dilluns, 22 d’octubre del 2012

MARATÓ DEL MEDITERRANI: CRÒNICA D'UN MARATONIÀ AGRAÏT

Aquesta crònica, a diferència de les que he escrit fins a dia d'avui, pretenc que sigui diferent a les precedents.
Intentaré, tant com pugui i en sigui capaç, de fer brollar els valors humans i d'amistat sense els quals és impossible arribar a esdevenir un autèntic maratonià.
Ahir a la marató del Mediterrani de Castelldefels, sense el suport de tots els anònims però coneguts que vaig anar trobant a partir del km30 estic plenament convençut que el meu cap per si sol no m'hagués empès a assolir una nova marató.
Cal ser agraït en aquesta vida i això ho sabem els que em decidit fer-nos maratonians, gent que en definitiva som d'una pasta diferent, especial.
Espero haver servit d'ajuda a molts companys que realment ho estaven passant molt malament, companys que lluitaven per assolir l'arc d'arribada i poder celebrar així una nova marató.

Pel que fa a la crònica en si, destacar que els primers 10kms vaig anar a dosificar forces i vaig fer-los amb uns 54minuts; la mitja vaig fer-la en 1h i55minuts, per tant tot anava prou bé.
Anava bastant bé de forces i amb la mentalitat amunt de tot fins que suposo que, fruït de l'esforç acumulat al llarg de gairebé tres hores, el bessó de la meva cama dreta va dir que fins aqui havia arribat.
A partir d'aquest moment va començar una tirada de 12kms que varen ser literalment un calvari ja que la cama no permetia trotar en condicions i presentava massa dolor.
Va ser el moment de tirar de collons i anar avançant a tranques i barranques fins poder arribar a l'entrada del canal olímpic al km 40.
Quedaven 2.5kms de marató consistents en donar la volta al canal fins a la línia de meta. Em vaig imposar que, com fos, però calia fer-los corrent i així creuar l'arc d'arribada tot celebrant a braços aixecats la 12 marató de la meva vida.
Vaig arribar amb un temps de 4h i 12minuts molt orgullós d'haver vençut l'obstacle del km30 i, sobretot, enormement orgullós de l'ajuda rebuda en moments en que el cos demanava abandonar i el cap demanava seguir.
Reitero tot el dit fins ara: moltes gràcies companys!!.
Pd: Agraïment especial al gran Ironxevi, un autèntic crack de les maratons.
A descansar i el dia 18 del mes vinent a donar molta guerra i a disfrutar a la Marató de muntanya Rupit-Taradell.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Marxa Vila de Navata: ja porto 4500km a cada cama

Diumenge 7 d'octubre tocava en principi assolir els 4500km i la cinquena Marató d'enguany a Collserola no obstant vaig retardar-me massa i ja no quedava una punyetera plaça lliure.
Vaig substituir-la per una marxa de 17kms que em permetessin com a mínim anar posant el cos i les cames al seu màxim nivell a l'espera de poder fer si o si la Marató del Mediterrani el dia 21 d'octubre a Castelldefels.
La marxa en si mateixa va ser bastant sencilleta, barateta i prou ben organitzada i amb la cirereta d'una samarreta bastant guapa i un esmorzar potent i ben parit.
Varem començar a correr  a les 8 del mati amb una temperatura més que agradable.
Essent autocrític he de reconèixer que vaig estar uns deu minuts inicials en que el cap va poder més que la lògica i el coneixement de les propies limitacions.
En donar el tret de sortida un grup d'uns 12 corredors va començar a correr a un nivell altíssim i totalment desenfrenat deixant la resta dels components de la marxa totalment despenjats i trencant la cursa des del primer segon.
Encara ara dos dies després i amb el cap més fred em pregunto pq collons vaig intentar ser un d'aquests dotzè màquines que sigui dit de passada no es varen ni tan sols cansar.
No m'havia passat mai i evidentment el dia 21 a la propera marató això no pot tornar a passar pq si passa suposarà sense cap mena de dubte el meu primer abandonament en 67 curses.
Quan vaig veure que no tal com anava no arribaria viu a la meta vaig estar una bona estona recuperant, intentant recuperar, les forçes idiotament esmerçades, tirades,i la veritat és que em va costar bastant.
Els darrers 7 o 8kms, ja bastant recuperat i a un ritme òptim per mi, varen anar passant comodament i fins i tot permetent-me fer de tant en tant algun adelantament.
A l'arribada sort que hi havia un esmorzar potent a base de vi, entrepans de botifarra, de xuia i una organització que es va buidar pq ens ho passessim bé.
Ara toca una altre vegada un dia molt gran i ple d'emocions i que intentaré de totes totes que suposi acabar la cinquena marató de la temporada.
Aquests dies quer queden pretenc entrenar suau i sobretot descansar molt, tant com sigui possible ja que crec que les meves cames porten massa tralla i demanen baixar una miqueta el llistó.
Si tot va bé tornaré a plorar d'alegria i tornaré a patir com un cabronàs a Castefa, només espero que sigui per haver assolit l'objectiu pretès.
Visca Catalunya lliure!!!!!

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Ruta de l'aigua de St Feliu de Guíxols

La Ruta de l'aigua de St Feliu de Guíxols és una marxa de muntanya de 20km que organitza cada any la parròquia del barri de Vilartagues del municipi de St Feliu.
Estic molt i molt content pel resultat que vaig aconseguir no obstant avui no faré cap mena de crònica.
En la prova celebrada diumenge malauradament va morir de mort sobtada un noi de 14 anys de St Feliu per la qual cosa em limito a mostrar tots els meus respectes per el tràgic succés i prou.
Crec que no puc explicar una crònica alegre després del que va succeïr.
Fins a la pròxima.