Aquest dissabte 17 de setembre a dos quarts de deu de la nit vaig anar a correr la cursa nocturna de Darnius.
La cursa sortia de la zona del pantà de Boadella i suposo que en gran mesura degut al mal temps, va fer que amb prou feina fossim una vuitantena de participants a la línia de sortida.
Els objectius abans de començar no eren ni molt menys competitius, ans al contrari, vaig proposar-me anar en tot moment el més lent possible i aixi poder acabar la cursa totalment descansat.
Va costar moltissím no adelantar, no fer canvis de ritme, no deixar que l'adrenalina marqués el pas, en definitiva va ser molt complicat deixar de competir per fer un bon temps i una bona classificació.
La marxa nocturna va constar d'un recorregut de dotze quilòmetres bastant durs, sobretot la primera part.
Vaig ser tossut i pensant en collsserola vaig fer senzillament un entrenament de qualitat i la veritat és que el resultat final va ser més que satisfactori.
No vaig cansar-me gens ni mica i tot i això el temps final va ser d'una horeta i quatre minuts i la vintivuitena posició de setanta set participants.
El resum de tot plegat és evidentment bastant clar: si hagués apretat la màquina com faig sempre hagués quedat entre els primers a l'arribada. No cercava això dissabte.
Ja no hi ha més proves i per tant ja només manca entrenar aquesta setmana i practicament no fer res la següent.
Comença la festa i per tant després de molt temps preparant-me és el moment de tenir el cap fred com dissabte i no fer despesa física a destemps i quan no toqui.
dilluns, 19 de setembre del 2011
divendres, 16 de setembre del 2011
CURSA NOCTURNA DE CORNELLA DE TERRI I CURSA DEPERTAFERRO DE BÀSCARA: COM FER DUES CURSES EN UN CAP DE SETMANA I NO ACABAR CANSAT.
Aquest cap de setmana ha estat sense cap mena de dubte de descans actiu ja que malgrat no treballar tampoc he estat inactiu ni molt menys.
El dissabte a dos quarts de deu de la nit cursa de 8km nocturna a Cornella de Terri. Només de sortir ens varem posar a davant de tot i encapaçalant la marxa un payo bastant més jove que jo i un servidor. La sensació de girar el cap enrrere i veure que ets primer és un sensació nova per mi i sens dubte molt gratificant.
Varem anar tirant molt fort i suposo que això va fer que aguantessim a davant només fins a la meitat de la cursa i que finalment acabessim essent sobrepassats per nou participants més. De l'experiència se'n treuen lliçons i aspectes a corregir. Molt satisfet.
A les dotze a dormir, sobretot descansar les cames, i a les set del mati altre vegada d'empeu per començar els preparatius de la cursa del mati de diumenge.
A Bàscara erem dos Armenterencs i el company de Figueres tots ells no havent entrenat practicament en tot l'estiu. Aqui evidentment crec portar avantatge ja que jo en comptes de descansar he entrenat i fet més curses que mai. Plena forma.
La cursa va començar molt dura ja que els quatre o cinc primers quilòmetres varen ser de pujada trencacames. La segona part una mica més suau.
El meu temps final sincerament haig de afirmar que va ser dolent ja que fer quaranta nou minuts deixa un regust agredolç i em situa lluny dels quaranta quatre o quaranta cinc.
Els companys entre cinquanta minutets i una hora.
Malgrat el dit fins ara, una vegada mirada la classificació i veient que la cursa es va guanyar amb trenta nou quant normalment se sol fer amb uns trenta o trenta dos... pse, la cosa pinta una mica millor.
Seguiré molt dur i constant i amb una confiança sense límit en les meves possibilitats, res no em fa por i res és impossible només cal lluitar molt i molt per assolir-ho.
El dissabte a dos quarts de deu de la nit cursa de 8km nocturna a Cornella de Terri. Només de sortir ens varem posar a davant de tot i encapaçalant la marxa un payo bastant més jove que jo i un servidor. La sensació de girar el cap enrrere i veure que ets primer és un sensació nova per mi i sens dubte molt gratificant.
Varem anar tirant molt fort i suposo que això va fer que aguantessim a davant només fins a la meitat de la cursa i que finalment acabessim essent sobrepassats per nou participants més. De l'experiència se'n treuen lliçons i aspectes a corregir. Molt satisfet.
A les dotze a dormir, sobretot descansar les cames, i a les set del mati altre vegada d'empeu per començar els preparatius de la cursa del mati de diumenge.
A Bàscara erem dos Armenterencs i el company de Figueres tots ells no havent entrenat practicament en tot l'estiu. Aqui evidentment crec portar avantatge ja que jo en comptes de descansar he entrenat i fet més curses que mai. Plena forma.
La cursa va començar molt dura ja que els quatre o cinc primers quilòmetres varen ser de pujada trencacames. La segona part una mica més suau.
El meu temps final sincerament haig de afirmar que va ser dolent ja que fer quaranta nou minuts deixa un regust agredolç i em situa lluny dels quaranta quatre o quaranta cinc.
Els companys entre cinquanta minutets i una hora.
Malgrat el dit fins ara, una vegada mirada la classificació i veient que la cursa es va guanyar amb trenta nou quant normalment se sol fer amb uns trenta o trenta dos... pse, la cosa pinta una mica millor.
Seguiré molt dur i constant i amb una confiança sense límit en les meves possibilitats, res no em fa por i res és impossible només cal lluitar molt i molt per assolir-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)