentar portar-ho a bon port.
Els primers deu km fins al primer avituallament tenien alguna pujadeta però sobradament suportable i a un ritme molt i molt suau encara més. Diumenge no tenia cap presa ja que no volia que la muntanya no em jugués una mala passada.
Dels deu km no hi havia cap avituallament fins a la mitja fet que evidentment va fer que seguís anant a ritme suau tot guardant forçes per el que se'm venia al damunt.
La mitja marató la vaig aconseguir fer en dues hores i cinquanta i pico de minuts per la qual cosa vaig superar el tall de les tres hores i mitja de temps màxim que marcava la organització.
Del km 22 fins al 28 només trobo dues paraules per definir-los: un putu calvari, un infern.
El perfil topogràfic marcava una vertical total i així va ser. Ara entenc pq el tall en el km 28 s'havia de superar amb un temps màxim d'una horeta i mitja.
Vaig estar intentant escalar aquest sis km durant més d'una horeta i quart i tot i arribar a temps varen esser per a mi uns km de moltíssim desgast físic.
Més d'una vegada vaig tenir que parar i intentar respirar lo suficient com per no tenir que tocar cel, no fer companyia a les estrelles.
El més fort del cas és que tot i passar-les putíssimes al km 28, el del tall, no hi havia cap avituallament fins al 32. De bojos i denunciable senyors, ni aigua, no ho entenc.
Una vegada passats els 28 ja no hi havia cap més impossició de tall fins als 45 finals.
Em va costar deu i ajuda arribar a l'avituallament del km 32 i crec recordar que el pas el vaig assolir al voltant de les cinc hores més o menys.
Només en quedaven tretze però amb la gran dificultat afegida que havia esmerçat massa forçes en aquells dramàtics sis km. No em quedava res, res a dins i per tant feia estona que intentava revifar la situació a base de barretes energètiques i líquid, molt líquid.
El darrers km els vaig acabar ja ho se però el que no entenc és com, suposo que el que esmento sempre: a base de molt de cap i bona dosís de collons, motivació...
La meta la vaig creuar amb unb temps final de set hores i deu minuts i sense forçes per poder fer cap tipus de celebració ja que estava fos, reventat però feliç, molt feliç.
El diumenge i el dilluns han estat de recuperació, sorprenentment sense la més mínima agulleta per la qual cosa avui dimecres toca tornar-hi, toca tornar a entrenar.
Aquest mes de març intentaré fer dues mitjes maratons més, una a Riudarenes amb no massa pujadeta i una a Vilademuls que promet muntanya i de la bona.
El mes de maig toca la segona marató de la temporada a Empúries i l'objectiu és acumular mitjes maratons que em serveixin també com a preparació.
No tinc de moment cap lesió i em trobo fisicament més fort que mai, per la qual cosa amenaço amb fer una temporada que pugui recordar durant anys.
Salut i km i nens a veure si m'acompanyeu en alguna.
Pd. La organització de la cursa els retrec evidentment el fet dels avituallaments. Varen ser mínims i en una marató de 45km això és sencillament injustificable. 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ets un puto crack...
JAa tinc el meu mantra (he començat a entrenar-me, ho sabies?...des de zero...) : "abandonar és de covards"
Una abraçada, campió!!!

Maia

Emili ha dit...

Joan, et felicito mestre, em trec el barret per lo lluny que estàs arribant!!!!. MOLTES FELICITATS

Emili

Joan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.