dilluns, 8 d’abril del 2013

MARATÓ ROMÀNIC EXTREM: SUPERVIVÈNCIA SOBRE FANG

Quan d'aqui a un temps analitzi les maratons realitzades segurament la Marató Romànic Extrem serà sens dubte un dels meus principals motius d'orgull personal.
Ahir no va ser gens fàcil poder correr a Hostalnou de Bianya ja que avançar damunt un terreny totalment enfangat no és precisament tasca sencilla.
Tot i les dificultats per mantenir l'equilibri tant en planer, en pujada i, sobretot en descensos per corriols l'aventura va ser màgica, plena d'alicients i molt, molt divertida.
Varem començar la jornada a les 8 del mati amb bastant fred, res però comparable amb la Vies Verdes, per la qual cosa vaig anar evolucionant a ritme suau i constant amb l'objectiu d'anar entrant en calor i anar posant el cos a ple rendiment sense cansar-me massa.
Veient que la superfície de joc ens marcaria la diada vaig optar per no tenir en cap moment en consideració el temps final i cercar per damunt de qualsevol objectiu el gaudi personal sense fer-me mal.
Mica en mica van anar passant els kms fins a la mitja que vaig aconseguir superar-la amb un crono de tres horetes i vint minuts.
Com que estava més que satisfet i m'ho estava passant més que bé sense patir massa la tàctica personal va consistir en no fer bajanades, no perdre el cap  i seguir avançant poquet a poquet com les formiguetes.
Mai fins ahir havia fet una marató amb un vuitanta per cent de corriols per la qual cosa crec que un inepte com jo com a mínim em va servir per aprendre, foguejar-me i millorar en la mesura del possible la tècnica en descensos.
Vaig anar parant en tots els avituallaments, tirant fotos, xerrant amb companys anònims als quals vaig poder donar ànims i ajudar-los a fer més lleugera la pujada, el fort desnivell.
Una vegada superats els vint-i-cinc kms i veient que el cos, les cames i sobretot el cap estaven immaculats l'objectiu prioritari va ser a partir d'aquell moment intentar retardar el màxim possible els dolors musculars que en tota marató m'havien esdevingut al voltant dels trenta, trenta-cinc kms.
La sorpresa tant ahir a l'arribada com encara avui escrivint aquesta crònica és total ja que per primera vegada d'ença que vaig començar la meva trajectoria maratoniana l'any 2010, els dolors musculars no varen donar senyals de vida en cap moment.
Creuar la línia d'arribada amb el mateix estat de forma que el km 0 és sens dubte el meu major motiu de satisfacció ahir diumenge.
No semblava que hagués corregut ni un sol minut i la realitat era que havia estat batallant contra els elements, obstacles del camí al llarg de set horetes i vint minuts.
El meu cos ahir no és va dignar ni a suar... no ho entenc ja us ho he dit.
Voldria per damunt de tot felicitar a l'organització els quals varen estar sencillament fantàstics en l'any del seu debut.
Senyors teniu una marxa excelent i a partir d'ahir una Marató envejable i molt atractiva, felicitats.
Aquesta vegada no diré ara toca descansar pq no és veritat, ans al contrari, demà a fotre li canya a les cames altre vegada pensant ja en Empúries a finals de mes.
A Empúries intentaré baixar de les quatre hores i per damunt de tot dedicar la marató a qui per mèrits més que merescuts se la va fer seva.
Pep a Empúries lluitaré fort tot pensant en tu.
Visca Catalunya lliure!!!.

divendres, 5 d’abril del 2013

TEST PRE-MARATÓ DE MUNTANYA A VALL-LLOBREGA

Diumenge de setmana santa va ser la data escollida per fer el darrer test pre-marató i la cursa en aquest cas va ser la Marxa de muntanya de Vall-llobrega de 15kms.
Essent sincer no serà sens dubte una de les curses que guardi en la meva memoria ja que maca, maca, lo que se'n diu maca no ho és.
M'anava molt bé acabar de posar el cos en forma, augmentar una miqueta més el fons i sobretot saber on estic fisicament de cara al gran repte de diumenge vinent: la marató Romànic Extrem d'hostalnou de Bianya.
Vaig poder anar a mig gas per tal de no cansar-me massa, vaig poder fer diferents canvis de ritmes, comprovar la resistència en pujades pronunciades, millorar la tècnica en baixades en corriols...
El temps final va ser d'una hora i mitja i la matinal va acabar amb un bon esmorzar i fent petar la xerrada una bona estona amb coneguts i nous coneguts.
Aquesta setmana faré com els esportistes d'èlit, intentaré fer la mínima despesa física possible, descansaré tant com pugui, duré a terme la meva particular dieta marató, en definitiva em portaré entre cotons per arribar a diumenge al 110per cent.
Salut i kms i visca Catalunya Independent!!.