dijous, 24 de febrer del 2011

El meu pais és tant petit que...

"El meu país és tant petit,com deia el mestre ,... tots ja sabeu com segueix. Sabeu quin és actualment el problema del meu estimat pais? el problema és que cada vegada veig que és menys el meu pais. Sap greu, cregueu-me, molt greu.
Com vaig explicar a l'altre entrada, la del dilluns, vaig correr la cursa lesionat, retorçada de turmell. He deixat passar tres dies per comprovar com evolucionava i, avui que he acabat prou aviat la ruta, i veient que els dies per la marató passen i la cosa no millora prou, m'he desplaçat al CAP de l'Escala.
A la noia de recepció li he explicat que volia que hem miressin el turmell per comprovar que no hi havia res greu, i de passada que pogues dir-me que podia fer per millorar-ho.
_ Accident de treball?
-Tonto de mi, sincer, inconscient de mi, contesto la veritat, que si.
Desplaçat a la mutua de la teva empresa i que t'ho mirin. Nosaltres no ho farem pas. Per que no ets pas autònom no?.
Evidentment li he contestat que si no li arribo a dir la veritat i li explico que havia caigut jugant a pilota quina hagués estat la nova situació. La sabeu?
Et dono hora i vas al teu metge de capçalera, al teu poble, aqui no et visitarem.
Senyors, senyores... jo dema a les 4 de la matinada estic d'empeu, fa dos anys i pico que no deixo d'anar a treballar per res, per un motiu evident: tots tenim familia que mantenir i cregueu-me els llocs de feina avui en dia no ens els regalen, no estem en disposició de mariconejar i demanar un punyetero mati perque et diguin el que m'ha dit la noia de la farmacia, que segurament que amb una crema gel amb cinc dies hauria d'estar guarit.
Resum. Mecagum la puta mare que els va parir. Jo i molts com jo treballem per el pais, un pais que no ens ajuda quan demanem el que fa molts anys que estem mantenint a pols, suant sang i fetge.
Decebut, molt decebut.
Itaca és molt, molt lluny, amb actituds com aquesta no podem pretendre tenir res.

3 comentaris:

Dani ha dit...

Itaca és molt lluny, però hem de continuar caminat junts. No perdis l'esperança.

Dani ha dit...

Encara que sigui lluny, hem de continuar caminant junts el viatge cap a Ítaca i no perdre l'esperança.

Joan ha dit...

gràcies daniel sand. Estic molt preocupat, estic intentant arribar a la primera marató del repte i crec a dia d'avui que no ho aconseguiré.
El turmell ha millorat no obstant no el suficient i encara menys per fer 42km.
Si finalment arribo intentaré esgotar tot el temps. Aquesta vegada només compta acabar.
necessitaré que apareixi la verge.