MARXA POPULAR DE SANTA EUGÈNIA

Aquest diumenge passat dia 9 de març es va celebrar la trentena Marxa Popular de Santa Eugènia de Ter.
És una de les marxes més històriques de la província a la qual, d'ençà que vaig començar a còrrer ara farà quatre anys, només hi he faltat una vegada.
Gran ambient d'atletisme, matí radiant i sobretot una organització sencillament insuperable.
Evidentment, amb tot això que acabo d'apuntar, era cita més que obligada.
Santa Eugènia és una cursa de 10kms que discorren a parts iguals per terra i per asfalt, per tant idoni per còrrer i intentar baixar cronòmetre.
Vaig poder anar cap a Girona acompanyat de dona i nens, fet que evidentment és un alicient afegit i una motivació extra.
Només de sortir i començar a fer els primers metres de la cursa vaig notar els bessons molt carregats i vaig comprendre que l'esforç de feia una setmana a la Mitjà Marató de Banyoles encara deixava notar massa les seves conseqüències.
Tot i les molèsties vaig començar a còrrer a un ritme una mica inferior als quatre minuts i mig el quilòmetre i vaig aconseguir mantenir-lo durant la totalitat dels 10kms dels quals constava la marxa.
Vaig avançar prou gent, fet que reconforta bastant, i et dona força i convicció per intentar mantenir un ritme ràpid i constant i sostingut.
Personalment còrrer a quatre minuts i mig per a mi és ja el llistó màxim que difícilment arribaré mai a superar tant per edat com per manca de temps per poder entrenar amb certa constància.
Malgrat les molèsties vaig poder acabar satisfet per els 44minuts marcats no obstant emprenyat pq diumenge vaig anar a Santa Eugènia amb la idea clara d'intentar rebaixar els meus 43 minuts en curses d'aquesta distància.
Un altre dia serà.
Content per poder saludar al gran Ironxevi i també a en Dani el qual feia bastant que no veia.
Una vegada acabada la cursa a dinar a cal meu germà i família, que viuen no massa lluny del pavelló, i per tant matinal més que perfecte.
Agrair a la organització per el tracte rebut i sobretot felicitar-los per els seus trenta anys de Marxa.
Aquesta setmana tenia encara vacances per la qual cosa he pogut descansar bastant els bessons.
La cosa pinta bastant més bé i per tant aquesta nit intentaré fer una caminada que esdevindrà més o menys llarga sempre en funció de com responguin els maltractats bessons.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!!!.

MITJA MARATÓ DEL PLA DE L'ESTANY: el meu millor crono en mitges

Aquest diumenge passat amb en Joan Gonzalez de Vergès ens varem trobar a Banyoles per correr la Mitja Marató del Pla de l'Estany.
La mitja de Banyoles és una de les més antigues de la provincia i enguany celebrava la seva vintena edició.
En Joan normalment fa molta muntanya i per tant no podriem dir que és especialment un amant de l'asfalt.
En el meu cas jo vaig començar en asfalt i ara actualment malgrat combinar proves tant d'asfalt com de muntanya, he de reconèixer que cada vegada més la meva deria per correr acaba tirant cap a curses i maratons sobretot de muntanya.
En Joan anava amb la idea de fer un crono proper a 1h i 50minuts i jo anava amb la idea de baixar dels meus constants 1h i 44 o 45minuts.
 Tots dos varem assolir sobradament els nostres objectius ja que en Joan finalment va acabar en 1h i 43minuts i un servidor va tancar mitja amb un temps de 1h i 39minuts.
Varem sortir tots dos junts i vaig marcar d'inici un ritme segurament massa ràpid, ritme que en Joan va anar seguint fins cap al km 6.
A partir del 6 jo me'n vaig anar i, malgrat abaixar una mica el ritme,en tot moment vaig poder mantenir un ritme prou bó per poder anar avançant kms i intentar assegurar-me un crono que em permetés baixar dels maleïts 1h i 44 o 45minuts que fins diumenge sempre m'havien acompanyat en totes les mitges maratons corregudes.
Al creuar la línia d'arribada, aixecar el cap, i veure el temps final la meva alegria va ser total ja que intentar rebaixar el crono habitual sabia que era possible no obstant baixar de 1h i 40 era una utopia total.
Al cap de pocs minuts va entrar en Joan, bastant masegat ja que diumenge evidentment anava en terreny totalment contrari a les seves preferències.
Moltes felicitats al company, molts ànims al gran Ironxevi que s'està recuperant d'una lesió i moltes felicitats a tota la organització per el tracte rebut que va ser maravellòs en tot moment.
Realment diumenge va ser un gran diumenge ja que no hi ha res millor després d'un esforç que un dinar amb amics i amigues.
Riure una bona estona és sa.
Salut i kms i a seguir preparant els 100kms de Calella.