Dempeus a les sis del mati i a començar a agafar forçes abans d'anar cap a Quart. És important estar ben hidratat i menjar la veritat és que és menys important.
A dos quarts de vuit, fins i tot una miqueta abans, ja estava a destí i en poca estoneta ja estava inscrit a una nova cursa, sempre pensant en una minuciosa preparació de cara a estar al cent deu per cent de l'octubre fins a final d'any.
La matinal va començar puntual i no ens varem oblidar de fer un minut de silenci en record de Miquel Pairolí, mort recentment i vei de Quart.
Tret de sortida mitjançant coet a l'aire i començà una nova aventura plena d'incògnites ja que no m'havia assessorat de com era el recorregut marcat. No tenia ni la més remota idea de si era més planer o menys.
Els primers quilòmetres varen començar molt suaus i varen esdevenir molt bons per a poder fer un bon escalfament i anar posant el cap i les cames en funcionament. La temperatura prou bona.
Una vegada transcorreguda una estona no massa llarga de ruta practicament planera la cosa va canviar sobtadament per passar a camí molt costerut pel mig de corriols, travessant rierols, saltant tot esquivant obstacles i fent malbé les suspensions amb les moltes pedres que tenia el cami.
Aquesta part va esdevenir realment dura, no obstant vaig ser capaç de mantenir un ritme practicament constant i sobretot no tenir la temptació de molts de parar a caminar. En aquestes situacions només valen tres coses cames, cap i collons.
Va costar bastant anar pujant però una vegada aconseguit el tercer tram, la resta va ser com se sol dir bufar i fer ampolles. Baixada clavant frens i malmetent els genolls i intentant evitar caure en algun tram del camí.
I finalment després de dotzè quilòmetres arribada una altre vegada a la meta. Dos minuts després d'arribar va tocar el campanar: eren les nou del matí
Trenta cinc minuts després encara anaven arribant participants amb la llengua a fora i demanant l'hora.
Esmorzar digne d'esportista amb pa amb tomata, amb un bon embotit, beguda fresqueta, un bon porro de vi i a comentar la jugada amb gent que moltes vegades no coneixes absolutament de res.
Compartir emocions i sensacions ja pensant en la següent. Estem malalts? potser si però suposo que la mateixa malaltia porta en si mateixa el seu remeí immediat.
Propera cursa el 23 de juliol a Sta Cristina d'Arò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada